Incusa
Una incusa (del llatí: incussa, ""colpejada o llaurada en martell"), principalment en monedas o medallas, és un element de disseny gravat (inscripció, motiu o un atre) que està rebaixat sobre el pla de la peça.
És una tècnica més be rara, poques voltes utilisada, front al método de "relleu" per la dificultat de colpejar en claritat i la vida útil més curta dels troquelar.
Quadrat incuso
[editar | editar còdic]
Este tipo d'acunyament que du un quadrat rehundido és típic de les primeres etapes de l'acunyament grega arcaica.[1]
En l'anvers (acunyament d'enclusa) apareix el símbol distintiu de la ciutat, mentres que en el revers, l'acunyament de martell té una forma geomètrica (quadrada) que espenta el metal cap a l'enclusa. La moneda presentava aixina una image en una cara i un quadrat incuso en l'atra. En una variant primerenca, l'acunyament d'enclusa du un tipo, no obstant la forma és quadrada i no cobrix tota la superfície de la moneda.
Les primeres monedes falcades en Brega en el VII es varen realisar en la tècnica del quadrat incuso.[2]
Moneda incusa
[editar | editar còdic]
Esta expressió indica un acunyament particular d'algunes ciutats del sur d'Itàlia. Estes monedes presentaven l'anvers en relleu i en el revers, en incusa, una image estilisada similar a la de l'anvers.[1] El significat d'este tipo d'acunyament no està clar. Les monedes varen ser falcades entre el VI i elV, principalment per ciutats de la costa jónica o per colónies fundades per elles.
Els estudis més recents situen l'inici de l'acunyament de monedes incusas en Sibaris entorn al 530 a. C., admetent aixina una conexió de les monedes incusas en els seus orígens en la Lidia de Creso i, sobretot, en l'arribada de Pitágoras a Itàlia.[3]
Les ciutats en els acunyament més rellevants són:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Fatás i Borrás, 2000.
- ↑ Enrique Rubio Sants (2011). Glossari Numismàtic Numista (en és), El Prat de Llobregat.
- ↑ F. Barritta i B. Carroccio, Ritmi vaig donar coniazione i storia: elementi per una riconsiderazione della moneta incusa a Sybaris i nel suo "impere". En "Numismatica i Antichità Classiche", Vol. XXXV, p. 53-81, Lugano. 2006.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Laura Breglia, Li incognite della monetazione incusa tarenuna. En "Archivio Storico Pugliese: a. VIII, 1955, I-IV Cronaca del Congresso i del Convegno".
- Giovanni Gorini, La monetazione incusa della Magna Grècia, Bellinzona, 1975.
- Nicola Parise, "La tecnica della monetazione incusa". En Li Arti vaig donar Efesto. Capolavori in metallo dalla Magna Grècia, Trieste 2002.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Incusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.