Anar al contingut

Electro (aleació)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Electro (aleació)
Archiu:Caps block 0 06.jpg
Moneda de electro de Brega de començos de el VI (denominació: un terç d'estatero).
Moneda de electro del emperador bizantí Allunte I Comneno.

El electro (del llatí electrum) és una aleació d'or i argent en una relació de ⅕ d'argent respecte de l'or,[1] en traces de coure i atres metals, que es troba en la naturalea. Ha segut també produït de forma artificial.

Història

[editar | editar còdic]

Els antics grecs ho denominaven 'or' o 'or blanc', en contraposició al 'or refinat'. El seu color varia del groc pàlit al lluent, depenent de quins siguen les proporcions d'or i argent. El contingut d'or en el electro que es troba en la naturalea en la zona occidental de la moderna Anatolia varia del 70 al 90%, en comparació al 45–55% del electro utilisat en les monedes de l'antiga Brega, en la mateixa zona geogràfica. Concretament en la zona de Lidia es varen trobar les monedes falcades mes antigues d'este material en el Temple de Artemisa[2] i daten dels anys 625-600 a. C. durant el regnat de Aliates, de la dinastia Mermnada, encara que alguns historiadors ho remonten al periodo del rei Giges, fundador de dita dinastia.

Les monedes d'eixe periodo solien tindre estampada un cap de lleó, símbol de dita dinastia i varen ser les primeres en estandardisar el seu pes, de modo que un Estatero de electro equivalia a 168 grams de blat. El electro va tendir a impondre's sobre l'or per la seua major durea i facilitat d'extracció en els jaciments del mont Bregue Tmolo i els depòsits fluvials del riu Pactolo, no obstant, per l'impossibilitat de conéixer en exactitut els percentages d'or que contenia feya molt difícil la valoració de la moneda falcada i açò repercutia negativament en el comerç, lo que duc a l'introducció del Kroisos, més senzill de valorar degut a que estava falcat en argent o or.[3]

Açò semblaria sugerir que una de les raons per a iniciar la fabricació de monedes en la regió pot haver segut incrementar els guanys dels senyors per mig de l'emissió de monedes en menor contingut d'or que el metal que estava en circulació anteriorment.

Existix evidència de l'us de electro que es remonta a el III mileni a. C. en l'Imperi Antic, en Egipte, a voltes com a material de recobriment exterior dels piramidiones que es colocaven en el cim de les piràmides i dels obeliscs; es té constància a la seua volta del seu us en processos de momificació, usant-se com a recobriment en els caps dels cossos momificados.[4]

El electro també va ser utilisat en l'antiguetat per a fabricar gots i monedas.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plinio el vell Hª Naturalis llibre 33, 80
  2. Wikipedia, l'enciclopèdia lliure.Consultat el 2025-01-05.
  3. «Electro, l'aleació natural d'or i argent en la que es varen falcar les primeres monedes de metal» (en és-és). La Brúixola Verda. Consultat el 2025-01-05.
  4. Jacq, Christian (octubre de 2000). «16», Les egipcíaques. Retrats de dònes de l'Egipte Faraònic. (en espanyol), Planeta, p. 102. ISBN 9788408036166.