Temple de Artemisa (Éfeso)

Temple de Artemisa (Éfeso)

El Temple de Artemisa (Plantilla:Lang-tr, Plantilla:Lang-grc, en latín: Artemisium), també conegut com a Temple de Diana, va anar un temple ubicat en la ciutat d'Éfeso, Turquia, dedicat a la deesa Artemisa, denominada Diana pels romans. La seua construcció va ser començada pel rei Creso de Brega i va durar uns 120 anys.

De grans dimensions i una bella i delicada arquitectura, és considerada una de les Sèt Maravelles del Món Antic, tal com ho va descriure Antípatro de Sidón, qui va elaborar la famosa llista:

He posat els meus ulls sobre la muralla de la dolça Babilonia, que és una calçada per a carruages, i l'estàtua de Zeus dels alfeos, i els jardins colgantes, i el Colós del Sol, i l'enorme obra de les altes Piràmides, i la vasta tomba de Mausolo; pero quan vaig vore la casa de Artemisa, allí encaramallada en els núvols, eixos atres marbres varen perdre la seua lluentor, i vaig dir: a banda de des de l'Olimp, el Sol mai va semblar jamai tan gran.

Antípatro de Sidón, Antologia grega, IX, 58.

El Temple de Artemisa va ser destruït per un incendi, provocat per un home cridat Eróstrato, en l'any 356 a. C.

Ubicació

Maqueta del Temple de Artemisa, Miniatürk, Estambul

El temple de Artemisa, com ho va imaginar en este gravat coloreado Martin Heemskerck (1498 - 1574).

La síntesis de Artemisa de Éfeso: un gravat de el XVII d'una còpia romana en marbre d'un original grec (perdut) d'un xoanon del periodo geomètric.

El temple de Artemisa es trobava en l'antiga ciutat de Éfeso, a uns 50 km al sur de la moderna ciutat portuària d'Esmirna, en Turquia, en la vall als peus d'Ayasoluk.

Artemisa, germana d'Apolo, se li rendia en Éfeso un cult en cert modo prehelenístico, representant més la fertilitat que la virginitat que significava per als grecs. A la deesa li la representa en una corona amurallada, símbol de Cibeles, i, de la mateixa manera que ella, l'Artemisa de Éfeso era servida per esclaves anomenades megabyzae.

Una inscripció votiva mencionada per Bennet (vore enllaç més avall), que data provablement de el III, associa l'Artemisa de Éfeso a Creta:

Al sanador dels desastres, a Apolo, dador de la Llum als mortals, Eutiquess li ha erigit en ofrena [una estàtua de] la Senyora cretense de Éfeso, la Portadora de la Llum.

La costum grega del sincretisme va assimilar totes les deidades estrangeres baixe alguna forma de les divinitats del Olimp, i està clar que en Éfeso, l'identificació en Artemisa que varen fer els colon jonios no era molt apropiada.

Salvage, independent i d'una força i bellea superiors. Aixina apareixia Artemisa, la deesa de la fertilitat, la caça i la guerra, en la mitologia grega. Filla de Zeus i germana bessona d'Apolo, és una de les dotze grans divinitats olímpiques. Artemisa era una deesa indomable, que no solament donava la vida, sino que també la llevava. En el seu honor, i per a assossegar-la, el rei Creso de Lidia va manar erigir el temple de Artemisa en Éfeso. En l'interior d'este santuari es trobava l'estàtua de Artemisa, una obra de dos metros d'altura en fusta de vinya revestida en argent i or.

Història

El lloc sagrat de Éfeso era molt més antic que el temple. El geógrafo Pausanias va afirmar que existia molts anys abans de l'immigració jonia i que era, inclús, més antic que el cult al Oràcul d'Apolo en Dídima. Els anteriors habitants de la ciutat eren léleges i lidios.

El lloc en el que es va fundar el santuari de Artemisa havia segut ya objecte de veneració per les poblacions locals que practicaven allí el cult a la Deesa mare o a Cibeles, cult al que despuix es va assimilar el de Artemisa.

Les excavacions de l'Escola Britànica permeten seguir les fases principals de l'evolució arquitectònica del conjunt.

La gran abundància d'exvotos, des de el VIII, demostra un lloc de cult. L'edifici més antic que correspon a la primera fase, es tracta d'un altar, al que va seguir la construcció d'alguns temples de chicotetes dimensions (naískois). D'estos, el que precedix al temple arcaic va ser alçat cap al 600 a. C. Media 14 x 28 m i estava rodejat per un mur de tancament.

La construcció de l'edifici va requerir moltíssim temps. Plinio el Vell i Marque Vitruvio afirmen que els treballs varen proseguir durant 120 anys i que varen ser varis els arquitectes que els varen dirigir. La primera construcció del temple data de el VIII, i va ser destruït pels cimerios.

El temple va ser dissenyat pel arquitecte grec Quersifrón, de la ciutat cretense de Cnosos i construït al voltant de l'any 550 a. C. a costa de Creso, el poderós rei de Lidia. Va ser terminat per Metágenes, fill de Quersifrón, en ajuda de Teodoro, l'arquitecte del Hereo de Samos. Es va elegir un terreny rocós com a precaució front a terremots, segons Plinio el Vell. El temple es va convertir en atracció turística, visitat per mercaders, reis i viagers, que pagaven tribut a Artemisa en forma de joyes i atres bens. El seu esplendor també va atraure adoradores que varen formar el cult de Artemisa.

El temple era respectat com a lloc de refugi, tradició que es va traslladar al mit en les amazones que es varen refugiar allí tant d'Hércules com de Dioniso.

Gravat del temple.

El temple de Éfeso va ser destruït per un incendi provocat per Eróstrato el 21 de juliol de l'any 356 a. C., la nit que, es diu, va nàixer Alejandro Magne. Segons el història, el seu únic fi va ser conseguir fama a qualsevol preu.

Es va descobrir que un home havia planejat incendiar el temple de Diana en Éfeso, de tal modo que per la destrucció del més bell dels edificis, el seu nom seria conegut en el món sancer

Valerio Màxim

Els efesios, ultrajados, varen intentar que el seu nom mai fora recordat, prohibint, baixe pena de mort, mencionar-ho. No obstant, est ha aplegat a través d'Estrabón.

Alejandro Magne va nàixer la nit en la que el temple ardia. Plutarco va sentenciar que Artemisa estava massa preocupada per este fet com per a salvar el seu propi temple en flames. Més vesprada, Alejandro oferiria als efesios costejar la seua reconstrucció, a lo que es varen negar, aduint que no era convenient que un deu li construïra un temple a una atra divinitat. No obstant, el temple va ser restaurat despuix de la seua mort, en l'any 323 a. C. La reconstrucció del temple és atribuïda per alguns autors al rodio (o segons uns atres, macedonio) Dinócrates, el que va realisar les medicions per a la fundació de la ciutat d'Aleixandria, en Egipte.

No obstant, esta reconstrucció seria arrasada pels godos en l'any 262, en temps de l'emperador Galieno.

Respa, Veduc i Thuruar, líders dels godos, varen embarcar i varen navegar a través del Helesponto cap a Àsia. Allí varen arrasar vàries populoses ciutats i varen capcionar fòc al renovat temple de Diana en Éfeso.

Jordanes en Getica (xx.107)

A lo llarc dels dos sigles següents la majoria dels efesios es varen convertir al cristianisme i l'antic temple va perdre el seu interés religiós. Els cristians varen derribar els restants de l'edifici i varen reutilisar els materials per a atres construccions, actualment es poden apreciar algunes columnes helenísticas del temple de Artemisa com a part de Santa Sofia en Estambul.

El lloc del temple va ser redescubierto en 1869 per una expedició del Museu Britànic. Encara poden vore's vàries escultures i artefactes, encara que de la sèptima maravella del món solament queda en peu una columna.

Existix una referència en el Nou Testament al temple de Diana dels Efesios, la qual cosa nos ajuda a percebre que es feyen figurillas d'este temple (possiblement a escala) per a la seua venda, i el fervor que els Efesios d'eixe temps tenien pel seu edifici.

Llavors va haver un rebombori no chicotet sobre el Camí. Perque un platero cridat Demetrio, el qual feya d'argent templecillos de Diana, donava als artífexs no poca guany; als quals, reunits en els oficials de semblant ofici, va dir: Varons, sabeu que d'este ofici tenim guany; i veeu i sentiu que este Pablo, no solament en Éfeso, sino á moltes gents de casi tota l'Àsia, ha apartat en persuasió, dient que no són deus els que es fan en les mans. I no solament hi ha perill de que este negoci se nos torne en reproche, sino també que el temple de la gran deesa Diana siga estimat en res, i comence a ser destruïda la seua majestad, la qual honra tota l'Àsia i el món. Sentides estes coses, llenáronse d'ira, i varen donar alarido dient: ¡Gran és Diana dels Efesios!

Llibre dels Fets dels Apòstols 19:24-28