Anar al contingut

Xoanon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gravat de el XVIII en la reconstrucció del xoanon d'Artemisa d'Éfeso.
Fresca romà del atri de la Casa de Menandro en Pompeya. Representa l'escena del saqueig final de Troya pels aqueos; Casandra s'agarra en força a un xoanon de fusta en l'image d'Atenea, mentres Áyax el Menor tira d'ella en sentit opost.

Un xoanon (grec antic: ξόανον; plural: ξόανα, xoana; del verp grec: ξέειν, xeein, "tallar" o "raspar" [fusta][1]) és una escultura de fusta en caràcter votivo que es realisava en l'época arcaica de l'Antiga Grècia i estava vinculada als temples.

Els grecs clàssics associaven tals objectes de cult, ya siga anicónicament o en efigie, al llegendari Dédalo. D'este tipo d'imàgens de cult cap ha aplegat als nostres dies, llevat en còpies en pedra o marbre. En el II Pausanias va descriure numerosos xóana en el seu Descripció de Grècia, en particular l'image d'Hera en la seua temple de Samos. «L'estàtua de Hera de Samos, com Aethilos diu, al principi va ser un tros de fusta, pero despuix, quan Prokles governava, es va humanisar la seua forma».[2] En els seus viages Pausanias mai menciona haver vist un xoanon d'un home mortal.

Característiques i tipos

[editar | editar còdic]

Este tipo d'escultures tenia forma humana i s'adaptava a la forma cilíndrica del tronc de l'arbre en el que es tallava. Podien estar formades per una estructura interior recoberta de plaques metàliques.

Alguns tipos de primitius xóana poden reflectir-se en les seues versions arcaiques en marbre, com el tipo pilar de la "Hera de Samos" (Museu del Louvre), la plana "Hera de Delos" o algunes figures arcaiques de kuroí que poden haver segut utilisades per a representar a Apolo. Es considera per tant que són els precedents dels kuroí i de les korai que més vesprada es esculpirían en pedra i marbre.

Un tipo diferent són les figures de cult que tenien tallades en marbre la cara, màs i peus, i el restant del cos era de fusta (se'ls crida acrolitos). La part de fusta es cobria generalment en un pany o en pa d'or.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. American Journal of Archaeology.21(1)doi:10.2307/497155.
  2. Andrew Stewart, One Hundred Greek Sculptors: Their Careers and Extant Works: Clement of Alexandria, Protrepticus 40, 41


Referències

[editar | editar còdic]