Casa de Menandro
,_Pompeii_(14978497650).jpg){kind=link}
La Casa de Menandro és una residència romana ubicada en Pompeya, Itàlia. Se situa en la Regio I, Insula 10, Entrada 4 (I.10.4). Ocupa un àrea d'uns 1800 metros quadrats.[1] És un bon eixemple de domus d'una família acomodada de l'antiga Pompeya. La seua denominació és deguda a l'image del poeta grec Menandro trobada en ella i no pel nom del propietari de la casa. Va ser excavada entre novembre de 1926 i juny de 1932.[1]
Descripció
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La part més antiga de la casa va ser construïda en l'any 250 a. C. i era relativament modesta. Es componia d'un atri, al voltant del com se situaven diversos espais.
Un sigle més vesprada, en l'época augustea, la domus va ser renovada substancialment, construint-se un peristilo en l'espai que havien ocupat atres residències adjacents. En la part este es va ubicar la zona privada de la casa, mentres que en l'oest es varen situar les termes. Estes, que estaven sent restaurades en el moment de l'erupció, estaven formades per un pati en cinc columnes, un vestuari i un caldarium o sala calenta.[2] Durant l'excavació es varen trobar ánforas reblixes d'estuc i un forn provisional, la qual cosa podria indicar que poc abans de l'erupció s'haurien realisat diversos treballs d'acondicionament en varis llocs de la vivenda. La porta d'accés i el tablinum es varen decorar en capiteles de toba volcànica.
L'atri toscano tenia un sostre subjectat per voltons de fusta que s'ha conservat intacte[3] i un impluvium realisat en marbre. En un templete es veneraven els lares protectors de la família i el Geni, l'esperit vital del cap de família.[2] Les grans columnes del peristilo eren d'estil dòric, una variació de l'arquitectura clàssica a la seua volta relacionada en l'arquitectura grega. No és d'estranyar l'influència de la cultura helènica en l'arquitectura pompeyana, ya que els grecs ya havien utilisat el port com a lloc de comerç ans que els oscos fundaren la ciutat en el VI[4][5]
Decoració
[editar | editar còdic]
La vivenda deu el seu nom al fresca que representa al comediógrafo grec Menandro. Va ser trobat en molt bon estat en l'interior d'un dels casetes situats en el mur posterior del peristilo, en concret en l'hornacina central. Segons alguns investigadors, la pintura no representaria al propi Menandro sino al propietari de la casa o una atra persona que estaria llegint l'obra de l'autor.
La casa està decorada en fresca del quart estil pompeyano. Una estància a l'esquerra de l'entrada està adornada en tres escenes realisades en dit estil, que representen la Guerra de Troya. En el cridat Saló vert, obert cap al peristilo, una fresca representa a uns amorcillos entre sarmientos de vinya, i un atre descriu en humor l'escena de les bodes d'Hipodamía. L'estància també alberga un bell mosaic realisat en chicotetes teselas de colors que representen escenes del Nilo.[2] La casa conté atres fresca, com el que representa la mort de Laocoonte o atres escenes de l'Ilíada i l'Odissea en l'atri de la vivenda.[6]
En el caldarium es va trobar un gran mosaic decorat en motius d'acant en el centre rodejat de peixos, delfins i atres animals marins. En l'accés, un atre mosaic d'un sirviente oferint recipients per a ungüents.[2]
Diversos eixemples de grafiti romans poden observar-se en els murs exteriors de la casa.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Casa del Menandro». www.stoa.org. Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2014. Consultat el 25 de setembre de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «el+Menandro+(I,10,4)&idSezione=90 Casa del Menandro. Soprintendenza Pompei». Archivat des d'el el+Menandro+%28I%2C10%2C4%29&idSezione=90 original, el 12 d'abril de 2017. Consultat el 10 d'abril de 2017.
- ↑ «Exploring Pompeii: A Visitor's Guide. House of Menander». Tourist Attractions in Pompeii.
- ↑ Roberts, Adam, Classical Architecture. London, Penguin Books. 1990
- ↑ Curran, Leo, Pompeii: House of Pansa: Atrium and Peristyle, 1988
- ↑ «House of the Menander, Open buildings, Soprintendenza Pompei» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2017. Consultat el 11 d'abril de 2017.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2017. Consultat el 11 d'abril de 2017.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Eugenio La Rocca, M. de Vós Raaijmakers, A. dones Vós: Pompeji. Lübbes archäologischer Führer. Gustav Lübbe Verlag, Bergisch Gladbach 1979, ISBN 3-7857-0228-0, S. 175-86. Allison, Penelope M. The Insula of the Menander at Pompeii, volums primer, segon i tercer, 0199263124, 9780199263127, Clarendon Press, 2006. Allison, P. M. 2004. Pompeian households: an analysis of the material culture. Los Angeles: Cotsen Institute of Archaeology at University of Califòrnia, Los Angeles. Beyen, H. G. 1954. ‘Die Grüne Dekoration dones Oecus am Peristyl der Casa del Menandro’. Nederlands Kunsthistorische Jaarboek. Ling, R. 1997. The Insula of the Menander at Pompeii: Volume I - The Structures. Oxford: Clarendon Press. Ling, R. & Ling, L. 2005. The Insula of the Menander at Pompeii: Volume II - The Decorations. Oxford: Clarendon Press. Lorenz, K. 2014. ‘The Casa del Menandro in Pompeii: Rhetoric and the Topology of Roman Wall Painting’. In J. Elsner & M. Meyer (eds.), Art and Rhetoric in Roman Culture. Cambridge: Cambridge University Press. 183-210. Maiuri, A. 1932. La casa del Menandro i il suo tesor vaig donar argenteria. Roma: Libreria dello Stato. Painter, K. S. 2001. The Insula of the Menander at Pompeii: Volume IV - The Silver Treasure. Oxford: Clarendon Press.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa de Menandro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.