Peristilo

Archiu:Tombs of the Kings Paphos Cyprus Tomb 3 1.JPG

Peristilo

Per a gènero de plantes vore Peristylus.

Archiu:Paestum BW 2013-05-17 13-58-28.jpg

Temple de Atenea en Paestum. Els temples perípteros grecs estan rodejats completament per un peristilo que pot denominar-se perístasis.

Peristilo (del llatí peristȳlum, i este del grec περίστυλος, perístylon, de περί peri, "entorn" o "rodejat" i στῦλος stylos, "columna": "rodejat de columnes") és la galeria de columnes que rodeja un edifici, o part d'ell; o el recint rodejat de columnes («com els atris», indica el DRAE).^[1]

Peristylum romà

Encara que per al DRAE l'atri siga un eixemple de peristilo, en la nomenclatura habitual de les peces en que es dividix la casa romana de classe alta (la domus urbana, les villae rurals i, ya en época imperial, els palaus), es reserva la denominació peristylum per al gran pati interior, rodejat per pòrtics de columnes i ajardinat (viridarium)^[2] o adornat en fonts i escultures, mentres que les parets podien ser pintades en fresca.

Erro al crear miniatura:

Ensaig teatral en casa d'un antic poeta romà, Gustave Boulanger, 1855.
La dòna de Diómedes en l'atri de la mansió pompeyana del príncip Napoleón, Gustave Boulanger, 1860

La dòna de Diómedes en l'atri de la mansió pompeyana del príncip Napoleón, Gustave Boulanger, 1860
Peristilo de la Casa dels Vettii (Pompeya).

Peristilo de la Casa dels Vettii (Pompeya).
Reconstrucció de la domus de Julióbriga.

Reconstrucció de la domus de Julióbriga.
En el peristilo, John William Waterhouse, 1874.

En el peristilo, John William Waterhouse, 1874.
Peristilo del Palau de Diocleciano en Spalatum.

Peristilo del Palau de Diocleciano en Spalatum.

Al voltant del peristilo es trobaven emplaçades les dependències més importants de la residència: la exedra, el triclinium (menjador) i el tablinum. Es diferencia del atrium, l'atre pati interior propi de les cases romanes, i del que està separat pel tablinum, per ser de major tamany, trobar-se més alluntat de l'entrada i per destinar-se a funcions de recepció social i recree; mentres que l'atri, ubicat despuix de l'entrada i el vestibulum, feya les voltes d'espai de distribució entre les estàncies.

Les visites de més ranc o confiança de l'amo de la casa eren rebudes en el peristilo (inclús se'ls podia invitar a banyar-se junt en l'amo), mentres que els clients de menor importància eren despachats en zones més externes, inclús fins a en les portes de la casa (ianua, ostium).

Archiu:Domus romana Vector001.svg

Esquema axonomètric d'una domus típica. Observe's cóm el atrium (5) està immediatament despuix del vestibulum d'accés, i cóm conté el impluvium (que arreplega l'aigua del compluvium); mentres que el peristylum (14), de forma similar, pero més ampli i situat al fondo de la vivenda, conté una piscina (estany que contenia peixos o s'usava per al bany, i que va terminar tenint us llitúrgic en el cristianisme primitiu).^[3]

Grècia i Helenisme

Les civilisacions prehelénicas tenen algun precedent del concepte arquitectònic del peristilo, destacadament la zona del palau de Cnosos coneguda com a sala de la columnata. Ademés de la perístasis o peristilo dels temples grecs perípteros (com el propi Partenón), en l'arquitectura i l'urbanisme grecs s'utilisava en profusió el concepte de pòrtic, en la denominació de stoa; especialment com a delimitació d'espais oberts, tant d'us religiós com a civil (l'àgora).

En Bizancio el Tetrastoon (τετράστῳον ‘quatre stoas’) era una gran plaça rodejada per quatre stoas; denominació que a voltes s'aplica als peristilos.^[4]

La "sala de la columnata" de Knossos.

La "sala de la columnata" de Knossos.
El Tetrastoon d'Afrodisias.[5]

El Tetrastoon d'Afrodisias.^[5]
Casa de Olinto.

Casa de Olinto.
"Casa de les caraces" en Delos.

"Casa de les caraces" en Delos.

La casa grega d'época helenística, de la que són eixemple les cases de Delos^[6] o la casa de Olinto,^[7] s'organisava entorn a un pati porticado (pastes).

Vore també: Costums de l'Antiga GrèciaLa Vivenda i Arquitectura en l'Antiga GrèciaCasas i planeaació urbana

Vore també

Referències

↑ Diccionario de la lengua española
↑ Semple, Ellen Churchill (July 1929). "Ancient Mediterranean Pleasure Gardens". Geographical Review (American Geographical Society) 19. Definició de viridarium en [1]: A Roman pleasure garden. La paraula llatina per a jardí és hortus.
↑ "Piscina". Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company. 1913.
↑ The Oxford Dictionary of Byzantium. Font citada en Oxford Reference
↑ Hi ha atres espais aixina denominats en atres ciutats gregues, com Lindo.
Archiu:Tetrastoon of Lindos.jpg
«Tetrastoon» de Lindo.
↑
- Ph. BRUNEAU, "Els Mosaïques", Exploration Archéologique de Done'ls n° 29, Paris, 1972.
- Ph. BRUNEAU, "La maison délienne", Ramage n°12, 1995.
- Ph. BRUNEAU, J. DUCAT, Guide de Done'ls, 3ème éd., Athènes, 1983.
- Done'ls, l'île d'Apollon, Dossiers d'Archéologie n° 105, éd. Faton, Paris, 1986
- M.-C. HELLMANN, "L'architecture grecque I", in Els manuels d'Art et d'Archéologie Antique, Paris, 2002.
- P. ROUSSEL, Done'ls, colonie athénienne, Paris, 1987.
- R. MARTIN, L'urbanisme dans la Grèce antique, 2ème éd., Paris, 1974.
- J. MARCADE, "Els trouvailles de la maison digues-te del Hermès à Done'ls", BCH LXXVII, 1953, p.494-615
- J. CHAMONARD, "Fouilles de Done'ls", Bulletin de correspondance hellénique n° 30, Athènes, 1906, pp.485-606
- Y. GRANDJEAN, La maison grecque du Veu au IVe siècle : tradition et innovation, in P. Carlier, Li IVe siècle avant J.-C., approches historiographiques, Nancy, 1996.
- K.-M. DUNBABIN, "Mosaics of the Greek and Roman World", Cambridge, 1999.
- E. WALTER-KARYDI, "The Greek House, the rise of noble houses in Clapix Classical claves", Athènes, 1998.
↑
- M.-C. HELLMANN, « L'architecture grecque I », in Els manuels d'Art et d'Archéologie Antique, Paris, 2002.
- R. MARTIN, L'urbanisme dans la Grèce antique, 2ème éd., Paris, 1974.
- R. GINOUVES, Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque, 3 vol., Athènes-Rome, 1985, 1922, 1998.
- Y. GRANDJEAN, La maison grecque du s. V au s. IV : tradition et innovation, in P. Carlier, Li Plantilla:S-, approches historiographiques, Nancy, 1996.
- K.-M. DUNBABIN, Mosaics of the Greek and Roman World, Cambridge, 1999.
- E. WALTER-KARYDI, The Greek House, the rise of noble houses in Clapix Classical claves, Athènes, 1998.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Peristilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Diccionario de la lengua española

[2] Semple, Ellen Churchill (July 1929). "Ancient Mediterranean Pleasure Gardens". Geographical Review (American Geographical Society) 19. Definició de viridarium en [1]: A Roman pleasure garden. La paraula llatina per a jardí és hortus.

[3] "Piscina". Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company. 1913.

[4] The Oxford Dictionary of Byzantium. Font citada en Oxford Reference

[5] Hi ha atres espais aixina denominats en atres ciutats gregues, com Lindo.
Archiu:Tetrastoon of Lindos.jpg
«Tetrastoon» de Lindo.

[6] 
Ph. BRUNEAU, "Els Mosaïques", Exploration Archéologique de Done'ls n° 29, Paris, 1972.

Ph. BRUNEAU, "La maison délienne", Ramage n°12, 1995.

Ph. BRUNEAU, J. DUCAT, Guide de Done'ls, 3ème éd., Athènes, 1983.

Done'ls, l'île d'Apollon, Dossiers d'Archéologie n° 105, éd. Faton, Paris, 1986

M.-C. HELLMANN, "L'architecture grecque I", in Els manuels d'Art et d'Archéologie Antique, Paris, 2002.

P. ROUSSEL, Done'ls, colonie athénienne, Paris, 1987.

R. MARTIN, L'urbanisme dans la Grèce antique, 2ème éd., Paris, 1974.

J. MARCADE, "Els trouvailles de la maison digues-te del Hermès à Done'ls", BCH LXXVII, 1953, p.494-615

J. CHAMONARD, "Fouilles de Done'ls", Bulletin de correspondance hellénique n° 30, Athènes, 1906, pp.485-606

Y. GRANDJEAN, La maison grecque du Veu au IVe siècle : tradition et innovation, in P. Carlier, Li IVe siècle avant J.-C., approches historiographiques, Nancy, 1996.

K.-M. DUNBABIN, "Mosaics of the Greek and Roman World", Cambridge, 1999.

E. WALTER-KARYDI, "The Greek House, the rise of noble houses in Clapix Classical claves", Athènes, 1998.

[7] Ph. BRUNEAU, "Els Mosaïques", Exploration Archéologique de Done'ls n° 29, Paris, 1972.

[8] Ph. BRUNEAU, "La maison délienne", Ramage n°12, 1995.

[9] Ph. BRUNEAU, J. DUCAT, Guide de Done'ls, 3ème éd., Athènes, 1983.

[10] Done'ls, l'île d'Apollon, Dossiers d'Archéologie n° 105, éd. Faton, Paris, 1986

[11] M.-C. HELLMANN, "L'architecture grecque I", in Els manuels d'Art et d'Archéologie Antique, Paris, 2002.

[12] P. ROUSSEL, Done'ls, colonie athénienne, Paris, 1987.

[13] R. MARTIN, L'urbanisme dans la Grèce antique, 2ème éd., Paris, 1974.

[14] J. MARCADE, "Els trouvailles de la maison digues-te del Hermès à Done'ls", BCH LXXVII, 1953, p.494-615

[15] J. CHAMONARD, "Fouilles de Done'ls", Bulletin de correspondance hellénique n° 30, Athènes, 1906, pp.485-606

[16] Y. GRANDJEAN, La maison grecque du Veu au IVe siècle : tradition et innovation, in P. Carlier, Li IVe siècle avant J.-C., approches historiographiques, Nancy, 1996.

[17] K.-M. DUNBABIN, "Mosaics of the Greek and Roman World", Cambridge, 1999.

[18] E. WALTER-KARYDI, "The Greek House, the rise of noble houses in Clapix Classical claves", Athènes, 1998.

[7] 
M.-C. HELLMANN, « L'architecture grecque I », in Els manuels d'Art et d'Archéologie Antique, Paris, 2002.

R. MARTIN, L'urbanisme dans la Grèce antique, 2ème éd., Paris, 1974.

R. GINOUVES, Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque, 3 vol., Athènes-Rome, 1985, 1922, 1998.

Y. GRANDJEAN, La maison grecque du s. V au s. IV : tradition et innovation, in P. Carlier, Li Plantilla:S-, approches historiographiques, Nancy, 1996.

K.-M. DUNBABIN, Mosaics of the Greek and Roman World, Cambridge, 1999.

E. WALTER-KARYDI, The Greek House, the rise of noble houses in Clapix Classical claves, Athènes, 1998.

[20] M.-C. HELLMANN, « L'architecture grecque I », in Els manuels d'Art et d'Archéologie Antique, Paris, 2002.

[21] R. MARTIN, L'urbanisme dans la Grèce antique, 2ème éd., Paris, 1974.

[22] R. GINOUVES, Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque, 3 vol., Athènes-Rome, 1985, 1922, 1998.

[23] Y. GRANDJEAN, La maison grecque du s. V au s. IV : tradition et innovation, in P. Carlier, Li Plantilla:S-, approches historiographiques, Nancy, 1996.

[24] K.-M. DUNBABIN, Mosaics of the Greek and Roman World, Cambridge, 1999.

[25] E. WALTER-KARYDI, The Greek House, the rise of noble houses in Clapix Classical claves, Athènes, 1998.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]