Perístasis

Planta d'un temple períptero en perístasis.

La perístasis (en grec περίστασις ‘espai d'entorn’) és un pòrtic columnado al voltant de la cella d'un temple períptero de l'Antiga Grècia o dels temples romans.

Açò permetia passar als sacerdots rodejant la cella, entre files de columnes (com un corredor en anell o pteron), en les processons rituals. En el cas de que la galeria de columnes rodegen un pati o jardí, es parla llavors de peristilo, no de perístasis.

La gran majoria són quadrangularés (en les excepcions del temple en tholos o monópteros, que són circulares). Les files i el número de columnes que conformen els diferents tipos de temples grecs, es resumixen com seguix:

Nom del temple	Número de files de columnes
Períptero	1 (quadrangular)
Dípter	2 (quadrangular)
Monóptero	1 (circular)
Tholos	1 (circular)

• El temple pseudoperíptero (pseudés significa ‘fals’, i d'ahí ‘fals períptero’) sembla estar rodejat per una perístasis, pero en realitat les columnes són només la mitat, ya que s'adossen a la paret.

• El temple pseudodíptero, en el mateix significat que l'anterior, és un temple rodejat d'una sola fila de columnes, pero l'espai entre la perístasis i la cella pot albergar un segon renc de columnes, com els temples dípters.

El número de columnes situades en l'exterior de la frontera definix també als temples:

Nom del temple	Número de columnes frontals
tetrástilo	4
hexástilo	6
heptásilo	7
octásilo	8
enástilo	9
decástilo	10
dodecástilo	12

A finals del periodo geomètric, serà quan les columnes de la frontera siguen parells, en major incidència en número de sis (hexástilo).