Processó
Una processó és un desfilada religiós de persones, a voltes en animals com poden ser cavalls, que fan un recorregut d'un lloc a un atre (o ben partint d'un lloc i tornant a ell) com a mostra de la seua creència i de la seua fe religiosa.
Les processons es porten a terme en la majoria de les grans religions: hinduismo, sintoísmo, islam, catolicisme. En el protestantisme no se celebren processons en imàgens i escultures, a diferència de l'Iglésia catòlica, pels seus principis teològics i hermenéuticos, com el principi de "sola scriptura" que va contribuir al seu desacralizaació de les imàgens religioses.[1][2] Encara que existixen variacions entre denominacions, en general, el protestantisme es distancia de les processons en favor d'una adoració més centrada en la Paraula de Deu.
En l'iglésia catòlica es porta a terme la celebració de processons en grans events com Semana Santa o dia dels sants, alcançant aixina una vivència cultural en cada país o regió.
Història
[editar | editar còdic]
L'existència de les processons es remonta a la més lluntana antiguetat. En Atenes, se celebraven anualment cinc grans processons:
- La de les panateneas
- Les tres dels misteris de Eleusis
- La de Yaco
En Roma hi havia processons ambarvales, triumfals, consulars, en honor de la deesa Diana, etc.[3]
En el cristianisme, les processons formen la part més important del cult exterior. És difícil fer una història de les processons cristianes, encara que cal pensar que en els primers temps de persecució serien molt estranyes, i solament en l'interior dels llocs de cult. Existix constància històrica d'algunes processons en l'Edat Mija.
En els sigles XIV i XV, l'aparició i difusió de les órdens mendicantes va supondre un canvi en la vivència religiosa dels fidels, puix estes órdens pretenien un acostament de lo sagrat al poble, i l'adoctrinament i ensenyança d'est en els misteris de la fe. D'ahí que les imàgens religioses es multiplicaren a partir de llavors i sorgiren representacions teatrals de caràcter religiós, en elaborats texts (els autos sacramentals). Un precedent d'açò va poder ser el pesebre vivent que va organisar sant Francisco d'Assís en la localitat italiana de Greccio. En este tipo de representacions es mescla lo profà en lo sagrat, i les imàgens sagrades ixen a l'exterior dels temples. Es pot sospitar en fonament que la processó cristiana arreplega la tradició de les desfilades militars, tan habituals en l'Antiguetat, baix un barniz piadós.
Pero, sense dubte alguna, és a raïl del Concilie de Trento quan les processons adquirixen una enorme importància, quan l'Iglésia catòlica veu en este tipo d'actes un poderós instrument de evangelizaació i persuasió. Tot això en un marc a on l'impacte visual de l'image era més efectiu que la llectura de relats bíblics, que, per una atra part, era llimitada per les altes cotes d'analfabetisme i a que estava prohibit traduir els texts sagrats del llatí.
Processons en l'actualitat
[editar | editar còdic]
Actualment han pervixcut en diferent fortuna en diversos llocs del món. Si algunes són especialment conegudes són les processons religioses en Espanya, Mèxic, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Perú, El Salvador i Guatemala, molt habituals en Semana Santa, encara que també fòra d'ella.
Entre uns atres, podem trobar estos tipos de processons:
- Semana Santa. Es realisen estes processons coincidint en la Semana Major. En estes processons participen distints colectius agrupats en confrarias o germandat religiosa baix el reconeiximent eclesiàstic. Aixina que, els cofrades ixen als carrers en les seues germandats acompanyant a un pas de Crist o Verge adscrit a un passage de la Passió. Els integrants realisen les estacions abillats en corfolls: penitentes o nazarenos.
- Viacrucis, en les que es va realisant este eixercici piadós, molt habituals en Quaresma, sobretot els divendres.
- Infantils, organisades i integrades per chiquets (com, per eixemple, la Processó dels Chiquets, el dia de Sant Blas, o la processó del Corpus, abdós en el municipi madrileny de Robledo de Chavela). També es pot destacar la Processó dels Facundillos el Dumenge de Resurrecció de la Semana Santa en Granada o "L'entrada de Jesús en Jerusalem" dels chiquets de la confraria Califòrnia de la Semana Santa en Cartagena, durant el Dumenge de Ramos.
- Rosari de l'aurora, es realisa de matí enjorn, en acabant de haver amanecer, i es resen els misteris del Rosario.
- Rosari de les caneles, igual que l'anterior, pero una volta enfosquit, els germans van en veles.
- Processó d'impedits, es du la Hòstia consagrada als malalts que no poden desplaçar-se a l'iglésia.
- Processó del Corpus Christi, en la que es passeja el hòstia consagrada, en la festivitat homònima.
- Processó marítima, es fa en part o en la seua totalitat sobre un barco. Són molt habituals les de la Verge del Carmen.
- Processó de rogativas es realisa per a demanar algun favor, habitualment la pluja. Molt normals en sigles passats, ara són poc habituals...
Vore també
[editar | editar còdic]- Capirote (penitente)
- Hanaq pachap kusikuynin ("Alegria del Cel", en quechua), himne procesional de Perú (Juan Pérez Bocanegra, 1631)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Procesión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.