Monóptero
En arquitectura, un temple monóptero[1] (del grec antic: ὁ μονόπτερος, el significat del qual és 'd'una sola ala'; derivat de μόνος, 'únic', 'singular', 'solament' i τὸ πτερόν, 'ala'[2]) és una edificació senzilla constituïda per una columnata circular que soporta una techumbre sense cap mur. És un cas especial del temple períptero, en un círcul de columnes al voltant de la cella. Quan el temple circular ademés de les columnes també té una cella cilíndrica dins, llavors es parla de monoptero-periptero.
A diferència d'un tholos (que, en sentit ampli, designa un 'temple circular'), no hi ha una cella. No obstant, en l'Antiga Grècia i especialment en l'Antiga Roma, el terme era utilisat també per a designar un tholos. En eixa época, les edicacions monópteras servien, entre atres coses, com una espècie de baldaquino per a acaronar una image a la que es rendia cult. Un eixemple és la llanterna de Lisícrates en Atenes, a pesar de haver tingut parets en els intercolumnios. En contrast, el temple de Roma i Augusto, en l'Acrópolis d'Atenes, és un monóptero de l'época romana, en els intercolumnios ya lliures. Ciríaco d'Ancona, un viager de el XV, va anotar l'inscripció que apareixia en l'arquitrau: «Ad praefatae Palladis Templi vestibulum».
En l'arquitectura barroca i neoclàssica, el monóptero, com a «temple de les muses», va anar un motiu popular en jardins anglesos i francesos aixina com en alguns parcs alemans, com en el Jardí Inglés de Munich (1832-1837) de Leo von Klenze, i en el parc Hayns d'Hamburc.[3] Molts pous en parcs i centres de spa tenen l'apariència de monópteros. Són també molts els monópteros que mostren elements decoratius semblances a pòrtics per a destacar una entrada, innecessaris funcionalment, ya que el temple està obert per tots els costats.
A sovint són descrits com rotondes a causa de la seua planta circular, lo que també succeïx en els tholos. Pero varis monópteros descrits com a rotondes tenen plantes poligonales, com el «temple de les Muses» en la casa Tiefurt, que té una planta hexagonal.
Temples monópteros en la Grècia Antiga
[editar | editar còdic]El temple monóptero en l'antiga Grècia es construïa principalment en llocs de cult com a santuaris o oràculs, més importants que mai. La forma circular de l'edifici va fer que fora una idea major de perfecció i integritat que simbolisava un contacte encara més estret en la divinitat. De fet, a sovint el temple circular, també cridat tholos, contenia els símbols sagrats de la divinitat; en atres ocasions s'usava un temple circular per a mostrar el poder i l'autoritat sagrada de la ciutat.
Els millors eixemples de temples monopolares de l'arquitectura grega són els tholos d'Apolo en Delfos i Filipeo en Olimpia. En Delosi, el temple abans mencionat tenia la funció sagrada més alta: es creïa que Apolo va aparéixer en eixe lloc. En canvi, en Olimpia, el temple circular va ser construït en honor de Filipo II de Macedònia al voltant de el IV.
- Monópteros en la Grècia Antiga
-
-
-
Filipeo d'Olimpia -
Detall del Filipeo
Temples monópteros en l'Antiga Roma
[editar | editar còdic]
En Roma, en canvi, el temple circular va ser heretat com un lloc de cult molt important i com una simple edificació religiosa de chicotetes dimensions. Els edificis circulares en l'antiga Roma són molt més numerosos que en Grècia, perque tals edificacions han tingut una major influència en l'estil arquitectònic romà-imperial.
L'edifici sagrat circular més gran de la zona greco-romana del Mediterràneu és sense dubte el gran temple romà republicà de l'àrea de Llarc vaig donar Torre Argentina. El temple, en sis columnes encara intactes, se supon que correspon al temple construït pel cònsul Quint Lutacio Cátulo, un colega de Cayo Mario, per a celebrar la victòria contra els cimbrios en 101 a. C. en Vercelli, en Piemont.
El temple Aedes Fortunae Huiusce Diei, que significa "La fortuna del present", estava dedicat a la deesa de la fortuna, que devia estar representada per l'estàtua jaganta els restants de la qual de marbre, ara conservats en els Museus Capitolinos, es varen trobar prop del temple en sí. Un chicotet monoptero circular també era part del complex del santuari de la fortuna Primigènia en Palestrina.
Hi ha molts atres eixemples d'edificacions romanes sagrades de forma circular, com el temple de Vesta en el Fòrum Romà, que va anar de gran importància perque va ser considerat el lloc sagrat de les Vestales, aixina com també la seua llar. També són notables el Temple de Hércules Víctor, en el Fòrum Boario i el temple de Vesta en Tívoli para el que s'ha sugerit un orige molt antic en una estructura de fusta, essencialment alié a les influències gregues, posteriorment substituït per un edifici de pedra.
La tipologia també es va usar en les províncies de l'Imperi com en Atenes, a on es va construir un temple circular dedicat a Augusto i Roma en l'Acrópolis.
Marco Vitruvio Polión en el seu De architectura definix per complet la tipologia definint la nomenclatura[4] que serà represa en el periodo clasicista, aplegant fins a hui, i classificant-l'entre les excepcions en els casos d'edificis religiosos.[5]
També cal destacar que en l'arquitectura romana, la tipologia de temples de planta circular i llongitudinal es va unir admirablement en el Panteón, que, no obstant, precisament per la seua planimetria articulada i a l'absència de columnes circulares, no pot ser considerat com un temple monoptero.
L'estructura monóptera, no obstant, no es va usar solament per a estructures religioses; en les ciutats romanes podem trobar que en els patis interiors dels Macellum s'instalaven estes estructures com a àrea de reunió.
- Monópteros en la Roma Antiga
-
-
Ruïnes del Temple de Vesta, en el Fòrum Romà -
Temple de Hércules Víctor, en el Fòrum Boario de Roma. -
Macellum de Pompeya
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Monóptero» (en pt). Consultat el 3 de juliol de 2015.
- ↑ Monóptero en el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.
- ↑ En la Wikipedia en alemà hi ha una llista prou completa de monópteros, en de:Lliste deutscher Monopteren.
- ↑ Vitruvio P., De Architectura, trad. vaig donar Cessara Cesariano, (a retor vaig donar A. Rovetta), ed. 2002.
- ↑ G. Morolli, Cessara Cesariano i la doppia immagine del periptero vitruviano, in "Cessara Cesariano i il classicisme vaig donar primer Cinquecento", 1996.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Monoptero» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monóptero.- Wolfgang Binder: Der Roma-Augustus Monopteros auf der Akropolis in Athen und sein typologischer Ort. Karlsruhe 1969. (alemà)
- Ingrid Weibezahn: Geschichte und Funktion dones Monopteros. Untersuchungen zu einem Gebäudetyp dones Spätbarock und dones Klassizismus. Hildesheim 1975, ISBN 3-487-05764-6. Online: [1] (Google Books) (alemà)