Lindo
Lindo (Lindus, Λίνδος) és una ciutat de l'illa de Rodas que antigament va ser una de les principals ciutats de l'illa. Estava situada en la costa este, prop d'una veta que du el seu nom. Està a 55 km al sur de la ciutat de Rodas.
Segons Homero, Lindo, Ialisos i Cámiros, tres ciutats de l'illa, varen participar en la guerra de Troya. Els habitants eren dorios i cada ciutat corresponia a una tribu dòrica de l'illa.
Lindo va ser part de la hexápolis dòrica. Les tres ciutats de l'illa varen fundar en el 408 a. C. una nova ciutat comuna, (Rodas) i varen establir institucions comunes; bona part de la població d'Lindo es va traslladar a la nova ciutat.
Lindo va ser el lloc de naiximent de Cleóbulo d'Lindo, un dels sèt sabio de Grècia.
Sobre la ciutat d'Lindo se situa l'acrópolis, una ciutadella natural que va ser fortificada successivament pels grecs, pels romans, pels bizantino, pels hospitalaris i pels otomans. La acrópolis oferix vistes espectaculars dels ports veïns i de la costa.
La moderna Lindo conserva les ruïnes de la acrópolis, que és un lloc turístic al que s'accedix en ruc. També hi ha restants del teatre i de dos temples: el d'Atenea Lindia i el de Zeus Polieo. Ademés devia ser destacat el cult a Heracles, del que hi havia un temple en una pintura de Parrasio, célebre pintor.
Les cales de les afores són d'aigües transparents i d'aspecte maravellós. En la ciutat es va rodar la película "Els canons de Navarone".
Lindo està situada en una àmplia baïa i està front al poble peixcador d'Haraki.
Mitologia
[editar | editar còdic]La fundació d'Lindo s'atribuïx a un fundador epònim cridat Lindo, fill de Cércafo, un dels helíadas o,[1] segons una atra tradició, a Tlepólemo, fill de Heracles.[2]
Es contava que Heracles havia estat en el lloc, i que va demanar a un llauro que li venguera a un bou, pero este es va negar, alegant que necessitava són dos bous per a cultivar la terra. Llavors Heracles va decidir quedar-se no en un sino en els dos per la força. Despuix de vore els seus bous sacrificats, el llauro va escomençar a proferir-se insults, mentres Heracles els menjava divertit. Per esta llegenda, es contava que en la ciutat d'Lindo se li rendia un peculiar cult a Heracles en el que es proferien imprecacions en lloc de bendicions. Estos sacrificis es tenien per nefasts si a algú se li escapava involuntàriament paraules de bon auguri. Per la devoció que se li mostrava en esta ciutat, Heracles va rebre l'epítet de Heracles Lindio o Lindo.[3]
Una atra llegenda dia que Dánao, en aplegar a Lindo en les seues filles, havia segut el constructor del temple de Atenea, al que ademés havia dotat en una estàtua de la deesa. Algun temps despuix va aplegar allí Cadmo en busca d'Europa. Este ofrendó a Atenea Lindia un gran caldero de bronze en inscripcions fenicias: es tractava de la primera volta que l'escritura fenicia havia aplegat a Grècia.[4]
Història
[editar | editar còdic]Lindo va ser fundada pels dorios dirigits pel rei Tlepólemo de Rodas que va aplegar en el X Era una de les sis ciutats dorias de la zona conegudes com la hexápolis dòrica.[5] La localisació de Rodas la va fer un lloc de trobada natural entre els grecs i els fenicios i, en el VIII, Lindo era un gran centre comercial. Els seus habitants varen fundar Gela en Sicília el 689/8 a. C.[6] i Sols en Cilicia.[7] És possible que també participaren en la fundació de Fasélide.[8] La seua importància va declinar despuix de la fundació de la ciutat de Rodas en el 408 a. C.[9]
Acrópolis
[editar | editar còdic]
En época clàssica la acrópolis d'Lindo estava dominada per l'enorme temple de Atenea Lindia, el qual va conseguir la seua forma definitiva a fins de el IV En l'época helenística i romana el recint del temple va créixer quan més edificis varen ser afegits. A principis de l'Edat Mija estos edificis varen caure en desús, i en el XIV varen ser parcialment coberts per una fortalea construïda en la acrópolis pels cavallers de Sant Joan per a defendre l'illa contra els otomans.
Encara es conserven restants dels següents edificis:
El temple dòric de Atenea Lindia
[editar | editar còdic]
En l'extrem de la acrópolis, en el punt més alt, s'alçava el temple de Atenea Lindia, que en la seua forma actual va ser construït a fins de el IV, sobre els restants d'un temple més antic, edificat a mitan de el VI i destruït per un incendi.
Media 21,5 per 7,75 m i era anfipróstilo en planta, és dir, dotat d'un pòrtic de quatre columnes dòriques en cada u dels costats curts, similar al temple de Atenea Niké en l'acrópolis d'Atenes. Dins del temple està la taula d'ofrenes i la base de l'estàtua de Atenea.
El temple dòric de Atenea Lindia, que data de el 300 a. C., i que es va construir en l'emplaçament de l'anterior temple.
Atres edificis de la acrópolis
[editar | editar còdic]Els propileus del santuari, també datats en el IV Una monumental escala conduïx a una stoa en forma de D i a un mur en cinc portes.
La stoa helenística en ales laterals, que data d'aproximadament el 200 a. C. La stoa té 87 m de llarc i 42 columnes.
El relleu de la trirreme rodia tallat en la roca al peu de les escales que conduïxen a la acrópolis. En la proa descolla l'estàtua del general Hagesandro, obra de l'escultor Pitocritos, qui també va tallar la Victòria de Samotracia. El relleu és de cap a el 180 a. C.
La escala helenística (II) conduïx a la principal àrea arqueològica de la acrópolis.
Restants d'un temple romà, possiblement dedicat a l'emperador Diocleciano i que és de cap al 300.
La acrópolis està rodejada per una muralla helenística contemporànea dels propileus i de l'escala que conduïx a l'entrada del lloc arqueològic. Una inscripció romana diu que la muralla i les torres quadrades varen ser reparades a costa de P Aelius Hagetor, el sacerdot de Atenea en el II.
El castell dels cavallers de Sant Joan, construït abans de 1317 sobre antigues fortificacions bizantines. Les muralles i les torres seguixen la natural conformació del penya-segat. Una torre pentagonal en el costat sur domina el port. Hi havia una gran torre redona a l'est enfront de la mar i dos més, una redona i l'atra en un cantó, en el costat noreste del recint. Actualment es conserven una de les torres del cantó surest i una de l'est.
La iglésia de Sant Joan, ortodox grega, de el XIII o XIV, construïda sobre les ruïnes d'una iglésia prèvia, que va poder haver segut edificada a principis de el VI.
Excavacions
[editar | editar còdic]Les excavacions varen ser conduïdes de 1900 a 1914 pel Carlsberg Institute de Dinamarca, dirigides per K.F. Kinch i Christian Blinkenberg. El lloc de la acrópolis va ser excavat fins al llit de roca i els fonaments de tots els edificis varen ser descoberts. No s'han trobat a penes restants del periodo micénico, pero es creu que en l'àrea va deure haver un destacat assentament també en eixe periodo per la presència en les afores de necròpolis en tombes de cambra del periodo micénico en Lardos i Pylona.[10]
Durant l'ocupació italiana de l'illa (1912 a 1945) el principal treball de restauració va ser fet en l'acrópolis d'Lindo, que no aproven els arqueòlecs moderns. El costat noreste del temple de Atenea va ser restaurat. La monumental escala dels propileus va ser reconstruïda i moltes de les columnes de la stoa helenística varen ser erigides de nou. Àmplies superfícies varen ser cobertes en formigó. Bases i blocs gravats varen ser presos de les seues ubicacions i llocs a lo llarc dels murs reconstruïts.
Gran part d'este treball va ser fet sense anar en conte en els restants arquitectònics supervivents. En els últims anys arqueòlecs del Ministeri grec de Cultura han treballat per a restaurar i protegir els edificis antics de la acrópolis, pero és molt difícil pel volum creixent de turistes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diodoro Sículo V,57; Píndaro, Olímpiques VII,71.
- ↑ Diodoro Sículo IV,58,8.
- ↑ Lactancio Plácido, Institucions divines I,21,31.
- ↑ Diodoro Sículo V,58; Apolodoro, Biblioteca mitològica II,1,4.
- ↑ Heródoto I,144.
- ↑ Heródoto VII,153; Tucídides VI,4,3.
- ↑ Estrabón XIV,5,8.
- ↑ Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen (2004). «Rodas», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, p. 1204. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ Diodoro Sículo XIII,75.
- ↑ Richard Hope Simpson, Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lindo.
- Ministeri de cultura de Grècia: Lindo (en grec)
- Informació sobre Lindo i poblacions pròximes en anglés i en italià
- Sobre Lindo, en el lloc del Proyecte Perseus.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lindos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.