Temple de Atenea Lindia

Temple de Atenea Lindia

El Temple de Atenea Lindia va ser un antic temple grec dedicat a la deesa Atenea Lindia en la ciutat de Lindo, en l'illa de Rodas (actual Rodas), en Grècia. Les seues ruïnes es troben en l'Acrópolis de Lindo, en el tossal del castell.

Història

Extrem noreste del temple.

L'emplaçament del temple de Atenea Lindia és un antic lloc de cult utilisat des de la prehistòria. És possible que ya s'utilisara com a lloc de cult en el periodo minoico pregriega i en el periodo micénico posterior. L'orige pregriego també es reflectix en el nom Lindia, que no és d'orige grec. Lindia era originalment una deesa independent, més vesprada associada a la pangriega Atenea. El segon epítet de Atenea en el lloc era Polias, la patrona de la ciutat.

Extrem suroest del temple.

En la mitologia grega, es diu que el cult del lloc es va crear a petició del deu del sol Heli. Quan Atenea va nàixer del cap de Zeus, Heli va ordenar als seus "fills", els rodios, que construïren el primer santuari per a Atenea. Els rodios aixina ho varen fer, pero varen oblidar dur un fòc. Per lo tant, en el santuari es realisaven sacrificis incruents, és dir, no se sacrificaven animals, els restants dels quals solien cremar-se en el fòc de l'altar, sino, per eixemple, ofrenes a la terra. Si el cult a Atenea Lindia en el jaciment era efectivament incruent, la pràctica es desviava de la pràctica general grega. Açò pot ser un indici de que el cult va tindre un orige antic. El mit es coneix per Píndaro (Olímpica VII, 35-49). Segons una atra versió del mit, el temple va ser construït per Dánao o les seues filles danaides, que varen visitar l'illa des del Antic Egipte.

El lloc de cult prehistòric original va poder estar en una gran cova en l'ala oriental de l'acrópolis, aproximadament baix del temple posterior. En l'antiguetat, l'acrópolis de dalt va anar provablement un santuari a l'aire lliure o algun tipo de arboleda sagrada a més tardar en el periodo geomètric de 900-700 a. C. El temple es va construir en el lloc en l'época arcaica en el 500 a. C. baix el tirà Cleóbulo.

Era temple més important de tota Rodas en l'Antiguetat. Per este motiu, Lindo va seguir sent una ciutat important inclús en acabant de que Rodas s'establira com a centre comú rodio en l'any 408 a. C. El temple arcaic va ser destruït per un incendi a finals del periodo clàssic, cap a 350-342 a. C. Posteriorment, a principis del periodo helenístico, com molt vesprada cap al 300 a. C., es va construir un nou temple, les ruïnes del qual es conserven hui en dia. Més vesprada, també es varen construir un edifici monumental en propileus i una escalinata que conduïa al temple.

Timaquidas va escriure en el I, que segons els mits associats al lloc, Heracles hauria regalat al santuari dos escuts i Menelao i Paris un caixco. Històricament se sap, per eixemple, que Filipo V donó al temple un escut i un caixco per cada dèu enemics derrotats en l'any 211 a. C. També Alejandro Magne va fer una gran donació al temple.

En el periodo bizantí, el temple i la cova de l'acrópolis eren el lloc de cult de la Verge María. En el XIII, el temple va passar a formar part de les fortificacions construïdes pels cavallers de l'Orde de Sant Joan, junt en el restant de l'acrópolis.

Les investigacions arqueològiques del temple varen ser portades a terme per la Fundació danesa Carlsberg entre 1900 i 1914, inicialment baixe la direcció de Karl Frederik Kinch i Christian Blinkenberg, i més vesprada de Ejnar Dyggve. Els estudis es varen publicar en varis volums a partir de 1931. De 1910 a 1916 i de 1929 a 1932, el temple va ser estudiat i restaurat pels arqueòlecs italians Amedeo Maiuri i Giulio Jacopi.

Descripció

Interior del temple i muralla reconstruïda.

Caixes de pedra thesauroi per a donacions de diners, etc. al temple.

És relativament chicotet en relació en el seu entorn arquitectònic natural i monumental. Medix aproximadament 21,7 m de llarc i 7,8 m d'ample. Està construït en direcció noreste-suroest i orientat cap al noreste, cap a l'entrada de l'acrópolis i els propileus. El temple era un anfipróstilo en quatre columnes dòriques en cada extrem. L'edifici es va construir en pedra calcàrea local.

En l'interior hi havia una image de cult de Atenea. Una image de cult anterior podria haver representat a Atenea assentada en un tocat especial "pol" decorat en joyes. Una image de cult posterior provablement representava a Atenea de peu en un escut en la mà. S'assemblava en molts aspectes a l'Atenea Partix-nos esculpida per Fidias per al Partenón, pero la deesa seguia duent un pols en lloc del caixco més típic. Les imàgens de cult possiblement eren de fusta i marfil. No han sobrevixcut restants de cap d'elles, pero s'han fet inferència a partir de, entre atres coses, estàtues votivas de terracota.

L'altar de Atenea estava situat fòra del temple, prop del seu cantó noroest. Encara que se supon que el cult en este lloc era incruent, molts de les troballes de la zona del tem-nos al voltant del temple, com a ossos d'animals i figures d'animals, sugerixen sacrificis. En el temple i les seues afores s'han trobat numerosos exvotos dedicats a Atenea, entre ells un gran número d'escultures, joyes i pedres precioses. Segons el historiador Gorgón de Rodas, una oda escrita per Píndaro en honor del boxejador Diágoras de Rodas hauria segut inscrita en lletres d'or en el temple. No obstant, els estudiosos han sugerit que és més provable que l'inscripció es trobara en Ialisos, la ciutat natal de Diágoras.

Les ruïnes del temple han segut molt restaurades pels italians. La major part de la construcció actual és de pedra nova. De l'edifici original queden principalment els murs i chicotetes parts de les columnes.