Palau de Diocleciano

Palau de Diocleciano

El Palau de Diocleciano (Plantilla:Lang-hr) és un monument situat en la ciutat de Split, Croàcia. Va ser construït entre els sigles III i IV d. C. per encàrrec del emperador romà Diocleciano en l'intenció de passar els seus últims dies després de la seua abdicació en maig de 305. Hui, el palau s'ha transformat en el cor de la ciutat de Split i a la seua entorn es troben tots els edificis i monuments importants de la ciutat. Encara que es diu "palau" degut a que es va pretendre usar com a residència de Diocleciano durant el seu retir, el terme pot confondre, ya que l'estructura és massiça i s'assembla més a una gran fortalea: al voltant de la mitat era per a l'us personal de Diocleciano, i el restant albergava una guarnició militar.

Diocleciano va construir l'enorme palau per al seu retir l'1 de maig de 305. Està situat en una baïa del costat meridional d'una curta península que descolla de la costa dálmata, a uns sis quilómetros i mig de Salona, la capital de la província romana de Dalmacia. Les ales del terreny descendixen suaument cap a la mar i són típicament càrstiques, formades per baixes crestes de calcàrea que van de l'est a l'oest, en marga en les hondonadas entre elles.

El palau es troba molt ben conservat i és reconegut com un dels llocs arquitectònics més bells de la costa adriática de Croàcia. En 1979 l'Unesco va declarar al conjunt històric de Split, incloent el palau de Diocleciano, com Patrimoni cultural de la Humanitat.

Història

En acabant de que els romans abandonaren el lloc, el palau va permanéixer buit durant varis sigles. En el VII, residents propencs varen fugir cap al palau amurallado en el seu esforç per escapar dels croates invasores. Des de llavors el palau està ocupat, en residents fent les seues cases i els seus negocis dins dels fonaments del palau i directament en els seus murs. Encara hui en dia, molts restaurants i tendes, i algunes cases, es troben dins de les muralles.

Despuix de l'Edat Mija el palau era virtualment desconegut en el restant d'Europa fins que l'arquitecte neoclàssic escocés Robert Adam va examinar les ruïnes, en l'ajuda de l'artiste i anticuario francés Charles-Louis Clérisseau i varis dibuixants, publicant Ruins of the Palace of the Emperor Diocletian at Spalatro in Dalmatia (Londres, 1764).

El palau de Diocleciano va inspirar el nou estil d'Adam d'arquitectura neoclàssica i la publicació dels dibuixos en les seues mides ho varen dur al vocabulari del disseny de l'arquitectura europea per volta primera. Unes décades despuix, en 1782, el pintor francés Louis-François Cassas va crear dibuixos del palau, publicant-los Joseph Lavallée en 1802 en les cròniques dels seus viages.

Este palau és, actualment, en tots els edificis històrics més importants, el centre de la ciutat de Split. El palau de Diocleciano supera l'interés local pel seu grau de conservació. És un dels més famosos i més completes traces arquitectòniques i culturals de la costa adriática croata. Són els restants més complets d'un palau romà, i com tal ostenta un lloc excepcional en l'herència mundial, europea i mediterrànea.

Herència cultural

Vista del peristilo en 1764, gravat de Robert Adam. El peristilo és la plaça central del palau, a on es troba l'entrada principal a les estàncies de Diocleciano.

En novembre de 1979 l'UNESCO, complint en la convenció internacional sobre el patrimoni cultural i natural, va assumir una proposta de que la ciutat històrica de Split construïda al voltant del palau s'incloguera en la llista dels llocs Patrimoni de la Humanitat.

En novembre de 2006 l'Ajuntament va decidir autorisar més de vint nous edificis dins del palau (incloent complex de tendes i garaig), encara que fora Patrimoni de la Humanitat. Es diu que esta decisió va ser motivada políticament i en gran mida deguda a la pressió de desarrollistas locals. Una volta que el públic va ser conscient del proyecte en 2007, varen fer una petició i varen véncer. No es varen construir nous edificis, ni un centre comercial, ni garajos.

La World Monuments Fund ha treballat en un proyecte de conservació en el palau, que inclou investigar l'integritat estructural i la neteja i la restauració de la pedra i el lluït.

El palau estava representada en el revers del billet de 500 kuna, emés en 1993.

Arquitectura

Aspecte original del palau de Diocleciano.

La superfície del palau està conformada per un rectàngul irregular (aproximadament 160 metros per 190 metros) en torres que es proyecten en les fronteres a l'est, oest i nort. El palau combina característiques d'una luxosa vila en aquelles d'un campament militar, en les seues enormes portes i torres de vigilància. El palau es troba amurallado i en els seus temps va conseguir albergar fins a 9000 persones. Parts subterrànees del palau presenten treball en pedra en volta de canó-

Solament la frontera sur del palau, la qual es troba mirant cap a la mar, no es troba fortificada. L'elaborada composició arquitectònica de la galeria en arcs de la seua planta superior diferix del tracte més sever de les atres tres fronteres. Cada una de les fronteres conta en un portón d'accés que guia fins a un pati privat. El portón de la frontera sur (la Porta Aenea) és una miqueta més menut, i més simple, provablement era utilisat per a l'accés de l'emperador cap als pots o potser per a l'ingrés de mercaderies que aplegaven des dels pots.

El disseny deriva tant del tipo de construcció vila com del castrum, i esta dualitat és també evident en la disposició de l'interior. El camí travesser (decumanus) que unix la porta oriental (la Porta d'Argent o Porta argentea) i l'occidental (la Porta de Ferro o Porta ferrea) dividia el complex en dos mitats. En la mitat meridional estaven les estructures més luxoses; açò és, els apartaments de l'emperador, tant públics com a privats, i els edificis religiosos. Els apartaments de l'emperador varen formar un bloc a lo llarc del front marítim i estaven situats sobre una subestructura degut a que el terreny en decliu exigia significatives diferències de nivell. Encara que durant molts sigles casi completament ple de rebujos, la major part de la subestructura està ben conservada, i indica la forma original i la disposició de les habitacions superiors.

Un pati monumental, cridat el peristilo, formava l'accés nort cap als apartaments imperials. Ademés dona accés cap al mausoleu de Diocleciano cap a l'est (hui convertit en la Catedral de Split) i cap a tres temples a l'oest (dos actualment estan perduts i el tercer va ser convertit en batisteri, originalment era el temple de Júpiter). Hi ha un temple just a l'oest del Peristilo cridat el Temple d'Esculapio, que té una teulada semicircular realisat en blocs de pedra tallats a mà que no varen sofrir pèrdues fins als anys 1940, i llavors va ser cobert en una teulada de plom. El temple va ser restaurat recentment.

La mitat meridional del palau, dividida en dos parts per la via nort-sur principal (penca) que duya des de la Porta d'Or (Porta aurea) fins al Peristilo, està pijor conservada. Se sol supondre que cada part era un complex residencial, albergant a soldats, servidors, i possiblement un atre tipo d'instalacions. Abdós parts estaven aparentment rodejades per carrers. Cap als murs perimetrals duyen edificis rectangulars, possiblement almagasens.

El palau està construït en pedra calcàrea blanca local i marbre d'alta calitat, la major part del com procedia de les pedreres de marbre de Brač en l'illa de Brač, de toba presa dels llits de rius propencs, i de rajola elaborada en Salonitan i atres fàbriques. Part del material per a la decoració era importat: columnas de granit egipcíac, marbre fi per als revestiment i alguns capitells produïts en tallers en el Proconeso. El palau estava decorat en numeroses esfinges granítiques de 3500 anys d'antiguetat, procedents originàriament del jaciment del faraó egipcíac Tutmosis III. Solament tres han sobrevixcut al pas dels sigles. Una està encara en el Peristilo, la segona es conserva descabezada en frente de el temple de Júpiter, i una tercera està en el museu de la ciutat.

L'aigua per al palau i tota la zona de Split procedix del riu Jadro prop de Salona. A lo llarc de la carretera de Split a Salona poden vore's encara restants impressionants del aqüeducte romà original. Varen ser àmpliament restaurats en el XIX.

Hui en dia el palau, junt en les zones adjacents a l'oest, formen el verdader cor de Split. Centre del palau poden trobar-se moltes tendes, restaurants, bars i apartaments per a turistes.

Rodage

El palau de Diocleciano es va usar com a ubicació per al rodage de la quarta temporada de la série de la HBO Joc de trons.

Per a saber més

• Weitzmann, Kurt, ed., Age of spirituality: clapix antique and early Christian art, third to seventh century, no. 104, 1979, Metropolitan Museum of Art, Nova York, ISBN 9780870991790; text complet disponible en llínea, The Metropolitan Museum of Art Libraries

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre el palau de Diocleciano.
• «Ruins of the palace of the Emperor Diocletian at Spalatro in Dalmatia» (en anglés). Digital Library for the Decorative Arts and Material Culture. University of Wisconsin Digital Collections.