Split

Split

Split (<phonos file="Hr-Split.ogg">[splît]</phonos>, Plantilla:Lang-grc, Aspálathos; en latín: Spalatum; Plantilla:Lang-it; antigament en Plantilla:Lang-és), és una ciutat del sur de Croàcia, port de la costa dálmata, en el mar Adriático. Conta en 190 315 habitants, segons senyes de 2025.

És la principal ciutat de la regió de Dalmacia, capital del comtat de Split-Dalmacia i la segona ciutat més populosa del país despuix de Zagreb, de la que dista 380 km. És un important port peixquer i base naval del Adriático, aixina com un centre cultural i turístic important. El caixco antic és una joya arquitectònica, declarada Patrimoni de la Humanitat en 1979. En el seu entorn existixen drassanes, fàbriques de ciment i de plàstic, indústries madereras, vitivinícolas i alimentàries.

Història

La ciutat va créixer al voltant de la vila de descans de l'emperador Diocleciano, naixcut en la seua rodalia en l'any 245 d. C. Es va retirar en l'any 305 al palau que havia construït prop de Salona i va ser sepultat allí en el 313. El palau fortificado es va convertir despuix en una fàbrica d'uniformes romans i en el núcleu de la ciutat. A principis de el VII, en acabant de que la propenca ciutat romana de Salona fora saquejada pels ávaros (nómades d'Àsia central), els refugiats varen convertir el palau en una ciutat fortalea i el mausoleu de Diocleciano en la catedral de la ciutat. La ciutat era completament neolatina^{cita requerida} a finals de el VII.

A pesar de que la ciutat va quedar baix sobirania bizantina des de 812 fins a 1089, Split va conservar la seua autonomia política, com "comune" dels dálmatas italians.

A finals de el VIII, es va iniciar la eslavización de la ciutat, que va quedar plasmada parcialment en l'arquitectura d'algunes iglésies. A inicis de el XII, els pobles de Dalmacia varen ser governats pels hongaresos, pero Split va poder redactar les seues pròpies lleis municipals en 1312, i fins a va falcar la seua pròpia moneda. En 1420, els veneciano varen obtindre la sobirania de Dalmacia, i encara que varen respectar l'autonomia de la ciutat, incloent les seues lleis, el govern municipal va ser dirigit sempre per un príncip-capità veneciano. Durant tots estos governs veneciano, la ciutat va prosperar i es va estendre més allà de les muralles, en bells edificis i un alt campanar. Algunes famílies veneciano es varen traslladar a Split, a on varen formar part de l'aristocràcia local.

En el XV, els turcs varen aplegar a Dalmacia, i encara que es varen apoderar del cor de la regió, no varen entrar en Split, que va permanéixer baix el domini de Venècia. Per a 1718 les guerres turc-veneciano varen acabar en la presència del invasor en Dalmacia, i Spit va continuar oficialment baixe la sobirania de Venècia fins a 1797, quan Napoleón Bonaparte va dissoldre la República de Venècia, i Dalmacia va quedar en possessió d'Àustria, segons lo estipulat en el Tractat de Camp Formio. No obstant, despuix de la batalla de Wagram en 1809, Àustria va perdre Split davant França, que primer la va integrar en el cridat Regne d'Itàlia i després en les Províncies Ilirias.

Per a 1813, la ciutat es trobava de nou baix domini austríac.

Archiu:Caps block 7 City plan 1912.jpg

Mapa de Spalato en 1912, en els barris "italians" de Borgo Gran, Borgo Pozzobon, Borgo Luca, Botticelle i del palau de Diocleciano

Durant en eixos anys va haver una arribada donen massa de població croata de l'interior de Dalmacia, lo que va reduir el percentage italià de la població de Split (fins a llavors majoritari en l'àrea urbana). En 1880 l'últim alcalde d'ètnia italiana, Bajamonti, va ser substituido per un croata. Encara en el cens austríac de 1910 quedaven 2082 italians d'un total de 21 670 habitants de Split, i la topografia de la ciutat era completament italiana —els noms dels barris. La ciutat va ser canviant de mans en vàries ocasions entre l'Imperi austríac (1797-1806), el Primer Imperi francés (1806-1814) i, despuix del Congrés de Viena, en 1815, va passar durant un sigle a l'Imperi austrohúngaro, fins a la seua dissolució en 1918, en el que va passar a Montenegro dins del Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, futura Yugoslàvia.

Despuix de la Primera Guerra Mundial i la dissolució del Imperi austrohúngaro, la província de Dalmacia, inclosa Split, va passar a formar part del Regne dels Serbis, Croates i Eslovens (Regne de Yugoslàvia).

Despuix de l'anexió de Fiume (Rijeka) i Zara (Zadar) —les atres dos ciutats importants de la regió junt en Split— per Itàlia, la ciutat va adoptar el nom oficial croata de Split en 1919 i es va convertir en el principal port de Yugoslàvia i en la capital de Banovina Llitoral. La llínea de ferrocarril de Lika que va conectar la ciutat en el restant del país va ser inaugurada en 1925. En l'acort Cvetković-Maček, Split es va convertir en part d'una nova unitat administrativa, la Banovina de Croàcia, frut de l'unió de Banovina Llitoral, Sava i algunes zones aledaño poblades per croates.

Casi la mitat dels italians de Split varen fugir a Itàlia, a conseqüència del nacionalisme croata en eixos anys^{cita requerida}, lo que va impulsar ek irredentismo italià cap a Split.

En la Segona Guerra Mundial, en l'invasió de Yugoslàvia per part dels eixèrcits del Eix, els italians varen ocupar la ciutat en abril de 1941, i un més més tarde la varen anexar formalment a la Governació de Dalmacia d'Itàlia.

Pero l'ocupació italiana es va topar en la resistència dels majoria dels habitants de Split, d'ètnia croata, i fins a una part d'ells es varen unir als partisanos de Josip Broz Tito: fins als equips de fútbol locals el HNK Hajduk Split, i el RNK Split, varen refusar participar en la lliga italiana, suspenent les seues activitats, per a més tarde unir-se també als partisanos (posteriorment el Hajduk es va convertir en l'equip oficial del moviment dels partisanos).

Una de les estàtues més famoses de la ciutat és la de Gregorio de Nin, bisbe croata. L'estàtua va ser realisada pel més famós escultor croata Iván Mestrović. Es creu que si li fregues el polze se't concedix un desig.

En setembre de 1943 Itàlia va capitular i la ciutat va ser ocupada per les brigades del comuniste Tito, una semana més tarde el profascista Estat Independent de Croàcia va ocupar la regió. Algunes zones de la ciutat antiga i del port varen ser danyades durant esta ocupació pels bombardejos alemans i aliats, causant centenars de morts. Els partisanos titinos varen entrar finalment en la ciutat el 26 d'octubre de 1944. El 12 de febrer de 1945, una incursió de la Kriegsmarine va atacar el port de Split danyant la travessia britànica Delhi. Fins al fi de la guerra, Split va ser la capital provisional de Croàcia.

Entre 1945 i 1990, Split va ser el centre administratiu de Dalmacia.

En 1979 Split va albergar els VIII Jocs Mediterràneus. En eixe mateix any, el núcleu històric de Split en el Palau de Diocleciano va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

En el Palau de Diocleciano es varen gravar vàries escenes de la série Joc de Trons.

Split té vàries iglésies antigues com SV Nikola i Gospa od Zvonika, museus i una galeria dedicada a l'escultor croata Ivan Emštrović, que es troba en la vila que era propietat de l'escultor, i vàries de les seues obres adornen la ciutat. La ciutat de Klis, propenca a Salona, té les ruïnes d'un fort romà de el V. L'antiga ciutat textil de Sinj, situada 30 km al noreste de Split, és famosa per la seua Sinjska Alka, un torneig medieval que se celebra anualment, el 15 d'agost, per a commemorar la victòria en la batalla de 1815 sobre l'administració otomana.

Geografia

Tossals de Split, al fondo.

Split està situat en una península entre la part oriental del golf d'Kaštela Split i el mar Adriático. Els punts orogràfics més destacables són el tossal de Marjan, de 178 m, que s'eleva en la part occidental de la península, i les crestes Kozjak, de 779 m; i Mosor, de 1339 m.

Clima

Split té un clima de transició entre el clima mediterràneu (Csa) i el clima subtropical humit (Cfa) segons la classificació climàtica de Köppen, perque solament un més d'estiu té menys de 40 mm de pluja en estius secs i càlits (en temperatures que pugen fins als 42 °C en juliol) i hiverns humits. La precipitació mija anual és 806,2 mm. La vegetació és de tipo mediterràneu sempre vert, i la flora subtropical (palmeras, agaves, cactus) creix en la ciutat i les seues afores.

Demografia

D'acort al cens de 2001 la ciutat de Split contava en 188 694 ciutadans, en una proyecció de 221 456 per a l'any 2007, mentres que l'àrea metropolitana conta en uns 410 000 habitants. El comtat de Split-Dalmacia en la seua totalitat té 470 000 residents, constituint d'esta manera el seu principal núcleu urbà. El 95 % de la seua població és d'orige croata, les seues minories més importants són els serbis, bosnio, montenegrinos i eslovens. Existix encara una molt menuda minoria italiana. La religió predominant és la catòlica, practicada pel 88 % de la població.

Economia

L'economia de Split ha començat a recuperar-se llentament de la recessió generada per la transformació en una economia de mercat i la privatisació de les seues empreses.

Durant l'época yugoslavo havia segut un centre econòmic d'importància en una moderna i diversa producció industrial que incloïa drassanas, aliments, química, plàstics, textil i paperera. Actualment la majoria de les fàbriques estan tancades o en escassa producció per l'antiguetat de les mateixes o la falta de manteniment, per lo que la ciutat ha estat concentrant-se en el comerç i els servicis, deixant a molts treballadors industrials desocupados.

La nova autopista A1 que integra Split en el restant de la ret croata d'autopistes ha ajudat a estimular la producció i l'inversió, en nous negocis construint-se en el centre de la ciutat i els seus suburbis expandint-se intensament. La producció vitivinícola, el olivar, la peixca i el turisme s'han vist beneficiats per la seua construcció. Des de 2005 ha vingut incrementant-se l'inversió estrangera i per primera volta els nivells d'exportacions varen ser majors als d'importacions. Durant 2006 l'indústria de drassanes va contractar nous treballadors i va supondre la renaixença de l'antigament massiva indústria naval de Split.

Turisme

Archiu:Split caps block 24 3080 (37903089794).jpg

Vista del peristilo, en el palau de Diocleciano.

Split és una de les grans ciutats per a visitar en Croàcia i ademés de ser una ciutat molt atractiva pels seus atractius naturals i culturals, des de la que es poden visitar les numeroses illes propenca. Ademés també es pot gojar de la gastronomia croata.

Cultura

En 1979 l'Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat el núcleu històric de Split en el Palau de Diocleciano. Entre els seus edificis d'interés estan el Palau de Diocleciano, que oferix restants arqueològics molt interessants com la fortalea i el Temple de Júpiter. Dins d'este recint també es troba la Catedral de Domnio, antic Mausoleu de Diocleciano, en el que destaca el campanar d'estil romànic-gòtic i les seues monumentals portes de fusta en imàgens de la vida de Crist, obra del mestre Buvina. En Split també destaquen els edificis religiosos com el Convent dels Franciscanos, en un bell claustre gòtic.

La tradició lliterària de Split es remonta a l'época medieval, i inclou noms com Marko Marulić, mentres que en temps més moderns Split ha destacat pels autors famosos pel seu sentit de l'humor. Entre ells el més notable és Miljenko Smoje, famós per sux séries de televisió.

Split també alberga dos importants museus arqueològics, un dedicat a l'antiguetat, un atre a principis de l'época medieval. L'aspecte més reconeixible de Split és la cultura musical popular. Compositors notables com Ivo Tijardović o Zdenko Runjić; alguns dels músics més influents en la desapareguda Yugoslàvia. Hi ha una gran activitat cultural durant els estius, quan se celebra el prestigiós Festival de Música de Split, seguit pel festival de cine d'estiu de Split (Splitsko ljeto).

Transportes

Rutes i autopistes

Split és un important centre de transport per a Dalmacia i les regions propenques. Ademés de l'autopista A1 que la conecta en Zagreb, la ciutat rep tot el tràfic automotor de la costa del Adriático per la ruta 8, que va des de Dubrovnik fins a Zadar. El trànsit urbà es mou sobre una série d'autovies i avingudes que permeten alcançar ràpidament qualsevol punt de Split.

Transport públic

El transport públic és majorment brindat per autobusos, ya que la ciutat es torna complicada per a la construcció de trens o tramvies, per la seua geografia, caracterisada per tossals. El servici automotor és oferit per l'empresa Promet Split. La ciutat de Split és el punt més austral de la ret ferroviària de Croàcia, rebent servicis diésel des de distints punts del país. La conexió en Zagreb tarda unes 5 hores, sent per açò poc utilisat contrastant en la major velocitat del transport per mig d'automòvil. El servici suburbà de trens té una sola llínea que va des de l'estació central ubicada en la baïa fins a Kaštela. S'espera que esta llínea d'una sola via diésel siga transformada en doble via elèctrica en nous trens de pis baix per a l'any 2010. Més alvance s'espera estendre-la fins a Trogir i Seget Donji, passant pel renovat Aeroport de Split.

Aéreu

l'Aeroport de Split ubicat en la veïna ciutat d'Kaštela és el segon major de Croàcia en número de passagers transportats despuix de l'aeroport de Zagreb, en 2007 l'aeroport va prestar servicis a 1 190 551 passagers. Brinda conexions a Zagreb, Londres, Fráncfort del Meno i al Aeroport de Colónia/Bonn en Alemània, aixina com numerosos destins de temporada en els mesos d'estiu. L'aeroport va ser remodelat en 2019. S'estudia conectar l'aeroport en el ferrocarril subterràneu de Split.

Marítim

El port de passagers de Split és un dels més importants del Mediterràneu, en servicis diaris a Rijeka, Dubrovnik i Ancona en Itàlia. Durant la temporada d'estiu se sumen diversos destins, principalment italians, entre ells la ciutat de Peixcara. El port constituïx l'únic enllaç en moltes de les illes dálmatas centrals, com Brac, Hvar, Šolta, Vis, Korčula, Lastovo i vàries més. El servici és prestat per les companyies navieres Jadrolinija i Split Tours.

Deports

Tradicionalment, els deportistes han tingut alta consideració en Split, i la ciutat és famosa per la producció de molts campeons.

Poljud Stadium, estadi més famós de Split. És l'estadi del club Hajduk Split.

El principal deport és el fútbol i el seu principal club és el HNK Hajduk Split, possiblement el club més popular en Croàcia, mentres que RNK Split és el segon club de la ciutat. El major estadi de fútbol és l'estadi Poljud, en capacitat de 35.000 (55.000 abans de la renovació d'una plaça). El bàsquet també és un deport molt popular, i el club de bàsquet de la ciutat és el KK Split (antigament Jugoplastika Split), té el récort de guanyar l'Eurolliga tres voltes consecutives (1989-1991), en notables jugadors com Toni Kukoč i Dino Rađa abdós naixcuts en Split.

Split és famosa per les seues estreles de tenis, com els campeons de Wimbledon Goran Ivanišević i Mario Ančić.

Split va ser una de les ciutats amfitriones del Campeonat Mundial de Balonmà Masculí de 2009. Per a això va ser construït el Spaladium Arena en una capacitat de 13 000 espectadors. El cost de l'estadi es va dividir uniformemente entre la ciutat i el govern.

El picigin és un deport tradicional local (que té el seu orige en 1908), es pràctica en la famosa plaja d'arena Bačvice. És tradició jugar a picigin el dia d'Any Nou, independentment de les condicions meteorològiques, a pesar de que la temperatura de la mar rarament és superior a 10 °C.

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• Aeroport de Split
• KK Split
• HNK Hajduk Split
• Dálmatas italians

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Split.
• Lloc Oficial Plantilla:Hr
• Historical Complex of Split with the Palace of Diocletian. (en anglés)
• Tomás de Split: Història dels bisbes de Salona i de Split.
• Text bilingüe de Philippe Remacle (1944 - 2011).
• a-els-amants-de-joc-de-trons/ Split, imprescindible per als amants de Joc de Trons