Zagreb

Archiu:Zagreb (29255640143).jpg

Zagreb

Zagreb (Plantilla:IPA-sh) és la capital i ciutat més poblada de Croàcia. Està localisada al noroest del país, entre el riu Sava i l'ala sur del mont Medvednica, a uns 122 m s. n. m. Segons sifres de 2018, dins de la seua municipalitat residixen més de 850 000 habitants, lo que la convertix en la quarta ciutat més gran d'Europa Sudoriental i en la segona per extensió. Si es tenen en conte les poblacions limítrofes, la sifra de l'àrea menuda metropolitana ascendix a 1 100 000 persones empadronades.

La zona sobre la que s'assenta Zagreb està habitada des del Imperi romà. El jaciment més antic que s'ha localisat és la ciutat romana de Andautonia, situada a 10 km de l'actual capital. El terme «Zagreb» va ser registrat per primera volta en 1134 per a referir-se a l'archidiòcesis de Zagreb, fundada en 1094, si be durant sigles va haver dos pobles distints: Gradec —en bula d'or des de 1242— i Kaptol, a on es trobava la catedral. Abdós localitats es varen fusionar en 1851 per orde del ban Josip Jelačić per a formar la ciutat actual.

A diferència d'atres localitats del país, Zagreb té un estatus especial com a «ciutat-comtat», independent del comtat de Zagreb. A nivell administratiu està dividida en 17 districtes; la majoria es troba en les zones baixes propenques al riu Sava, mentres que els barris del noroest se situen als peus del mont Medvednica. La seua extensió total és de 130 km d'est a oest, i de 220 km de nort a sur.

En calitat de capital de Croàcia, Zagreb alberga la sèu del governe central, de les administracions públiques i de casi tots els ministeris. L'activitat econòmica concentra la majoria de l'indústria, les sèus empresarials i els centres d'investigació, en un sistema especialisat en tecnologies de l'informació i en el sector servicis. És aixina mateix el principal centre de comunicacions de Croàcia per terra i aire, sent un punt clau en l'encreuament entre Europa Central, l'Adriático i el restant de la península balcànica. Dispon d'una àmplia oferta d'events culturals i deportius.

Toponímia

El nom Zagreb va ser adoptat en els anys 1850 per a referir-se a la ciutat unificada, pero havia segut utilisat des de el XII per a referir-se a l'archidiòcesis de Zagreb. El primer document oficial que ho menciona és una carta escrita pel arquebisbe estrigonio Feliciano en 1134, en la que es referia a l'institució com Zagrabiensem episcopatum (del llatí, «episcopado de Zagrab»). De fet, el nom en italià (Zagabria) és un derivat d'eixa denominació. Sigles despuix, el cartógrafo Nicolas Sanson ho va descriure en la seua variant croata Zagreb, la més utilisada a nivell internacional i en idioma espanyol.

No existix consens sobre l'orige del topònim. La teoria més estesa és un derivat de la paraula protoeslávica «*grębъ», que significa «tossal» o «elevació».

El terme alemà Agram s'utilisava en temps de la casa de Habsburgo i hui es tracta d'un arcaisme. En el seu moment s'havia classificat com un topònim «d'orige romà», pero en realitat era una revisió austríac-alemana de la paraula eslava *Zugram. En neolatín s'ampraven els térmens Agranum, Zagrabia i Mons Graecensis, este últim en referència a Gradec.

Història

El jaciment més antic que s'ha localisat en les proximitats de Zagreb és la ciutat romana d'Andautonia, situada en l'actual vila de Šćitarjevo a 10 km de l'actual capital, que va estar habitada des de el I fins a el V. La primera menció a l'actual capital data de 1094, quan el rei Ladislao d'Hongria funda l'archidiòcesis de Zagreb en l'assentament de Kaptol, la menció del qual queda recollida en un document oficial de 1134. L'actual catedral de Zagreb no va poder inaugurar-se fins a 1217. Per un atre costat, sobre el veí tossal de Gradec es va desenrollar una atra comunitat fortificada i independent de la diòcesis, que actualment és el caixco antic medieval de la capital.

En acabant de que abdós viles superaren una invasió tártara en 1242, el rei Bela IV d'Hongria fa de Gradec una «ciutat lliure real», concedint-li la bula d'or per a atraure comerciants i artesans forasters. D'esta manera Gradec i Kaptol competirien l'una en l'atra a nivell econòmic i polític, encara inclús despuix de la posada en marcha del parlament en 1558 i del nomenament de l'archidiòcesis de Zagreb com a sèu del banato de Croàcia en 1621. Ors fites importants varen ser la construcció de l'actual Universitat de Zagreb (1669) i el trasllat del consell real des de Varaždin (1776).

Ya consolidada com un important enclavament del Regne de Croàcia dins de la monarquia dels Habsburgo, en 1851 el ban Josip Jelačić ordena unificar les viles de Gradec i Kaptol en l'actual ciutat de Zagreb. La seua posada en valor coincidix també en l'auge del moviment Ilirio, enquadrada en el nacionalisme romàntic, pel qual Zagreb es va convertir en un referent cultural per a la població d'orige croata. L'inauguració del ferrocarril en 1862 (entre l'eslovena Zidani Most i la croata Sisak) va motivar un notable creiximent industrial i demogràfic.

A pesar del terremot de 1880, la ciutat va saber refer-se en noves edificacions i instalacions culturals, en la seua majoria construïdes per a absorbir la migració interna, que han conformat la planificació urbana actual. En la década de 1930 la població va aplegar a superar els 180 000 habitants.

Entre 1941 i 1945, Zagreb va ser la capital del Estat Independent de Croàcia, un governe títaro del III Reich format despuix de la derrota del regne yugoslavo. En acabant de que l'eixèrcit partisano lliberara la ciutat al final de la Segona Guerra Mundial, Croàcia va passar a formar part de la República Federativa Socialista de Yugoslàvia i Zagreb es va convertir en la capital de la República Socialista de Croàcia (1945-1990). En tot eixe temps la ciutat va mantindre el seu creiximent demogràfic, i es va produir una nova expansió en blocs residencials a l'atre costat del riu Sava. A finals de 1990 era la segona ciutat yugoslavo més poblada, en 993 000 habitants.

Croàcia va declarar la seua independència en 1991, per lo que Zagreb va passar a ser la capital de la república de Croàcia. Durant la guerra en l'eixèrcit yugoslavo, que va durar quatre anys, la ciutat va viure en relativa calma donada la seua posició geogràfica, a diferència de lo succeït en zones fronterices com Dubrovnik. No obstant, en maig de 1995 es va produir un atac d'artilleria de la autoproclamada República Sèrbia de Krajina en el que varen fallir sèt civils. Els acorts de pau de Dayton en decembre del mateix any varen consolidar l'independència croata. Per a llavors la població s'havia reduït fins als 700 000 habitants, ya que la majoria dels ciutadans d'orige serbi havia abandonat la ciutat.

Hui en dia, Zagreb és la quarta ciutat més gran d'Europa sudoriental i s'ha consolidat com el centre econòmic, administratiu i cultural de la república de Croàcia.

Geografia

La ciutat s'ubica a 120 m sobre el nivell de la mar, entre els peus del mont Medvednica i el costat nort del riu Sava. La ciutat es troba localisada en la planura de Panonia que s'estén fins a trobar-se en els Alps Dináricos, lo que la convertix en un enclavament estratègic entre Europa central i el mar Adriático.

La superfície total de la ciutat és de ²

Clima

El clima de Zagreb es classifica com oceànic (Cfb en el sistema de classificació climàtica Koppen), prop del llímit en el clima humit continental. Zagreb té aixina 4 marcades estacions de l'any. Els estius són calents i els hiverns frets, sense una clara estació seca. La temperatura promig en hivern és 1 °C i en estiu alcança els 20 °C. Particularment, a fins de maig, les temperatures aumenten prou, alcançant inclús sobre els 30 °C. Les nevades són comunes en els mesos d'hivern, des de decembre fins a març, i la pluja i boira són comunes en autumne. La temperatura més alta mida va ser de 40,4° en juliol de 1950, mentres que la més baixa va ser -27,3° en febrer de 1956.

Organisació polític-administrativa

La ciutat de Zagreb té un estatus especial de «ciutat-comtat» segons la Constitució croata. Açò li permet autogestionar els assunts governamentals en doble competència local i comtal, a diferència d'atres ciutats croates que depenen de la seua comtat. Des de 1997 permaneix deslligada del comtat de Zagreb, considerat l'àrea metropolitana de Zagreb.

La capital està governada per l'Assamblea de la Ciutat de Zagreb (en croata: Gradska skupšcup Grada Zagreba), els representants de la qual s'elegixen cada quatre anys per sufragi universal. Dins de les seues competències, l'Assamblea s'encarrega del govern i de l'administració del municipi. L'orgue està presidit per l'alcalde de Zagreb, també per elecció directa cada quatre anys baix un sistema de segon regrés electoral, i que funciona de facto com un president de comtat.

L'administració de Zagreb està composta per dotze departaments, tres oficines i tres servicis municipals. Tots ells responen davant l'alcalde.

Zagreb està dividit administrativamente en 17 districtes, que a la seua volta es subdividen en barris. Cada u dels districtes està administrat per una Junta Municipal, i el seu representant és elegit per sufragi universal.

Alcaldes

A continuació s'arreplega una llista dels alcaldes de Zagreb des de l'independència de Croàcia en 1991:

Des del 2021 l'alcalde de Zagreb és Tomislav Prenšević.

Alcalde	Inicie del mandat	Fi del mandat	Partit
Boris Buzančić	1990	1993		HDZ
align="center" | 1993	1996		HDZ
Marina Matulović-Dropulić	1996			HDZ
Stjepan Brolich (administrador)	1996	1997		HDZ
Marina Matulović-Dropulić	1997	2000		HDZ
Josip Kregar (administrador)	2000			Independent
Milan Bandić	2000	2002		SDP
Vlasta Pavić	2002	2005		SDP
Milan Bandić	2005	2021		SDP (2005-13) Independent (2013-17) BM 365 (2017-)
Jelena Pavičić Vukičević (Alcaldesa en funcions)	2021	2021		BM 365
Tomislav Prenšević	2021	–		¡Podem! (Croàcia)

Districtes

Zagreb està dividida en districtes ("gradske četvrti" en croata):

N.º	Districte	Àrea (km²)	Població (2001)	Densitat de la Població
1.	Donji Grad	3,01	45.108	14.956,2
2.	Gornji Grad - Medveščak	10,12	36.384	3593,5
3.	Trnje	7,37	45.267	6146,2
4.	Maksimir	14,35	49.750	3467,1
5.	Peščenica - Žitnjak	35,30	58.283	1651,3
6.	Novi Zagreb - istok	16,54	65.301	3947,1
7.	Novi Zagreb - zapad	62,59	48.981	782,5
8.	Trešnjevka - sjever	5,83	55.358	9498,6
9.	Trešnjevka - jug	9,84	67.162	6828,1
10.	CČrnomerec	24,33	38.762	1593,4
11.	Gornja Dubrava	40,28	61.388	1524,1
12.	Donja Dubrava	10,82	35.944	3321,1
13.	Stenjevec	12,18	41,257	3387,3
14.	Podsused - Vrapči	36,05	42.360	1175,1
15.	Podsljeme	60,11	17,744	295,2
16.	Sesvete	165,26	59,212	358,3
17.	Brezovica	127,45	10.884	85,4
	TOTAL	641,43	779.145	1.214,9

Economia

L'activitat econòmica de Croàcia està fortament centralisada en Zagreb. En 2017, la capital representava el 52% del volum de negoci i el 60% dels beneficis totals a nivell nacional, aixina com el 35% de les exportacions i el 57% de les importacionés croates. El sector bancari i casi totes les empreses importants del país, ademés de vàries companyies centreeuropees, tenen sèu en la capital. Entre elles destaquen INA, T-Hrvatski Telekom, HEP, Agrokor i Zagrebačka banka.

L'economia agramita depén en gran mida del sector servicis, que representa el 70% del benefici total. Les indústries més importants són la producció de maquinària i aparats elèctrics, químiques, textils, i processat d'aliments. Per la seua posició geogràfica, Zagreb és un centre internacional de negocis i eix essencial de transport en l'encreuament d'Europa Central, el Mediterràneu i la península balcànica.

Segons senyes de 2013, Zagreb és el comtat de Croàcia en major paritat de poder adquisitiu (PPA, 32 000 euros) i producte intern brut nominal per càpita (PIB, 14 423 euros). El salari mínim mensual d'un agramita és de 6669 kuna (870 euros), per damunt de la mija nacional, i la taxa de desocupació és del 9,5%.

La Bossa de Valors de Zagreb (ZSE), localisada en el rascacels Eurotower, és l'únic mercat de valors en Croàcia. És responsable tant de l'índex de valors (CROBEX) com de l'índex d'abonaments (CROBIX).

Demografia

Zagreb és, de llarc, la major ciutat de Croàcia sobre àrea i població. El cens oficial de 2011 contabilisava 792 325 residents, encara que per un substancial influix immigrant, el número de persones residint en la ciutat és molt més alt.

L'àrea metropolitana de Zagreb supera llaugerament els 1,1 millons d'habitants, en incloure el Comtat de Zagreb. L'àrea metropolitana de Zagreb acumula aproximadament un quarto de la població total de Croàcia. En 1997, la pròpia ciutat de Zagreb va rebre l'estatus especial de Comtat, separant-la del Comtat de Zagreb, encara que seguix sent el centre administratiu d'abdós.

La majoria dels seus ciutadans és croata, suponent el 93% de la població de la ciutat (cens de 2011). El mateix cens suma al voltant de 55 000 residents pertanyents a minories ètniques: 17 526 serbis (2,22%), 8 119 bosníacos (1,03%), 4 292 albanés (0,54%), 2 755 romaníes (0,35%), 2 132 eslovens (0,27%), 1 194 macedonios (0,15%), 1 191 montenegrinos (0,15%), i uns quants més d'atres comunitats més menudes.

Cultura

Zagreb és una ciutat important per al cine d'animació. La ciutat ha donat per mig de la seua escola una gran riquea al cine d'animació mundial. Cada any el Festival Internacional de cine d'animació de Zagreb és celebrat en la ciutat.

La ciutat també és sèu de l'Universitat de Zagreb, la més antiga del país i del surest d'Europa. El recint deportiu més important de la ciutat és l'Estadi Maksimir, sèu del Dinamo de Zagreb, en capacitat per a 40 000 persones.

Transport

El transport públic de la ciutat està organisat en dos nivells: l'interior de la ciutat està cobert principalment per tramvias, mentres que la part més externa s'unix a l'atra ret per mig de busos. La companyia de transport públic ZET (Zagrebački električni tramvaj, Tramvia Electrificado de Zagreb), els trams en tramvia, les llínees de recorreguts en busos, i la majoria de les llínees suburbanes està subsidiada pel concejo de la ciutat.

El funicular està ubicat en el sector dels llocs històrics de la ciutat, sent explotat principalment com a lloc turístic. Els taxis estan disponibles a lo llarc de la ciutat, en tarifes molt més altes en comparació al restant de ciutats de Croàcia. La principal estació de tren de la ciutat és l'Estació Central de Zagreb.

Turisme

Zagreb és un destí turístic ademés de ser un corredor per als turistes d'Europa central i occidental que van en direcció de la mar Adriático. La ciutat conta en numerosos museus, galeries, monuments i parcs, que la fan atractiva. Zagreb és un important centre de tràfic, en importants conexions ferroviàries, per carretera i aérees en les grans ciutats europees i els balnearis croates.

El caixco històric de la ciutat, la ciutat alta o Gornji grad, la ciutat baixa o Donji grad i Kapol, constituïxen l'atracció principal, constituïda per edificis històrics, la catedral, iglésies, institucions, restaurants, cafens, etc. L'accés als carrers i les places pot fer-se a peu a partir de la Plaça Ban Jelačić, o per mig del funicular que ix del carrer Tomićeva. Existix una molt bona conexió de tramvies en la ciutat que duen a totes parts.

Llocs d'interés

Gornji Grad (Ciutat Alta)

• La Torre Lotrščak. Esta torre data de el XIII i està molt prop de l'estació en la montanya del telefèric. Per a aplegar a la torre els passagers deuen anar pel tren cremallera de la part alta del poble de la ciutat baixa, i viceversa.

• L'Iglésia de Sant Marcos (Crkva Svetog Marka): L'iglésia és de el XIII, quan es va construir una iglésia en l'antic Gornji Grad. Ha segut reconstruït en freqüència. Les conexions històriques de la ciutat en Àustria han segut posades en evidència documentalment. El sostre en dos escuts d'armes data de 1880. L'interior de l'edifici pot ser considerat com una escultura, ya que gran part de la seua estructura prové del famós escultor croata Ivan Mestrovic.

• La Porta de Pedra (Kamenita vrata): Des de l'antiguetat va ser la muralla de la ciutat, des de el XIII solament la "porta de pedra". Un incendi en 1731 va destruir gran part de les cases veïnes, a on solament va quedar una image de la verge María en Jesús, en la porta, segons la llegenda en bon estat. Llavors la porta de pedra es va convertir en una menuda capella, que encara servix com un lloc de cult per als creents.

• El Banal yardes (Banski dvori): Va ser la sèu del virrey de Croàcia en el XVII, actualment ha acabat per ser el palau Ban, que ara servix com a sèu del govern.

• L'edifici del Parlament (Sabor): L'edifici del Parlament croata va ser construït en 1908 i està situat front al Palau de Ban en la Plaça de l'Iglésia de Sant Marcos.

• El Museu de la ciutat de Zagreb - Muzey Grada Zagreba: Estaja un antic Convent de Santa Clara, un antic graner i una torre de el XII, este museu va ser construït en l'extrem nort del districte de Gradec. En ell s'exhibixen mapes, vistes la ciutat, escut d'armes, uniformes i pintures entre uns atres.

Kaptol

Artícul principal → Kaptol (Zagreb).

• La Catedral de Zagreb (Asunción, anteriorment St. Stephen, i ara la catedral Svetog Stjepana): És el símbol de la ciutat, en l'esplanada es troba el Kaptol orsos, la font Madonnas —en quatre àngels d'or i un pilar en el que es troba una estàtua d'or—.

• El Palau Arzobispal (Nadbiskupska Palaca): El Palau Arzobispal es dividix en tres parts entorn a la catedral de Sveti Stjepan.

• L'Iglésia de Sant Francisco (Crkva Svetog Franjo): L'iglésia té molts vidres bells. En el monasteri confrontant va ser fundat en el XIII, prop de l'ermita de Sveti Franjo.

• L'Iglésia de Santa María (Crkva svete Marije): Està decorada en altars barrocs. En ella es mesclen estils barroc i gòtic. Es troba al costat oest del mercat Dolac.

• Mercat vert (Dolac): És el major mercat que té la ciutat de Zagreb. Formage, fruta, verdures, carn, embotits i productes horneados estan disponibles des de 1926. A la plaça Ban Jelačić s'aplega baixant les escales a lo llarc de el "Mercat de les Flores".

• La Plaça Ban Jelačić (Trg bana Jelačića): Este espai central entre la ciutat alta i la baixa, homenaja en el seu nom a Josip Jelačić, un líder militar de Croàcia i comandant de l'Orde de María Teresa, considerat un héroe nacional croata. La plaça central va ser construïda en la Segona Guerra Mundial, i en 1991, abans de l'independència de Croàcia, va ser denominada oficialment com "Plaça de la República". Per l'ubicació cèntrica del lloc, s'utilisa a sovint com a punt de reunió del turisme i excursions. La Plaça Ban Jelačić també és una zona peatonal, ya que solament permet l'ingrés del transport públic: tramvia, autobús i taxi. És el centre comercial i financer de la ciutat.

Donji Grad (Ciutat Baixa)

• La "Ferradura verda" (Zelena Potkova): Este conjunt arquitectònic va ser creat per l'arquitecte Milan Lenucci. Combina quadrats i capes verdes en el caixco urbà.

• El Jardí Botànic (Botanički): Està en la conexió entre les dos parts de la "Ferradura verda" i es tanca de novembre a abril. El parc és d'aproximadament 50 000 m². Prop de 10 000 espècies de plantes prosperen ací, incloent prop de 1800 plantes exòtiques de tot lo món, principalment d'Àsia. En els seus bells camins ajardinats es pot passejar entre les fustes blanes, aigües artificials, gazebos i els hivernàculs de l'Universitat i gojar de la bellea d'una gran cantitat d'arbres dissenyats, arbustos, flors dibuixades, i estanys en plantes aquàtiques especials. En 2000, el parc va ser reformat perque alguns dels arbres estaven infectats per paràsits.

• El Teatre Nacional de Croàcia (Hrvatsko Narodno Kazališet): És la capçalera occidental de la "Ferradura verda". Dos arquitectes vieneses varen planejar la seua estructura, que es va completar en 1895.

• El Museu Arqueològic (Arheološki Muzej): Mostra principalment objectes de Croàcia. Es troba en l'extrem de la "Ferradura verda". En especial mostra elements egipcíacs i numismàtica. En el museu també hi ha una mòmia egipcíaca, i de texts en llengua etrusca. Per una atra part, seguix conservant una notable colecció de gots grecs.

• El Pabelló de l'Art (Umjetnički paviljon): És un museu d'art internacional i sala d'exposicions d'art contemporàneu.

• El Museu del Folklore: És principalment de #artesania croates. Es troba en la part esquerra de la Ferradura verda.

• El Museu Mimara (Muzej Mimara): Mostra les donacions fetes per l'empresari i restaurador Davant Topić Mimara i la seua esposa. En la punta del departament d'arqueologia hi ha una colecció d'escultures i algunes pintures.
• La Galeria moderna conté la colecció més completa de pintures, escultures i dibuixos d'artistes croates dels sigles XIX i XX.

• Fòra del centre de la ciutat es troba el cementeri de Mirogoj: Ací es troben les tombes de croates importants.

Parcs en Zagreb

• Monument del rei Tomislav: Tomislav va regnar entre 910 i 928. En el seu honor es troba esta estàtua ecuestre junt a un menut parc, en els voltants de l'estació de ferrocarril principal de Zagreb.

• La Plaça Zrinski (Trg Nikole Šubića Zrinskog): Al final de la "Ferradura verda" es pot vore este parc, en una glorieta en el centre, està situat en el carrer Praska. En estiu s'utilisa un pabelló per a events artístics. En l'extrem nort del parc es troba una estació meteorològica. En l'entrada sur també hi ha varis busts de personalitats d'importància històrica.

• El Parc Maksimir (Maksimir Park): Este parc, creat en 1794, és el més gran en el sur d'Europa i també alberga el zoològic de Zagreb, boscs de roures, llacs i prats idílics. El parc està situat a l'est de la ciutat.

Atres llocs d'interés

• En la ciutat es poden observar innumerables llocs en molt art visual, gràcies a la mà de molts artistes de la ciutat poc coneguts.
• El centre de la ciutat té la consideració de barroca.

• El Centar és un gran centre comercial d'importància en Zagreb. En el cor de la ciutat, cobrix un àrea de 10 000 metros quadrats.

• En 92 metros d'altura, Cibona Tower és un dels edificis més alts de la ciutat.

• The Regent Esplanade és un dels edificis més emblemàtics de Zagreb, i té casi la mateixa importància per als habitants de la ciutat que la Catedral o el Teatre Nacional. L'hotel estajat ací va ser important per a l'estació del Orient Exprés. Personages famosos com Charles Lindbergh, Joséphine Baker o Elizabeth Taylor han estat en este hotel.

• Es pot trobar repartit per tota la ciutat el sistema solar a escala 1:680 000 000, el proyecte cridat Nine Views crida l'atenció de qualsevol visitant trobant menuts cartells per tot Zagreb i sent el Sol una gran bola de metal situada en el cor de la ciutat. Alguns planetes es troben a les afores de la mateixa.

Ciutats hermanadas

Alemània Magúncia en Alemània (des de 1967) [[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] San Petersburgo en Rússia (des de 1968) [[Image:Plantilla:Bandera/Noruega|border|20px|Noruega]] Tromsø en Noruega (des de 1971) [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Kyoto en Japó (des de 1972) [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|20px|Portugal]] Lisboa en Portugal (des de 1977) [[Image:Chile|border|20px|Chile]] Iquique en Chile (des de 1908) Estats Units Pittsburgh (Pennsilvània) en Estats Units (des de 1980) [[Image:Argentina|border|20px|Argentina]] Buenos Aires en Argentina (des de 1998)

[[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] Shanghái en China (des de 1980) [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] Bolonya en Itàlia (des de 1963) Hongria Budapest en Hongria (des de 1994) [[Image:Plantilla:Bandera/Àustria|border|20px|Àustria]] Viena en Àustria (des de 1994) Bòsnia i Hercegovina Sarajevo en Bòsnia i Hercegovina (des de 2001) Eslovènia Liubliana en Eslovènia (des de 2001) [[Image:Plantilla:Bandera/Montenegro|border|20px|Montenegro]] Podgorica en Montenegro (des de 2006) [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Londres en Regne Unit (des de 2009)

1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Vore també

• Neboder o Ilici - Primer rascacels d'oficines en Zagreb

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zagreb.

• Pàgina web de la ciutat de Zagreb Plantilla:Hr
• Zagreb short info and view from air