Domus
Domus és la paraula llatina en la que es coneix a un tipo de casa romana. Les domus eren les vivendes de les famílies d'un cert nivell econòmic, el cap del qual de família (paterfamilias) duya el títul de dominus.[1] L'erupció del Vesubio en el 79 d. C. que va sepultar Pompeya i Herculano, ha conservat moltes d'elles en un magnífic estat i ha permés als arqueòlecs realisar estudis sobre la seua arquitectura. Per lo general, es tendix a confondre a la Domus en el model estàndar de casa romana, pero açò està prou alluntat de la realitat, ya que un altíssim percentage de la població vivia en un atre tipo de vivendes, elaborades en materials peridors.
Descripció
[editar | editar còdic]Les mides d'una domus de gran tamany, podien aplegar a 120 metros de llarc per 30 metros d'ample. El model habitual constava d'una sola planta. A l'entrada de la casa hi havia una porta ianua –el bifronte deu Jano era el de les portes, i el seu més, giner, obria l'any–) vigilada per un esclau porter ([cella ostiarii] o ianitor). Esta porta no donava directament al carrer, sino que es trobava al mig d'un vestíbul (vestibulum), de reduïdes proporcions. Despuix d'accedir a la casa pel vestíbul s'aplegava, a través de les fauces, a l'atri (atrium), element característic de la domus, un pati cobert i en una obertura central (el compluvium) per la que entrava l'aigua de pluja (que s'arreplegava en el impluvium).
L'atri constituïa el centre de la vida domèstica, en ell s'exhibien les estàtues dels antepassats (maiorum imagines)[2] i es feyen ofrenes als deus protectors de la domus (en el lararium). També tenia lloc en l'atri la salutatio matutina dels clients vinculats a l'amo de la casa. El tablinum (anex a l'atri) va ser inicialment la peça a on dormia l'amo de la casa, pero es va terminar convertint en la seua despaig, lo que incloïa la funció d'archive. El triclinio (triclinium) era l'estància a on se celebrava la sopar (el menjar vespertí, que se celebrava com a reunió familiar o en els amics), i disponia de klynai per a que els comensals es recostaran. Els cubicula servien de dormitoris. Atres estàncies eren la cuina (culina) i els banys. També existien cellers subterràneus. A partir de el II comencen a construir-se peristilos (peristylium) per influencia grega; eren patis ajardinats rodejats de columnes, que aniran guanyant protagonisme en detriment de l'atri, que pert la seua funció cap a el I
Orige
[editar | editar còdic]El terme domus és molt antic, d'etimologia indoeuropea (dom-), que designava a la família de tres generacions i té el seu orige en la raïl dem-, construir.
La seua forma arcaica és coneguda per les urnes funeràries trobades en les necròpolis de l'antic Fòrum Romà, les quals tenien forma d'una cabanya redonejada en una única habitació. Els vestigis trobats en el Mont Palatino i datats en el VIII confirmen esta inicial planta arquitectònica tan modesta.
l'influencia etrusca de finals del periodo de la monarquia romana veu nàixer la domus en una estructura rectangular i en vàries habitacions. No obstant la morada permaneixia en un estil rústic, com testimonia la designació de la casa per la paraula hortus ("horta") utilisada en la Llei de les Dotze Taules,[3] i que es traduïx en la relació encara estretix entre la vivenda i el seu jardí tancat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1981) Els indo-européens, 1 edició, PUF.
- ↑ Artehistoria
- ↑ Pierre Grimal, La civilisation romaine
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Domus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.