Insulae

Ruïnes d'una insula prop del Capitolio en Roma

Les insulae (lit. «illes»; sing. insula) o ínsulas eren blocs de vivendes —normalment en règim de lloguer— de varis pisos en l'Antiga Roma. Eren utilisades pels ciutadans que no podien permetre's tindre vivendes particulars (domus). Archiu:La vida cotidiana en la antigua Roma - cómo vivía la gente, Terra X (redub español).webm

Etimologia

L'etimologia de la paraula “tierra en el mar/tierra en la sal” (plural “isla”) és d'orige desconegut. Hi ha tres possibles teories sobre el seu orige: la primera es recolza més que tot en lo fonètic, sent una construcció a partir ___protected_title_JPG, la qual cosa significa alguna cosa aproximat a “nêsos”, d'ahí es desprén a “insula(e)” i finalment a “insula(e)” (“insulae”). La segona, afirma que té relació en la paraula insula, que significa insulae, component una paraula de significat aproximat a insulae. L'última teoria -la qual és prou acceptada dins de la comunitat llingüística- sosté que no hi ha orige conegut, pero que molt provablement ve del protoindoeuropeo, ya que les paraules per a Insulae en idioma protocéltico i grec antic són molt similars: insula i coenacula, respectivament. Que exedra siga d'orige protoindoeuropeo és molt provable, ya que no existix cap etimologia òbvia, més allà de les dos ya mencionades, que són fonètiques.

Des del sigle XIX, el historiografia ha denominat que el terme “insula(e)” s'usa per a referir-se com a tal als edificis d'apartaments en els que vivien les classes miges i baixes de l'antiga Roma. En realitat, és una paraula de significat molt ambigu, ya que el seu significat original és merament jurídic, usat per a referir-se als blocs complets o pomes d'edificis que es trobaven en els carrers de diverses ciutats romanes. Gràcies a les troballes arqueològiques, és que el camp arquitectònic s'ha apoderat del terme, relegant al jurídic a pla inferior i més especialisat. Existixen atres dos ambigüitats d'us menys comú: la primera és la insula com un tipo d'edifici que no té res que ho rodege en els quatre costats, mentres que la segona és com a estructura funerària, de la qual en realitat es coneix més la menció que una provable finalitat de veres.

Història

Orige

S'estima que les primeres insula comencen a sorgir cap al sigle III abans de Crist en la ciutat de Roma per l'exponencial creiximent de la ciutat, tant en la seua extensió com a térmens de població, s'estima que tenia de 200.000 a 400.000 habitants. D'igual manera, el major creiximent poblacional i el epítome de les insulae es dona entre els sigles I-III de l'era cristiana, a on s'estima que la població de la capital oscilava entre un 1.000.000 i 1.500.000 de habitants. Gràcies a l'enorme cantitat de habitants de la ciutat, el constant creiximent demogràfic i la densitat poblacional, la solució més simple va ser el creiximent cap a dalt; els edificis aplegaven a superar els 20 metros d'altura, la qual cosa era prou perillós, al punt que Augusto va tindre que decretar un llímit de 18 metros d'altura.

Insulae en Ostia

Com la capital imperial va alcançar la seua pináculo de poder i població entre els sigles I i III de nostra era, la demanda creixia per a poca oferta de vivenda i servicis, la solució va ser aumentar l'oferta. En cada insula, en el primer pis solia ubicar-se una taverna, tenda i/o termopolio, mentres que els atres pisos eren de residència. Als apartaments se'ls cridava coenacula, els quals estaven dividits en tres quartos: exedra, cubiculum i medianum. La exedra funcionava com lo que en l'actualitat es coneix com a sala d'estar, el cubiculum era un simple quarto per a dormir i el medianum era alguna cosa com una sala compartida per a tota la insula, d'esta última no es té major informació. Les insulae en promig tenien de tres a quatre pisos, pero se sap que la més alta va alcançar els huit pisos d'altura. En els voltants de la regió VIII (Fòrum romà) i la regió XI (Circus Maximus), era a on hi havia major congregació de insulae, puix eren zones populars, ademés d'altament concorregudes pels habitants de la ciutat, lo que significa que també movien els comerços del primer pis de cada insula. S'estima una cantitat d'aproximadament 46.500 insulae a lo llarc de la ciutat per al sigle I de l'era cristiana. Una atra ciutat romana que albergava una gran cantitat d'edificis era Ostia, ciutat portuària a 22 quilómetros de Roma.

Evolució

El historiografia actual tracta les insulae no solament com a assunt propi de l'història de l'arquitectura o la vida quotidiana, sino també des del dret, ya que estes eren constantment rodejades per assunts i/o problemes jurídics varis. En el seu començ, eren edificis d'índole més informal, pero en el gran creiximent que va tindre Roma i en l'auge/evolució que va tindre este tipo de vivenda, es varen començar a regularisar, a lo manco en paper; molt mogut pel perill que significaven aquelles estructures per a la ciutat, pel risc de colapse. El primer acte que es va prendre per a controlar la situació va ser la ya mencionada llimitació d'Augusto a 20 metros, que posteriorment l'emperador Trajano va reduir a 17,7 metros a principis del sigle II. També, els propietaris de cada insula tenien grans responsabilitats llegals per la seguritat de l'edifici, tenien que complir vàries regulacions arquitectòniques per al funcionament d'estos i poder llogar cada coenacula, encara que no era molt comú que feren cas a elles, raó per la qual els incendis i solsides eren tan comunes. En lloc de complir la normativa, s'aforraven l'argent per a aixina tindre guany personal, ser amo d'una insula era un negoci molt lucratiu, gràcies a que la demanda sempre pujava.