Kline

Kline i taula de la Illustrated History of Furniture, from the Earliest to the Present Clave per Frederick Litchfield, 1893.

Escena de convit en la representació d'un kline en un kántharos beocio de figures negres de c. 560 a. C.

El kline (del grec κλίνη, i en plural klinai) és un antic tipo de moble, espècie de diván o llit que va ser utilisat pels antics grecs i després pels etruscs i romans durant els seus symposia o els seus equivalents en la societat romana, convivia .

Utilisant tres klinai disposts al voltant d'una taula baixa normalment quadrada, en tres dels seus costats, en forma d'O, deixant el quarto rebujat per a permetre acostar-se als sirvientes, es formava un triclinium, a on els comensals, recostados sobre el seu costat esquerre, gojaven del menjar. Si només s'utilisen dos klinai, es forma un biclinium.

Història

El kline ya era utilisat pels antics grecs a finals de el VII De forma rectangular, recolzava sobre quatre pates, dos de les quals podien ser més llargues que les atres, podent tindre un apoyabrazos o una capçalera. Richter distinguix tres tipos: Els que tenen pates d'animals, els que tenen pates torneadas i els que tenen pates rectangulars, encara que esta terminologia és alguna cosa problemàtica.

La tela recobriria l'armassó del diván i diferents coixins es colocarien prop del braç o contra el apoyabrazos, fent del kline un moble molt adequat per a utilisar en els symposia. Una pata torneada d'un llit de bronze va ser descoberta in situ en la Casa dels sagells en Delos lo que ha permés imaginar cóm varen deure ser este tipo de klinai en la realitat. També apareixen numeroses representacions de klinai en vasijas gregues, recobertes de teles precioses i en coixins. Estos mobles utilisaven cuiro, llana o lli, encara que també podria haver-se utilisat la seda. Els coixins o el propi llit podien estar farcidures de llana, plomes, fulls o fenaç.

Bibliografia

• G. M. A. Richter. The Furniture of the Greeks, Etruscans and Romans. 1966.