Anar al contingut

Casa dels Vettii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Casa dei Vettii WLM24 (23).jpg
Casa dels Vettii
Archiu:Casa dei vetti - planimetria.svg
Pla de la Casa dels Vettii.
Archiu:Antigua ciudad de Pompeya, Italia, 2023-03-27, DD 203.jpg
Pintures en la «habitació de Ixión».
Archiu:Ricostruzione del giardino della casa dei vetii di pompei (mostra al giardino di boboli, 2007) 04.JPG
Reconstrucció del peristilo (sense les fresca decoratives), feta per a la seua exhibició en els jardins de Boboli, 2007.

La Casa dels Vettii és una de les residències luxoses més famoses de Pompeya, sent més una domus que una vila romana. Es va conservar, com el restant de la ciutat, gràcies a l'erupció del Vesubio del 79 d. C. La casa rep este nom dels seus propietaris, dos llibertes d'èxit: Aulo Vetti Convixca (Aulus Vettius Convixca), també sacerdot augustal, i Aulo Vetti Restituto (Aulus Vettius Restitutus), comerciants de teñir teles.[1] La seua cuidadosa excavació[2] ha conservat casi tots els frescas dels murs, que varen ser terminats despuix del greu terremot de l'any 62 d.c., en l'estil que els historiadors criden «quart estil pompeyano». Per dites pintures se li considera la Capella Sixtina de Pompeya.[3] En giner de 2023 va ser reoberta al públic despuix de 20 anys de restauració.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

La Casa dels Vettii està situada en un carrer atrasser, front a una taverna. La casa està construïda entorn a dos centres oberts al cel, un atri poc lluminós als que passarien les visites, des d'un chicotet vestíbul obscur que donava a l'entrada del carrer,[4] i més allà —perpendicular a l'eix d'entrada— un peristilo allumenat pel sol de columnes dòriques acanaladas rodejat per tots els costats d'un pòrtic decorat en riques fresca, als que s'obrien les estàncies més formals. Les habitacions del servici estan en un costat fora de l'atri, dispostes al voltant d'un chicotet atri propi. Les importants fresca decoratives animen el peristilo i els seus espais habitables (oeci) i el triclinio o menjador.

En el vestíbul d'entrada la pròspera image de Príapo casi a tamany real pesa la seua erecció, que descolla per baix del seu corfoll, en una bossa sobreixent de monedes en una balança que subjecta en la mà. En tota la casa, la decoració està unificada pels fondos negres dels seus grans panels de fresca, en marcs «pompeyanos» rojos i grocs i imaginatius marcs arquitectònics. També destaquen els seus frisos en Amorcillos en la part inferior de les parets, en l'objecte de protegir del mal d'ull i l'enveja d'els qui entraren en la casa. En el oecus, un friso a mija altura, monocrom contra fondos obscurs, mostra als putti i psiques dedicats a diversos oficis: viticultura, orfebreria, perfumeria i similars. El habitació decorada més ricament és pràcticament una galeria pictòrica, en trampantojos d'arquitectura. El pis superior no s'ha conservat.

El peristilo va ser dispost simétricament per a una elaborada demostració aquàtica.[5] Tenia piletas i fonts en les que caps tallats escopinyaven aigua i atres escultures, sengles marbres de Baco, sàtirs i Paris duent com a ofrena un corder[6] i tres bronzes de cupidos, cada u duent una oca i una arracada de raïms. Les estàtues estaven conectades a canonades de plom i expulsaven aigua.

  1. La seua identitat va ser preservada en un grafiti escrit en el carrer front a la casa. També es varen trobar dos anells de sagell inscrits en els seus noms en la casa.
  2. La Casa dels Vettii no va ser un dels descobriments del sigle XVIII, que varen ser saquejats en busca d'objectes adequats per als museus puix va ser excavada entre setembre de 1894 i giner de 1896. Hi ha evidències de que la casa va ser regirada, potser assaltada, poc despuix de l'erupció.
  3. 3,0 3,1 «"Capella Sixtina" de Pompeya: cóm és la Casa dels Vettii que acaba de ser reoberta despuix de 20 anys de restauració».
  4. Al regrés del cantó hi ha una segona entrada, que dona a una tenda que comunicava en el restant de la casa a través d'un passage estret.
  5. Allison.
  6. Este tema s'identifica a sovint en Jesucristo.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]