Oecus
El oecus (paraula llatina que significa 'gran sala', del grec οἶκος, 'casa', 'habitació') és una gran sala de la casa romana, que es troba usualment entre l'atrium i un peristilo en vistes a un jardí i solia fer parella en el tablinum.
Vitruvio utilisava el terme per a referir-se a la sala principal o vestíbul d'una casa romana, que era utilisat en ocasions com triclinium per a convits.
Quan era de gran tamany es necessitaven columnes per a soportar la seua coberta. D'esta manera, per a Vitruvio, el oecus tetrastilus tenia quatre columnes, el oecus "corintio" tenia una fila de columnes a cada costat que dividia la sala en naus, soportant la coberta abovedada o en casetones. El oecus aegyptius (egipcíac) tenia una planta similar, pero les naus laterals tenen menor altura, per a que les finestres obertes en el desnivell permeten el pas de la llum a el habitació, que, com diu Vitruvio, presenta més l'aspecte d'una basílica que el d'un triclinium. Per últim, Vitruvio parla del oecus cyzicenus, orientat al nort, en dos finestres a l'exterior per a permetre el pas de la llum.
En les excavacions arqueològiques de les cases romanes se li identifica pel seu tamany, més ampli que els dormitoris i la presència d'una decoració interior.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oecus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.