Ceca de Caesaraugusta

La ceca de Caesaraugusta va ser una ceca situada en la colónia romana de Caesaraugusta (actual Saragossa), fundada el 14 a. C. durant l'imperi d'Augusto veterans de les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina, que va emetre a gran escala áureos, denarios, dupondios, asos, semises i quadrants.

Estudi

Moneda falcada en Caesaraugusta baix el govern de l'emperador Calígula. En l'anvers figura un retrat commemoratiu del general Agripa; el revers representa el ritual fundacional de la colónia. L'inscripció C·CA aludix a la ceca de Caesaraugusta, i la llegenda SCIPIONE·ET·MONTANO (Escipión i Montano) dona conte dels dos duunviros que governaven com a cònsuls locals el 38/39 d. C.

Esta ceca és una de les més importants de la península ibèrica pel seu gran volum d'acunyament, i servix no només per a conéixer les emissions monetàries, sino també per a atres aspectes importants de l'història com pot ser la política o la religió.

Els acunyament comprenen des de l'época d'Augusto fins a la de Caligula, encara que, posteriorment, en temps visigodos la ceca va tornar a funcionar (c. 575-c. 712).

Una de les característiques més destacables d'esta ceca és la seua cronologia, ya que no és seguida pels emperadors que apareixen representats en les monedes, sino dels magistrats que s'encarregaven de l'acunyament.

Existixen diversos estudis sobre la ceca de Caesaraugusta entre els quals es poden destacar el treball de Marta Gómez Barreiro, sobre "la dispersió de les monedes de Caesaraugusta", a on analisa la circulació de les monedes d'esta ceca, especialment alta durant el periodo d'Augusto, moment de major emissió; o l'artícul de Joaquín Gómez-Pantoja sobre la fundació de Caesaraugusta a través del registre monetari.

Iconografia

La yunta fundacional és prou utilisat, sobretot en asos, encara que posteriorment el bou mitrado la substituïx temporalment. També s'utilisen símbols militars (vexillum i signa), temples, corones de llorer, etc. En moltes monedes apareix C·C·A, que significa "colónia caesaragusta", fent referència a la ceca.

Aparte de les llegendes en les quals apareixen els emperadors, com per eixemple, TI·CAESAR DIVI·AVG·F·AVGVSTVS, fent referència a l'emperador Tiberio; tenim lo més significatiu d'esta ceca que són els magistrats, a on trobem les següents llegendes:

Bibliografia

• Ripollès, P.P. Els acunyament provincials romans de Hispania, Madrit, 2010.
• Vives, A., La moneda Hispànica, Madrit, 1926.
• Burnett, A., Amandry, M., Ripollès, P.P., Roman Provincial Coinage, London, 1992.
• Burnett, A., Amandry, M., Ripollès, P.P., Roman Provincial Coinage, Supplement I, Londres-París, 1998.
• Burnett, A., Amandry, M., Ripollès, P.P., Carradice, I. Roman Provincial Coinage, Supplement 2, 2006.
• Gómez Barreiro, M. La dispersió de les monedes de Caesaraugusta, Madrit, 2003.
• Gómez-Pantoja, J. Germànic i Caesaraugusta, Madrit, 1994.
• Guillermo Fatás (dir.), Guia Històric-Artística de Saragossa, Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic»-Ayto. de Saragossa, 2008 (4ª ed. revisada i ampliada), págs. 669-708. ISBN 978-84-7820-948-4.
• http://www.tesorillo.com/hispania/2prov_hisp3.htm