Legio IV Macedonica
La Legio IV Macedonica (Quarta legió «macedónica») va ser una legió romana, creada per Juliol César en l'any 48 a. C.
Els orígens de la Legió (48-23 a. C.)
[editar | editar còdic]L'unitat va ser reclutada en 48 a. C. per Juliol César en reclutes itálicos per a eixir en persecució de Pompeyo, que, davant el fulgurant alvanç de César, havia embarcat rumbo a Grècia durant la guerra civil.
Les primeres batalles d'esta legió varen tindre lloc en Dirraquium (l'actual Durres, Albània) i en la Pharsalos, en la que César va derrotar a Pompeyo. Posteriorment va ser estacionada en la província romana de Macedònia, d'a on procedix el seu sobrenom, en vistes a participar en la proyectada expedició de César contra els parts. El seu emblema va ser el Bou, símbol de casi totes les legions de César, i també va utilisar com subdivisa el Capricorn.
La Legio IV va prendre part sempre pel fill adoptiu de Juliol César, Octavio, primer contra els assessins del seu pare en la batalla de Filipos en el 42 a. C. i més vesprada contra Marco Antonio en la batalla naval de Actium en el 31 a. C.
Hispania (23 a. C.-43 d. C.)
[editar | editar còdic]Octavio, ara Augusto, va enviar la legió a Hispania Tarraconensis en 20 a. C.-15 a. C. a les órdens del seu gendre Marco Vipsanio Agripa, en la finalitat d'intervindre en la part final de la campanya contra els càntabres. Va ser acantonada en Pisoraca (Herrera de Pisuerga, Palència) durant la década de 20 a. C., a on va permanéixer més de cinquanta anys.
En l'entorn de la seua base, l'unitat va dispondre d'una série de praderies o prata legionis, marcades per termini augustalis, en les zones limítrofes en el territorium de les ciutats de Juliobriga (Retortillo, Reinosa, Cantàbria)[1] i Segisamo (Sasamón, Burgos).[2]
També va dispondre d'un alfarero propi, Lucius Terentius,[3] qui es va dedicar a fabricar ceràmica de tipo aretina per a sortir als seus legionaris. També destaquen les abundants troballes d'objectes de vidre, fonamentalment copes i flascos, trobats durant les excavacions de Pisoraca.
L'unitat, aixina mateix, va colaborar en la construcció i manteniment de la via que comunicava la seua base en Portus Victoriae Iuliobriguensium (Santander o Santoña, en Cantàbria), en la construcció de la via de les Cinc Viles entre Caesar Augusta (Saragossa) i Pompaelo (Pamplona),[4] i en l'edificació del pont de Martorell (Barcelona) en la Via Augusta,[5] que conduïa cap a Itàlia a través de la Gallia Narbonensis. També va colaborar en la monumentalizaació de la Colónia Clunia Sulpicia[6] i en la construcció de la presa de Muel.
Entre 16 a. C. i 13 a. C., veterans d'esta legió varen ser instalats en Caesar Agusta, junt en uns atres de la Legio X Gemina i de la Legio VI Victrix, ajudant els soldats en actiu a alçar el port fluvial, el fòrum i les muralles de la nova colónia.
La Legio IV va ser traslladada des de Actium (Herrera de Pisuerga, Palència) a partir de 43 d. C. cap a Pisoraca.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ P. ej. CIL II 2916c, Retortillo, Cantàbria, Espanya: Ter(minus) August(alis)/ dividit [prat(a) leg(ionis)]/ IIII et agrum Iu/liobrig(ensium)
- ↑ CIL II 2916i = 5807 = HEp. 6, 555, Retortillo, Cantàbria, Espanya: [T]er(minus) Aug/[o]st(alis) dividit/ [p]rat(a) leg(ionis) IIII/ [et] agrum Es/[gisa]mon(ensium)
- ↑ IRPPalència 193,1-10, Herrera de Pisuerga, Palència: L(uci) Teren(tu)/ l(egionis) IIII Ma(cedonicae)
- ↑ AE 1981, 547 = AE 1984, 584, Castiliscar, Saragossa: Imp(erator) Ca[esar divi f(ilius)]/ Aug[ustus co(n)s(ul) XI]/ tr[i]bun[ic(ia) potes(tate)]/ XV im[p(erator) XIII]/ [pont]ifex max[s]o(mus) (sic)/ legio IV Mac(edonica)/ m(ilia passum) [L]XIIX
- ↑ AE 1984, 607a, Martorell, Barcelona, Espanya: L(egio) IIII
- ↑ AE 2008, 697abc: L(egionis) IIII Mac(edonicae) RA(¿?)
- ↑ Cebrián, Juan Antonio (2004). L'aventura dels romans en Hispania, L'esfera dels llibres. ISBN 978-84-9734-170-7.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- J.L. Gómez-Pantoja, "Legio IV Macedonica", en en Y. Li Bohec i C. Wolff (eds.), Els Légions de Rome sous li Haut-Empire, Lió, 2001, pp. 105-117.
- A. Morillo Cerdan, "La legio IV Macedonica en la península Ibèrica. El campament de Herrera de Pisuerga (Palència)", Y. Li Bohec et C. Wolff éd., Els légions de Rome sous li Haut-Empire, Lió, 2000, pp. 609-624.
- I Ritterling, "Legio (IV Macedonica)", RE, vol. XII,2, Stuttgart, 1925, cols. 1549–1556.
- J. Rodríguez González, Història de les legions romanes, Almena Edicions, Madrit, 2003, ISBN 84-96170-02-0.
- J. Rodríguez González, Diccionari de batalles de l'història de Roma (733 a. C. - 476 d. C.), Signifer llibres, Madrit 2005, ISBN 84-933267-4-7.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Legio IV Macedonica.- Legio IV Macedonica en Livius.org (en anglés)
- Archivat el 17 de juliol de 2015 archivat en Wayback Machine.
- Legio IV Macedonica en Imperiumroamnum.com (en alemà)
- Legio IV MACEDONICA - (en Espanyol)
- Hispania Epigraphica Online: Les inscripcions hispanes dels quartani
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Legio IV Macedonica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.