Cedrus libani

Erro al crear miniatura:

Cedrus libani

El Cedrus libani, comunament conegut com a cedre del Líban, és una espècie de cedre nativa de les montanyes de la conca del Mediterràneu Oriental. És una conífera acicufolia de full perenne que pot alcançar els 40 m d'altura. És l'emblema nacional del Líban i s'usa àmpliament com a arbre ornamental en parcs i jardins.

Descripció

Erro al crear miniatura:

Fullage del Cedrus libani

Cedrus libani és una conífera de full perenne. Pot alcançar 40 m d'altura en un tronc columnar massiu de fins a 2,5 m de diàmetro. Els troncs dels arbres vells generalment es bifurcan en vàries branques grans i erectes. La seua corfa rugosa i escamosa és d'un color gris obscur a marró negrenc i està travessada per profunts clavills horisontals que es descaman en chicotets asclons. En els arbres jóvens, les branques de primer orde són ascendents; creixen posteriorment fins a un tamany molt major de forma horisontal i, finalment, adquirixen una disposició àmplia i estesa, inclús en les branques majors dirigint-se cap al sol, que en certa mida recorda un paraigües. Els arbres que es desenrollen en boscs originaris densos dins de la seua àrea natural de creiximent mantenen formes més piramidals.

Els brots són dimórficos, tant en brots llarcs com a curts. Els brots nous són de color marró pàlit, mentres que els brots més vells es tornen grisos, acanalados i escamosos. C. libani té els brots ovoides llaugerament resinosos que medixen de 2 a 3 mm de llarc i 1,5 a 2 mm d'ample tancats en escamas caduques de color marró pàlit. Les fulles són com a agulles, dispostes en espirals i concentrades en l'extrem proximal dels brots llarcs i en grups de 15 a 35 en els brots curts; són de 5 a 35 mm de llarc i d'1 a 1,5 mm d'ample, romboiadales en la seua secció travessera i varien de vert clar a vert glauco en bandes d'estomas en els quatre costats.

Cedrus libani produïx els seus primers cons al voltant dels 40 anys. Florix en autumne. Els cons masculins apareixen a principis de setembre i els femenins a finals d'eixe mateix més. Els cons masculins creixen en els extrems dels brots curts; són erectos i independents entre sí, d'aproximadament 4 a 5 cm de llarc i maduren d'un color vert pàlit al marró pàlit. Els cons de llavors femenines també creixen en els extrems dels brots curts. Els cons de llavors jóvens són resinosos, no pedunculados i de color vert pàlit i requerixen de 17 a 18 mesos despuix de la polinisació per a madurar. Els cons llenyosos madurs són de 8 a 12 cm de llarc i de 3 a 6 cm d'ample; són escamosos, resinosos, ovoides o en forma de barril i de color gris-marró. Els cons madurs s'òbrin de dalt cap a avall, es desintegren i perden els seus escamas de llavors, lliberant-les fins que solament el raquis del con permaneix unit a les branques.

Les escamas de les llavors són primes, amples i coriáceas. Medixen de 3,5 a 4 cm de llarc i de 3 a 3,5 cm d'ample. Les llavors són ovoides, de 10 a 14 mm de llarc i de 4 a 6 mm d'ample, unides a un ala en forma de falca de color marró clar de 20 a 30 mm de llarc i 15 a 18 mm d'ample. C. libani creix molt ràpidament fins a l'edat de 45-50 anys, mentres que, posteriorment, ho fa d'una forma extremadament llenta fins als 70 anys d'edat, canviant més la forma de les seues branques que l'altura.

Taxonomia

Erro al crear miniatura:

Con femení del cedre del Líban mostrant restants de resina

Cedrus és el nom llatí dels verdaders cedres. l'epítet específic es referix a la cordillera del Líban, a on l'espècie va ser descrita per primera volta pel botànic francés Achille Richard. Es reconeixen dos tipos distints com a varietats: C. libani var. libani i C. libani var. brevifolia

El cedre del Líban creix en Líban, a l'oest de Síria i en el centre-sur de Turquia. C. libani var. estenocoma (cedre de Tauro) era considerat una subespecie en la lliteratura anterior, pero ara es reconeix com un ecotipo de C. libani var. libani. Per lo general, té una corona estesa que no es aplana. Esta morfologia distintiva és un hàbit evolutiu que, se supon, desenrolla front a l'entorn competitiu, ya que l'arbre es presenta en rodales densos mesclats en Abies cilicica, de creiximent alt, o en rodales purs de cedres jóvens.

C. libani var. brevifolia, conegut com cedre de Chipre es troba en les montanyes Troodos de l'illa mediterrànea. Este tàxon es va considerar una espècie separada de C.libani per les diferències en les seues traces morfològiques i ecofisiológicos. Es caracterisa per un creiximent llent, agulles més curtes i una major tolerància a la sequia i als pulgones. No obstant, els estudis de relació genètica no reconeixen a C. brevifolia com una espècie separada, ya que els marcadors no es poden distinguir dels de C. libani, sino una adaptació endèmica local de l'espècie.

Bibliografia

• CABI. The CABI Encyclopedia of Forest Trees (en en), Centre for Agriculture and Bioscience International. ISBN 9781780642369.
• Coxe, John Redman. The Philadelphia Medical Dictionary: Containing a Concise Explanation of All the Terms Used in Medicine, Surgery, Pharmacy, Botany, Natural History, Chymistry, and Matèria Medica (en en), Thomas Dobson; Thomas and George Palmer, printers.
• Cromer, Gerald. A War of Words: Political Violence and Public Debat in Israel (en en), Frank Cass. ISBN 9780714656311.
• Dagher-Kharrat, Magida Bou. “Geographical diversity and genetic relationships among Cedrus species estimated by AFLP” (en). Tree Genetics & Genomes 3 (3): 275–285. doi:10.1007/s11295-006-0065-x. ISSN 1614-2942.
• Debazac, E. F.. Manuel dones conifères (en fr), École nationale dones eaux et forêts.
• Eckenwalder, James E.. Conifers of the World: The Complete Reference (en anglés), Timber Press. ISBN 9780881929744.
• Erman, Adolf (1 de giner de 1927). The Literature of the Ancient Egyptians: Poems, Narratives, and Manuals of Instruction, from the Third and Second Millennia B. C. (en en), Methuen & Company, Limited.

• Fabre, JP (2001). “Possibilités de multiplication de pucerons Cedrobium laportei Remaudiére (Homoptera, Lachnidae) sur différentes provenances du genre Cedrus et sur deux hybrides d'espéces, perspectives d'utilisation en France”. International Meeting on Sylviculture of Cork Oak (Quercus Suber L.) and Atles Cedar (Cedrus Atlantica Manetti).
• Fady, B.. “Gene flow among different taxonomic units: evidence from nuclear and cytoplasmic markers in Cedrus plantation forests”. TAG. Theoretical and Applied Genetics. Theoretische und Angewandte Genetik 107 (6): 1132–1138. doi:10.1007/s00122-003-1323-z. ISSN 0040-5752. PMID 14523524.
• Farjon, Aljos. A Handbook of the World's Conifers (2 Vols.) (en en), BRILL. ISBN 978-9004177185.
• «A critical inventory of vascular plants of the circum-mediterranean countries». Botanic Garden and Botanical Museum, Berlin.
• Flora of Turkey and the East Aegean Islands: Flora of Turkey, Volume 11, 1 edició (en anglés), Edinburgh University Press. ISBN 9780748614097.
• Hemery, Gabriel (21 d'octubre de 2014). The New Sylva: A Discourse of Forest and Orchard Trees for the Twenty-First Century (en en), A&C Black. ISBN 9781408835449.
• Howard, Frances. Ornamental Trees: An Illustrated Guide to Their Selection and Care (en en), University of Califòrnia Press. ISBN 9780520007956.
• Mehdi, Ladjal. “Variabilité de l'adaptation à la sécheresse dones cèdres méditerranéens (Cedrus atlantica, C. Brevifolia et C. Libani) : aspects écophysiologiques”. Doctorate Thesis, Université Henri Poincaré Nancy 1. Vaig facultar dones Sciences et Techniques.
• (1995).«Cedars awareness and salvation effort lecture, Massachusetts Institute of Technology seminar on the environment in Lebanon».Massachusetts Institute of Technology.
• Shackley, Myra. “Managing the Cedars of Lebanon: Botanical Gardens or Living Forests?”. Current Issues in Tourism 7 (4–5): 417–425. doi:10.1080/13683500408667995. ISSN 1368-3500.
• Saint-Vincent, Bory de. Dictionnaire classique de histoire naturelle (vol. 3) (en fr), Paris: Rei et Gravier, pp. 299.

• Talhouk, Salma (2003). “Conifer conservation in Lebanon”. Acta Horticulturae 615 (615): 411–414. doi:10.17660/ActaHortic.2003.615.46.