Anar al contingut

Cefeo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cepheus Leiden Aratea.jpg
Cefeo
Per a atres usos d'este terme vore Cefeo (desambiguació).
Archiu:Mignard-Andromeda and Perseus.jpg
Oli en llenç, obra de Pierre Mignard: La lliberació de Andrómeda (La Délivrance d'Andromède, 1679).

Cefeo (en grec Κεφεύς; Cepheus), en la mitologia grega, era fill de Belo (qui a la seua volta era fill de Poseidón) i d'Anquínoe.[1] Uns atres en canvi ho varen imaginar com a fill d'Agénor,[2] o be del epónimo Fénix.[3] Cefeo era el pare d'Andrómeda i espós de Casiopea. Junts governaven sobre els cefenos, poble que a voltes se situava en Etiopia, a voltes a la vora del riu Éufrates i a voltes en Jopa o Yope, en Palestina o Fenicia. Els tres personages formen part central del mit de Perseo i Andrómeda. A la seua mort el tro va passar a mans de Perses, fill primogènit de Perseo i Andrómeda.[4]

Inclús en una versió a Cefeo se li denomina com Yásida, fent-ho descendent del rei d'Argos, Yaso, a l'adop pare d'Ío.[5] D'igual manera a la seua esposa Casiopea també li la denomina com Yope, fent-l'aixina epónima del poble fenicio, ademés d'una de les filles d'Eolo.[6]

Com el restant dels personages principals d'esta història Cefeo dona el seu nom a una constelació del hemisferi boreal. Aixina mateix, el nom del cràter llunar Cepheus commemora a este personage mític.

Per la vanitat de la reina Casiopea, que havia dit que era més bella que les Nereidas, Poseidón va enviar contra el regne una inundació i al mònstruo marí Ceto. L'oràcul d'Amón va vaticinar que les desgràcies cessarien quan s'oferira a la seua filla, Andrómeda, com a aliment per al mònstruo. Cefeo va encadenar a Andrómeda a una roca pero abans de l'aparició del mònstruo va aparéixer Perseo, que va matar al mònstruo i va lliberar a Andrómeda.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica, II, 1, 4.
  2. Nono, Dionisíacas, II 682–683
  3. Higino: De Astronomica, II 9, 1
  4. Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica, II, 4, 5.
  5. Arato: Fenomens, 189
  6. Estéfano de Bizancio, veu «Yope».
  7. Pseudo-Apolodoro, Biblioteca mitològica, II, 4, 3.


Referències

[editar | editar còdic]