Celastrina argiolus

náyade (Celastrina argiolus)

La náyade (Celastrina argiolus) és una de les espècies actualment reconegudes en el gènero Celastrina, de la família Lycaenidae. És una chicoteta palometa blava descrita per Carlos Linneo en 1758 com Papilio argiolus. El seu nom comú és el de les náyades de la mitologia grega fent referència a l'hàbitat típic d'esta espècie, prop de cursos d'aigua, en llocs ombrosos i humits.

Descripció

Vore també: Terminologia de les ales

Són menudes, de 2,5 a 3 cm d'envergadura, més grans les femelles que els machos. L'anvers o cara superior de les ales dels mascles presenta un color blau cobalt o violáceo pàlit; les ales anteriors (d'entre 13 i 17 mm) posseïxen els màrgens i l'àpiç de color negre, i les posteriors també estan vorejades d'obscur en un punt en l'àpiç. El revers és d'un blau molt pàlit, casi blanquecino; les anteriors tenen una llínea obscura en la part distal de la cela, curts traços negres en la série postdiscal i vestigis de traços en la zona submarginal; les posteriors tenen tres menuts punts negres orlados de blanc en la zona basal, traç en la cela, atres dos punts en la zona discal més propenca a la costa i una série de punts negres orlados de blanc postdiscal incompleta. Les femelles són molt similars, en el revers de les ales pràcticament igual al dels mascles i l'anvers de blau cobalt i negre; les anteriors en una ampla banda submarginal-apical de color marró o negre i les posteriors en taques marrons o negres distribuïdes per la costa i per la zona apical, i en una série de punts negres submarginales. Les femelles de la segona generació tenen un color blau més obscur, la taca negruzca més estesa i la costa de les posteriors obscura.

Com el restant d'espècies de la seua família les orugas són alguna cosa aplanadas, en fins pèls, cap retràctil i aspecte de bavosa. Els imagos presenten en els seus caps palpos llarcs i blancs, ulls grans i obscurs i antenes anellades en blanc. Abdós sexes posseïxen tres parells de pates funcionals per a caminar o agarrar-se, en ales fortes i ben proporcionades que els permeten volar ràpidament, posant-se en bebederos o charcas en els calorosos dies d'estiu.

Cicle biològic

Sol tindre dos generacions anuals, una en la primavera, d'abril a juny, i una atra en estiu, en juliol i agost. Una tercera generació pot aparéixer durant el més de setembre en aquells llocs a on l'estiu s'allarga.

Els ous són depositats per les femelles en els ulls florals, llavors i fulls jóvens de les seues plantes nutricias. Una volta eclosionadas, les larves s'associen en formigues de varis gèneros, com Lassius, Camponotus o Formica, i s'alimenten d'una gran diversitat de plantes, entre les que es troben la yedra, clemátide, acebo, petorra, piorno, aulaga, retama, socarrillo, frambueso, regna dels prats, casis, grosellero, grosella espinosa europea, arraclán, espino cerval, altramuz, nabius, agracejo, trébol japonés, veza, kudzu, glicina japonesa, diferents espècies de cornejo, manzano, ciruelo chinenc, bonetero, tojo, asteráceas del gènero Arctium, Rubus fruticosus, Caragana frutex, Chamaecystis sp., Cuscuta engelmannii, C. lehmanniana, Sophora flavescens, Desmodium oxyphyllum, Aralia elata, Euodia meliifolia, Reynoutria japonica, Staphylea bumalda o vàries espècies del gènero Symphoricarpos.

Distribució i hàbitat

De distribució paleártica i neártica, ocupa tota l'Europa continental des del Mediterràneu fins al sur de la península escandinava, sur de les illes britàniques, illes mediterrànees i nort d'Àfrica. Per l'est el seu ranc de distribució aplega fins a Japó i també es troba en Norteamérica.

Els boscs de ribera, els prats i les xares propenques als rius i rieres són els seus hàbitat naturals, també en boscs clars, des de zones baixes fins als 1500 m d'altitut, pero també en zones urbanisades, en parcs i jardins.

Subespecies i sinonímia

S'han descrit a lo manco 7 subespecies: C. a. argiolus, C. a. calidogenita, C. a. caphis, C. a. tire, C. a. gozora, C. a. landonides i C. a. pseudargiolus.

La subespecie Celastrina argiolus ssp. calidogenita és un endemisme del nort de la península ibèrica.

A lo llarc dels anys diversos autors han denominat a esta espècie en distints sinònims:

• Papilio argiolus Linnaeus, 1758
• Papilio cleobis Sulzer, 1776
• Papilio marginatus Retzius, 1783
• Papilio acis Fabricius, 1787
• Lycaenopsis argiolus r. britanna Verity, 1919
• Lycaenopsis argiolus f. calidogenita Verity, 1919

Bibliografia

• Aguado Martín, O. L. (2007). Les palometes diürnes de Castella i Lleó (Lepidòpters ropalóceros) Espècies, biologia, distribució i conservació, Valladolit: Junta de Castella i Lleó, pp. 1041. ISBN 978-84-9718-474-8.
• Global Biodiversity Information Facility. «Classification of genus: Celastrina.» (en anglés). Consultat el 2 de juny de 2011.
• Higgins, L. G. i N. D. Riley (1980). Guia de camp de les palometes d'Espanya i Europa, Barcelona: Omega, pp. 452. ISBN 84-282-0327-X.
• Leraut, Patrice (2007). Insectes d'Espanya i Europa, Barcelona: Lynx Edicions, pp. 528. ISBN 978-84-96553-27-9.

• Linneo, C.. «Systema naturae» (en llatí). Consultat el 7 de giner de 2011.
• Savela, Markku. «Lepidoptera and some other life forms» (en anglés). Consultat el 6 de giner de 2011.