Centaurea sagredoi

Centaurea sagredoi és una planta herbàcea perenne de la família de les asteráceas o compostes, endemisme exclusiu de la Serra dels Filabres, en la província d'Almeria, Espanya.

Descripció

Seguint la descripció del professor Gabriel Blanca López: la raïl és leñosa i molt ramificada en la seua part superior, els talles d'uns 20 a 30 (-40) centímetros de llongitut, ramificats des de la base, erectos i de color blanc, tomentosos, lanuginosos en la seua part inferior. Les brancas són divaricadas, monocéfalas, anguloso-estriadas, escábridas, espaciadamente foliosas fins a la cabezuela. Les fulls verdes en abdós cares, les basals en roseta, d'uns 6 a 8 centímetros de llongitut, blanc tomentosas, largamente pecioladas i obovado-oblongas, de casi sanceres a pinnatisectas, en segment terminal lanceolado, major que els laterals, sinuado-dentado; els fulls caulinares són més menudes, sésilés, decreixent de tamany a mida que ascendix, inferiors pinnatisectas, les mijanes trífidas i les superiors lanceolado-lineares, sanceres, tots els fulls són mucronadas. Les cabezuelas són terminals i solitàries, menudes, erectas, d'entre 12 i 15 milímetros de diàmetro durant la antesis. Involucre ovoideo-globoso, glabro, escamas en 5 nervis, les exteriors i miges en apèndix marró obscur anchamente triangular, pectinado-ciliat, terminat en espina recurvada de 3 o 4 mm de llarga, membranáceo-alado, en 6 a 8 cilios laterals cada una; les ales membranosas decurrentes casi fins a la base de les escamas; escamas internes lineares en apèndix obovado diàfan-membranoso, largamente decurrentes casi fins a la base. Florés en inflorescència, tubulars, insertades en un capítul d'uns 15 milímetros de diàmetro en bràcteas, corola de color blanc violáceo en la base i morat o púrpura en el cim. Els fruts en forma d'aquenio d'uns 5 milímetros de llarc, lineares, estriados, pubescentes, en vilano paleáceo d'entre 1 i 2 milímetros.
Florix entre maig i juny.

Distribució i hàbitat

És un endemisme exclusiu de la Serra dels Filabres (descrita entre Bacares i Serre) i el port de la Ragua en Serra Nevada, en la província d'Almeria, Espanya.

Viu en llocs de les serres almeriense de poca vegetació, sols esquistosos, bàsics, a partir dels 1.500 metros d'altitut sobre el nivell de l'mar.

Taxonomia

Centaurea sagredoi va ser descrita per Gabriel Blanca i publicat en Anals del Jardí Botànic de Madrit 36: 145. 1979[1980].

Etimologia

Centaurea: nom genèric que procedix del grec kentauros, hòmens que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

sagredoi, epítet genitiu del llatí, “de sagredo”, dedicada al botànic estudiós de la flora d'Almeria, Rufino Sagredo Arnáiz pel professor Gabriel Blanca.

Citologia

Número de cromosomes de Centaurea sagredoi (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=18

Subespecies

Es distinguixen dos subespecies de la Centaurea sagredoi:

• C. sagredoi subsp. pulvinata Blanca, 1980
• C. sagredoi subsp. tenuiloba (Boiss), 1981

Sinonímia

• Acosta sagredoi (Blanca) Fern.Casas & Susanna

Bibliografia

• Blanca López, Gabriel. “Anals Jardí Botànic de Madrit 36: 144, 21 de juny de 1979

Enllaços externs

• Flora d'Almeria Luis Posades Fernández
• Anals Jardí Botànic de Madrit
• AlmeriNatura
• seua.html Universitat de Granada Holotip