Centaurium erythraea

Centaurium erythraea (Centaurium erythraea)

Centaurium erythraea (abans Erythraea centaurium), comunament cridada centáurea menor, és molt utilisada en medicina.

Distribució i hàbitat

És originària de la zona del Mediterràneu. Té una olor suau i característic que es pert quan la planta és desecada. Creix en zones seques i sols pobres, al costat dels camins o en els clars dels boscs.

Descripció

És una herba anual o bianual de talle empinat d'entre 10 a 50 cm i en numeroses branques. Té fulls de color vert pàlit, planes i en vores sanceres. El seu flor conté la major concentració dels seus principis amarcs i s'òbrin en cinc pétals rojosos o rosats d'uns 8 mm. Els fruts en forma de càpsula, contenen llavors molt menudes.

Història

Les gents de l'antiguetat ya la coneixien i utilisaven. Li la cita en alguns texts de Virgilio i de Luteci, a on ya es mencionava el seu sabor molt amarc per lo que, en eixos anys li la coneixia com a #fel de la terra.

No obstant, el nom en el que hui li la coneix prové del grec kentaureios i es referix al centauro, ser mitològic mitat home i mitat cavall.

Els egipcíacs l'usaven per a tractar la hipertensió. I en texts de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

apareix mencionada pels seus valors com purgante, curar ferides i llavar els ulls.

A fins de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

li la va usar en #pols (#Pols Portland) per a tractar de curar la gota.

Usos

El seu sabor és molt amarc per la presència de substàncies com iridoides, flavonoides i xantonas, en la seua composició. És un tònic amarc, estomático, utilisat generalment per a combatre la pèrdua de gana. Molt útil també contra l'alopècia, contra els paràsits i la diarrea.

Es pot utilisar en modo extern per a evitar les infeccions de ferides, curar picadures d'escurçons i atres animals ponzoñosos. Molts medicaments autorisats l'inclouen.

Actualment s'usa en cosmètica per a teñir el cabell de groc lluent, en una duració apreciable. L'indústria l'ha inclós en l'elaboració de vins, licors i begudes amargues.

Principis actius: Heterósidos amarcs (secoiridoides): centapicrina, swerciamarina, eswerósido, genciopicrósido, centaurósido. Traces de flavonoides, àcits fenol-carboxílics. Traces d'alcaloides: gencianina; sals potásicas i magnésicas, taninos.

Indicacions: és aperitiu, pel seu principi amarc pur; eupéptico, estimulant de les secrecions digestives (estomacal), hepatobiliares i pancreàtiques, carminativo, diurético, hipoglucemiante, antiséptico, antipirético i antitusivo. Com casi tots els amarcs purs es considera estimulant de les defenses naturals. A nivell extern és antiinflamatorio i vulnerario (cicatrizante, antiséptico). Febrífugo, depurativo, emenagogo, colagogo, antidisentérico, vermífugo, detersivo. Indicat para inapetencia, dispèpsias hiposecretoras, meteorismo, disquinesia hepatobiliar. Grip, refredats. Diabetes, reumatisme, gota, hipercolesteremia. En us extern: blefaroconjuntivitis, neteja i desinfecció de ferides i ulceracions dérmicas.

Contraindicado en el embaràs (#alcaloide), alletament (#alcaloide, principis amarcs). #Dispèpsia hipersecretoras, gastritis, ulcus gastroduodenal (taninos, principis amarcs).

S'usen les sumidades floridas. Infusió use intern: 30 g/l, infundir 10 minuts. Tres tasses al dia, mija hora abans dels menjars, endulzadas en mel. Per a paliar l'efecte irritante sobre la mucosa gàstrica, es pot associar a drogues demulcentes, com la raïl de malvavisco). La seua intensa amaritud es pot emmaixquerar en part si es combina en corfa de taronja amarga. Infusió use extern: 30 a 50 g/l, infundir 10 minuts. Aplicar en forma de coliris o llavats oculars (isotonizar). Decocció use extern: 60 a 100 g/l, hervir 10 minuts. Aplicar en forma de llavats o comprimides, sobre les ferides o úlceres dérmicas, també s'usa popularment en friccions capilars, per a combatre la alopècia.

Formes de preparar-la

Per a combatre paràsits: colocar 50 g de l'herba en un litro d'aigua i posar a hervir. Filtrar la preparació i prendre 3 tasses al dia, endulzándolas en mel.

Contra la diarrea: colocar 15 g de l'herba en una tassa d'aigua hervir. Prendre esta infusió tres voltes al dia.

Taxonomia

Centaurium erythraea va ser descrita per Carl Gottlob Rafn i publicat en Danmarks og Holsteens Flora 2: 75–77. 1800.

Etimologia

Centaurium: nom genèric que rep el seu nom pel centauro mitològic Quirón (que també dona nom a la tribu a que pertany, Chironieae), afamado com herbalista i mege, ya que són amprades des de la época clàssica com tònics per a les afeccions estomacales i hepàtiques.

erythraea: epítet latino que significa "rojós".

Sinonímia

• Centaurium minus Garsault 1764
• Centaurium umbellatum Gilib. 1782
• Erythraea latifolia Sm.
• Centaurium latifolium (Sm.) Druce
• Centaurium majus (Hoffmanns. & Link) Ronniger
• Centaurium minus sensu Moench
• Centaurium suffruticosum (Griseb.) Ronniger
• Centaurium turcicum (Velen.) Bornm.
• Erythraea boissieri Willk.
• Erythraea centaurium sensu auct.
• Erythraea divaricata Porta
• Erythraea fastuosa A.Cavaller
• Erythraea grandiflora (Pers.) Biv.
• Erythraea major Hoffmanns. & Link
• Erythraea purpureo-lutea Davidov
• Erythraea turcica Velen.

Noms comuns

Castellà: blauet, amargosa, centaura, centaura menor, centaura menor roja, centaurea menor, centáurea menor, cintoria, cintoria d'or, eritrea, granereta, genciana blanca, gota de sanc, #fel de la terra, #fel del camp, #fel de terra, herba amargosa, herba de guirón, herba de la llebre, herba pedorrera, lapicocho, sanginaria, santaura, sèt sagnies, yel de la terra, yerba amargosa, yerba margosa.

Bibliografia

Alonso,J.R. Tractat de Fitofármacos i nutracéuticos. Ed.Corpus.Buenos Aires, 2004.

• Vanaclocha, B. & Cañigueral, S. Fitoterapia: vademecum de prescripció. Ed. Masson, Edició 4ª, 2003. Barcelona. (També disponible on-line [1])
• Llistosella Vidal, Jaume / Sànchez-Cuxart, Antoni. Herbari: mates, herbes i falgueres. Editat per Edicions Universitat Barcelona ISBN 84-475-3190-2, 9788447531905 (També disponible on-line [2])

Encarna Castell García, Isabel Martínez Solís. Manual de fitoterapia. Elsevier Espanya, 2007. ISBN 84-458-1797-3, 9788445817971 (També disponible on-line [3])

Enllaços externs

• Jepson Manual Treatment
• USDA Plants Profile
• Galeria de fotos