Anar al contingut

Centre de Conferències del Mediterràneu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Centre de Conferències del Mediterràneu



El Centre de Conferències del Mediterràneu (en anglés, Mediterranean Conference Centre o MCC;



Va ser un dels principals hospitals d'Europa fins a el XVIII i va permanéixer en us fins a 1920.[5] Tenia una capacitat per a atendre de 500 a 2500 pacients.[6] En l'actualitat l'edifici s'utilisa per a convits, exposicions, convencions internacionals i espectàculs teatrals.

Història

[editar | editar còdic]

Hospital

[editar | editar còdic]

La Sacra Infermeria va ser manada construir pel gran maestre Jean de la Cassière el 7 de novembre de 1574, despuix d'un Capítul General, en substitució de la ya existent en Birgu. La construcció cvomenzó el mateix any. Va ser terminat a finals d'el XVI. Es desconeix el seu arquitecte,[7] pero se sol atribuir a Girolamo Cassar.[8]

Estava destinat a rebre pacients maltesos i estrangers, aixina com a proporcionar estage als peregrins que viajaven a Terra Santa. També tenia dos farmàcies. En 1596 es va construir un àrea destinada a acollir als malalts de malalties venéreas i contagioses. En 1636 es va tancar una de les farmàcies.

Durant el govern del gran maestre Raphael Cotoner, es varen ampliar més pabellons a l'enfermeria. Este treball va continuar fins a 1666, durant el regnat del successor i germà de Rafael, Nicolás Cotoner. També es va ampliar el Gran Pabelló i en 1676 es va fundar una Escola d'Anatomia i Cirugia.[9] Es va construir una sala de dissecció, que després es va traslladar al cementeri, fòra de l'enfermeria. Més obres es varen realisar en 1712, durant el regnat del gran maestre Ramón Perellos i Roccaful. Estos incloïen un Quadràngul, la Capella del Santíssim Sacrament, un laboratori i una farmàcia.

Quan els francesos, baix Napoleón Bonaparte, varen ocupar Malta en 1798, varen fer reformes en l'hospital. Varen millorar la seua ventilació, sanejament i allumenament. També ho varen canviar per un hospital militar per a estajar als mariners i soldats francesos malalts, lo que va resultar en el canvi de nom de Sacra Infermeria a Hospital Militar (Hôpital Militaire). Tan pronte com va començar l'insurrecció maltesa, l'eficiència de l'hospital va començar a deteriorar-se. Els suministraments de medicaments, aliments frescs, aigua i roba eren escassos.[9] Eren comunes malalties com la ceguera nocturna, l'escorbuto, les malalties intestinals i la tisis. Els francesos es varen rendir el 5 de setembre de 1800 i La Valeta va ser immediatament ocupada per 350 tropes britàniques.

El nou Hospital General ara es va convertir en Station Hospital per a acomodar als soldats britànics ferits que duyen els barcos. Açò es va fer per la seua posició estratègica en vistes al port. Açò significava que les tropes greument ferides podien ser transportades allí fàcil i ràpidament.[9] L'hospital va vore molt us principalment durant les Guerres Napoleòniques, la Guerra de Crimea i la Primera Guerra Mundial. De fet, durant la Primera Guerra Mundial, Malta era coneguda com la 'Enfermera del Mediterràneu'. Entre 1863 i 1865 es varen realisar més reformes per a millorar l'edifici.

El Station Hospital va aplegar al seu fi en 1918, en concloure la Primera Guerra Mundial.[9]

Usos posteriors

[editar | editar còdic]

Des de 1920 fins a maig de 1940 va servir com a quarter general de la Policia de Malta.[9] L'edifici va ser inclós en la Llista d'Antiguetats de 1925.[10] Va ser evacuat durant la Segona Guerra Mundial durant la qual va rebre quatre impactes directes, que varen destruir certes parts del mateix. Despuix de la guerra, la part del Gran Pabelló que va quedar es va convertir en una Sala de Comando per a les Tropes Aliades. Va permanéixer aixina fins a 1950. Posteriorment es va convertir en Teatre Infantil durant un any. En 1959, el centre es va convertir en escola i centre d'exàmens. La restauració es va intentar vàries voltes, no obstant, en 1978 es va iniciar una restauració completa i l'11 de novembre de 1979 es va inaugurar el centre actual. Posteriorment va rebre el Diplomar al Mèrit Europa Nostra.[9]

Des de llavors, el centre ha albergat moltes conferències, reunions, cims i atres events, com la Cim de la Valeta sobre Migració i la Reunió de Caps de Govern de la Commonwealth de 2015.[11]

La Sacra Infermeria està inscrita en l'Inventari Nacional de Bens Culturals de les Illes Malteses.[5]

El 20 de novembre de 2016, el centre va ser la sèu oficial del Festival de la Cançó d'Eurovisió Junior d'eixe any.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

La Sacra Infermeria originalment tenia dos sales en un pati central, pero posteriorment es va ampliar per a tindre sis sales grans.[5] La sala principal va ser una volta la sala més gran d'Europa en una llongitut de 146 m.[12][13] També té una escala monumental dissenyada en forma de tram d'escals que baixen contra una paret i després giren a mig camí front a l'atre costat de la paret.[14] Els passadiços i sales subterrànees tenen sostres abovedados en forma de creu.[15]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Scientia.15(4)
  2. Morana, Martin (2012). Llaura x'int tgħaneu: glossarju enċiklopediku ta' termini storiċ@i, toponimi, qwiel o idjomi, tradizzjonijiet Maltin, kurżitajiet oħra (en mt), Martin Morana, pp. 69–70. OCLC 830362895. ISBN 9789995703608.
  3. Savona-Ventura (2015). Knight Hospitaller Medicine in Malta [1530-1798], Lulu, p. 304. ISBN 978-1326482220.
  4. «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2018-03-19. Consultat el 2019-06-11.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Sacra Infermeria». National Inventory of the Cultural Property of the Maltese Islands. Consultat el 2015-10-17.
  6. Degiorgio. «Palaces and Lodgings of the Knights of St John at Malta». Consultat el 16 May 2018.
  7. «The Maltese Architect Gerolamo Cassar». Malta Architecture. Archivat des d'el original, el 2015-07-09.
  8. Schiavone, Michael J. (2009). Dictionary of Maltese Biographies Vol. 1 A-F, Pietà: Pubblikazzjonijiet Indipendenza, pp. 520–521. ISBN 9789993291329.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Is-Sacra InfErmeria». www. um. edu. mt.
  10. «Protection of Antiquities Regulations 21st November, 1932 Government Notice 402 of 1932, as Amended by Government Notices 127 of 1935 and 338 of 1939.». Malta Environment and Planning Authority. Archivat des d'el original, el 2016-04-20.
  11. «[1]». Consultat el 2015-11-12.
  12. «The Mediterranean Its Storied Cities and Venerable Ruins» (PDF). gutenberg. readingroo. ms. Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2017. Consultat el 2019-06-29.
  13. Scientia.15(4)
  14. Bugeja; Buhagiar, {{{nom2}}}; Fiorin, {{{nom3}}} (1993). Artistic, architectural and ecclesiastical aspects, Malta University Services, p. 446. ISBN 9990944024.
  15. Garofalo, Emanuela (2016). Crociere i Lunette in Sicília i in Itàlia Meridionale nel XVI Secolo (en it), Palermo: Edizioni Caragol, p. 31. doi:10.17401/CROCIERE-LUNETTE. ISBN 978-88-98546-59-6.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Scientia.12(2)
59–71.Consultat el 20 de març de 2022.
  • Scientia.14(3)
112–127.Consultat el 20 de març de 2022.