Cera chinenca
També coneguda com a cera de China, cera d'insectes (Plantilla:Lang-zh), cera blanca o cera pela (Plantilla:Lang-zh) és una substància gelatinosa, cristalina, insoluble en aigua, de color blanc groguenc, obtinguda de la cera secretada per cochinillas cereras (que es classifiquen en el gènero Ceroplastes i Ericerus). Pot utilisar-se per a la producció de vés-les i abrillantadores, aixina com per al apresto de paper. És una substància similar al espermaceti, pero és més dura, més friable i en un punt de fusió més alt.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]La cera de China és una substància de color blanc a llaugerament groguenc, dura i trencadiça, insoluble en aigua. Està composta per una mescla d'éster céreos formats per la combinació d'àcit grassos de cadena llarga (C24‒C28) i alcohols grassos de cadena llarga (C24‒C32), per eixemple, àcit cerótico o àcit lignocérico i els seus éster de l'alcohol cerílico.
El punt de fusió se situa entre 80 i 84 graus centígrats. La densitat és relativament alta, oscilant entre 0,95 i 0,97 g/cm³. La cera chinenca és pràcticament inodora. El seu índex de yodo és d'1 a 2, el seu índex d'acidea, de 0,2 a 1,5. El seu índex de saponificación és de 73 a 93.
Producció
[editar | editar còdic]
Dos cochinillas produïxen la cera chinenca: Ceroplastes ceriferus, comú en China i Índia, i el seu parent Ericerus pela, present en China i Japó . Estos insectes depositen les seues secrecions en les branques de certes espècies de aligustre (ligustro). Els insectes i les seues secrecions es recolecten i es hervir en aigua per a extraure la cera crua. Els cossos dels insectes, que es depositen en el fondo, s'utilisen com a aliment per a porcs.[2] La substància raspada de les branques es hervir en aigua, a on la cera s'acumula en la superfície. Posteriorment, la cera es torna a fondre i s'aboca en un gorc profunt, a on es deixa gelar per a formar una massa cristalina transparent. Esta substància cristalina produïda per E. pela és de color blanc, encara que pot tindre un llauger matís groguenc, i no té sabor ni olor.[1]
Cada insecte pot produir al voltant de 0,45 mg de cera en l'arbre, i anualment es poden produir de 300 a 500 tonellades de cera en l'indústria.[3] La producció de cera en Ericerus pela s'ha utilisat en China durant més de 2000 anys. Les primeres notícies sobre la cera de pela varen aplegar a Europa a través del sacerdot jesuïta tirolés Martino Martini, qui va viajar a China en 1640. [4]
En un artícul de novembre de 1932 de la revista Nature es descriu la cría de les cochinillas per a la producció de cera:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Deite, Carl; Engelhardt, Alwin; Schaedler, {{{nom3}}} (1888). A Practical Treatise on the Manufacture of Soap and Candles, p. 571.
- ↑ «Chinese wax - insect secretion». Archivat des d'el original, el 10 jun 2015.
- ↑ GigaScience.8(9)doi:10.1093/gigascience/giz113.
- ↑ Walther Arndt: Die Rohstoffe dones Tierreichs. Borntraeger, 1928, S. 29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cera china» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.