Anar al contingut

Ceratophyllus gallinae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ceratophyllus gallinae (Ceratophyllus gallinae)

Ceratophyllus gallinae és una espècie d'ectoparásito del gènero Ceratophyllus, família, Ceratophyllidae.[1] Va ser descrita per Schrank en 1803.[1][2][3][4]

Descripció

[editar | editar còdic]

L'adult medix entre 2 i 2,5 mm (0,08 a 0,10 polzades) de llongitut, està aplanado lateralment i és de color marró.[5] Té un parell d'ulls simples, consta de #probòscide per a succionar sanc.[5] Els segments basals de les cames no tenen espines.[5]

Distribució

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per Regne Unit, Irlanda, Estats Units, França, Portugal, Finlàndia, Chequia, Canadà, Suècia, Noruega, Eslovènia, Alemània, Països Baixos i Ucrània.[1]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Encara que moltes espècies de puces necessiten ingerir sanc abans de poder copular, eixe no és el cas de Ceratophyllus gallinae.[6] De la mateixa manera que en atres puces, el cicle de vida consta d'ous, estadis larvarios, estadis de bua i estadis adults.[7] Les larves tenen mandíbules i només les puces adultes són capaces de mossegar a l'hoste. En condicions òptimes de temperatura i humitat, els adults poden eixir del capoll en 23 dies. La cantitat de generacions que hi ha en l'any depén de quantes nidadas críe la seua au hoste.[8] Les puces solen sofrir una metamorfosis i passar l'hivern com a adults preemergentes. Estos estan completament formats dins del capoll i emergixen quan ocorren certs estímuls; Els estímuls adequats són la vibració, la calor o nivells elevats de diòxit de carbono.[9]


Estes puces generalment entren en contacte en el seu hoste botant. Se sap que el bot s'inicia quan es reduïx l'intensitat de la llum.[10] L'hoste s'infecta durant la primavera, quan busca aliment en el sol.[11] Les puces de C. gallinae que es troben en els nius solen desenrollar una temporada de reproducció definida, que coincidix en la del seu hoste. A açò s'associa la seua capacitat per a sobreviure llunt de l'hoste. Ha segut recolectada a sovint llunt del seu hoste o del seu niu, baix la corfa, en clavills o entre fulls, a on dejuna durant un periodo indeterminat.[7]

El major número d'eixemplars reportat en el niu d'un sol pardal va ser de 5754 puces, en un niu de Periparus ater (carbonero garrapino).[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ceratophyllus gallinae» (en anglés). Global Biodiversity Information Facility. Consultat el 2023-10-26.
  2. «Ceratophyllus gallinae» (en anglés). BioLib. Consultat el 2023-10-26.
  3. «Ceratophyllus gallinae» (en anglés). Centre Nacional per a l'Informació Biotecnológica. Consultat el 2023-10-26.
  4. «Ceratophyllus gallinae» (en anglés). Catalogue of Life. Consultat el 2023-10-26.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Chicken Fleas: Ceratophyllus gallinae Bites». FleaBites.net. Consultat el 2023-10-27.
  6. 6,0 6,1 (2007) The fleas (Siphonaptera) of Fennoscandia and Denmark, BRILL, pp. 6–10. ISBN 978-90-474-2075-0.
  7. 7,0 7,1 (1952) Fleas, Flukes and Cuckoos. A study of bird parasites., London: Collins, pp. 86–96.
  8. “The Ecology of the Hen Flea Ceratophyllus gallinae and the Moorhen Flea Dasypsyllus gallinulae in Nestboxes” (1992). Journal of Animal Ecology 61 (2): 317–327. doi:10.2307/5324.
  9. Crosby, J.T.. «What is the Life Cycle of the Flea?». Veterinary Parasites. About Home. Consultat el 2023-10-27.
  10. The host-finding behaviour of the hen flea, Ceratophyllus gallinae (Schrank) (Siphonaptera)” (2009). Parasitology 58 (2): 403–414. doi:10.1017/S0031182000069432. ISSN 0031-1820.
  11. “Field studies on the behaviour of bird fleas” (2009). Parasitology 52 (1–2): 113. doi:10.1017/S0031182000024057. ISSN 0031-1820.