Ceratopsidae

Ceratopsidae

Els ceratópsidos (Ceratopsidae) són una família que inclou a tots els dinosauris en banyes. Est va ser un grup de dinosauris molt exitós, encara que el seu història és curta. La major part dels ceratópsidos va viure a finals del periodo Cretácico, l'últim de l'era dels dinosauris; no obstant, varen ser molt comuns i varen aparéixer dotzenes d'espècies. A pesar dels molts tipos de ceratópsidos, solament s'han trobat en Amèrica del Nort i Àsia. La família Ceratopsidae no pot dividir-se fàcilment, pero molts paleontòlecs creuen que va haver dos grups de ceratópsidos de collar curt (Avaceratops, Brachyceratops, Monoclonius, Pachyrhinosaurus i Styracosaurus) i el dels de collar gran (Triceratops, Anchiceratops, Chasmosaurus, Pentaceratops i Torosaurus). Les formes de collar gran eren segons pareix més evolucionades en general que les de collar talla i varen sorgir una miqueta més tart en el Cretácico Tardà precisament ans que terminara l'era dels dinosauris. Tots els ceratópsidos tenien banyes en el nas i sobre els ulls, aixina com un collar òsseu en la part d'arrere del cap, sobre el coll. Les formes primitives com el psitacosaurios i el protocerátopos tenien solament protuberàncies òssees en lloc de banyes i collars més menuts, i representen un estat evolutiu primerenc. L'atra característica òbvia dels ceratópsidos va ser el pico òsseu curve de la mandíbula superior, que els permetia arrancar branques de fulls resistents.

Descripció

Els ceratópsidos es varen diferenciar d'uns atres neoceratopsianos més basals, per la presència de grans volants en la nuca i de banyes definides. La boca tenia un fort pico i dents desmenuzadores arrere. Tots varen ser cuadrúpedos i de major tamany que les formes asiàtiques.

Història

Ilustració de cràneus de ceratópsidos.

Els primers dinosauris ceratópsidos astados, més voluminosos que els protoceratópsidos, varen ser descoberts per Ferdinand Hayden en 1855, durant un reconeiximent geològic del Misuri Superior, en les afores de la desembocadura del riu Judith, Montana. Entre els fòssils recollits, prou trencats i fragmentarios, hi havia algunes dents que es distinguien per la seua raïl doble i que més tart varen ser atribuïts al gènero Monoclonius ("refillol únic"). La descripció d'estos primers restants va estar a càrrec de Joseph Leidy, despuix d'estos informes inicials, no es varen trobar més restants importants de ceratópsidos fins a 1872. Esta volta el descobriment es va donar durant la construcció de l'estació Black Buttes del ferrocarril Union Pacific, a uns 80 km del riu Green, Wyoming. Com era habitual, els restants del nou dinosauri –al que Edward Cope va denominar Agathaumas ("maravellós")- eren molt incomplets: hi havia vèrtebres, ossos de les pates i atres fragments, pero cap peça clara respecte a la verdadera identitat d'estos dinosauris. Cope i els seus assistents varen conseguir arreplegar una gran cantitat considerable de restants en Colorat, Alberta i Montana, pero cap es trobava en un estat de conservació que permetera extraure alguna senya nova. Hui podem identificar-los com a ossos de ceratópsidos. La solució del misteri va aplegar por intermedio d'Othniel Charles Marsh, el gran rival de Cope, encara que el mateix Marsh va quedar perplex davant els primers restants que li varen mostrar: un parell d'enormes núcleus òsseus de banyes descobertes per George L. Cannon en 1887 en Green Mountain Creek, prop de Denver, Colorat, i remesos per un geólogo que treballava per al govern. Al principi va creure que pertanyien a una varietat de bisonte extinta: els va cridar Bison alticornis ("bisonte o búfalo de banyes altes") i va sugerir que la seua extinció datava de data relativament recent. S'equivocava: temps despuix este espècimen va passar a denominar-se Triceratops alticornis ("rostre tricorne de banyes altes"). En 1888 un ranchero de Niobrara County, Wyoming, li va ensenyar una enorme banya a John Bell Hatcher, un atre coleccioniste d'ossos de dinosauris que aplegaria a convertir-se en una autoritat mundial de ceratópsidos i atres dinosauris. Hatcher li'l va mostrar a Marsh, que li va fer tornar de colp i repent a Niobrara County en busca del restant de la osamenta. Per extraordinari que semble, aixina ho va fer Hatcher i en habilitat, ya que a l'any següent va retornar en un cràneu que pesava més d'una tonellada; ho varen classificar baix el nom de Triceratops horridus ("horrible rostre tricorne"). Des de 1889 fins a 1892, Hatcher es va dedicar a arreplegar restants de dinosauris en Niobrara County; va descobrir més de trenta cràneus i esquelets de ceratópsidos complets o fragmentarios, que va enviar en la seua totalitat a Marsh, hui s'exhibixen o es conserven en el Museu Peabody de l'Universitat de Yale o el Museu Nacional d'Història Natural de Washington.

Els descobriments de ceratópsidos d'Amèrica del Nort es varen prolongar més allà d'eixos anys de frenètica activitat, espolejada per la rivalitat entre Cope i Marsh, en el periodo de 1909-1916 Barnum Brown i la família Stenberg (integrada per Charles Hazelius Stenberg i els seus fills Charles, George i Levi) varen arreplegar alguns restants notables a lo llarc del ric Ret Deer, Canadà , recolectant fòssils molt notables.

El capítul següent en l'història del descobriment dels ceratópsidos escomença en la década de 1920 i es prolonga fins al present, en algunes interrupcions; el seu centre és Àsia, més que Amèrica del Nort. Començos dels anys vint, va sorgir entre els científics nortamericans un viu interés pels fòssils d'Àsia central, per una teoria en voga segons la qual en eixa regió es trobarien els antepassats del home. En colaboració en el govern mongol, una gran expedició que va comprendre vàries temporades (1922-1925) i diverses zones de Mongòlia la finalitat de les quals era traçar mapes i arreplegar fòssils es varen trobar diversos espècies de dinosauris pero el més notable per als científics en busca de ceratópsidos va ser el Protoceratops ya descrit; varen arreplegar més de cent espècimen molts d'ells complets, des de diminutes criatures recent eixides del cascarón fins a adults, va ser notable el descobriment ous de Oviraptor i els restants d'un Tarbosaurus.

Poc despuix de la Segona Guerra Mundial es varen recomençar les expedicions a Mongòlia esta volta per conte dels russos en les décades de 1960 i 1970, aixina que els ceratópsidos continuen despertant gran interés i atenció

Ceratopsia va ser definidido per Peter Dodson i més tart, en 1998, per Paul Seré, proporcionant, abdós autors, definicions similars.