Cerro Brillador

Cerro Brillador és un mineral chileno de coure, està ubicat uns 10 quilómetros al norest de la ciutat de La Serena. I s'alça a uns 600 a 700 m s. n. m.

Toponímia

L'orige del seu nom se centra en dos teories que es remonten a époques prehispánicas o a inicis de la conquista espanyola. L'historiador Rebuig Vicuña Mackenna afirmava que la seua denominació de «brillador» es va originar despuix de la destrucció de La Serena en 1549.

... prové dels fòcs que en les seues altes crestes encenien els indis pròfucs de la ciutat quan al principi de la conquista varen matar al seu fundador Juan Bohn i a molts dels seus companyers...

No obstant esta teoria no explica les raons de per qué els pocs espanyols que varen sobreviure amagats, varen voler rememorar este fet tan puntual i tràgic cridant d'esta manera a dit cerro.

La segona teoria i la més provable des del punt de vista arqueològic i històric s'enfoca en l'explotació minera del cerro des d'époques prehispánicas. Diversos historiadors moderns, entre ells María Llum Méndez, afirmen que la denominació es va originar per uns forns de fundició indígenes cridats "Huayras".

Al nort de la ciutat de la Serena està el cerro brillador, a on els incas fonien metals, situant els seus forns de fanc cridats "Guairas" en les ales, les que lluïen a la vespradeta atizadas pel vent...

Ara be, tenint la certea de que estos forns de fundició varen ser utilisats en Sudamérica fins al cap de la conquista espanyola (fins de el XVI) i que el cerro Brillador estava sent treballat intensament pels diaguita-inka a l'arribada dels espanyols al vall de Coquimbo. Podem supondre que els primers europeus per décades varen vore en les vespradetes i nits al cerro "Brillador" en centenars de guairas en les seues ales enceses de la mateixa manera que llànties, un espectàcul molt semblat al que es podia apreciar en zones mineres com Potosí en la mateixa época, donant orige al nom d'este cerro chilé.

Història

Com ya es va senyalar anteriorment, este mineral va ser explotat des d'époques prehispánicas pels diaguita-inka (vejau també "Anien"). Segons les investigacions de l'arqueòlec Ruben Stehberg este mineral conforma un complex miner junt a un ramal del camí del inka que es va construir en la quebrada de Santa Gràcia.

En la colónia va ser treballat pels espanyols, constituint-se en una de les principals fonts de riquees mineres de la Serena junt a l'or d'Andacollo. D'ell s'obtenia el coure per a crear diversos objectes, com a utensilis de cuina i inclús canons de guerra.

Esta va ser una de les principals raons per a que la corona espanyola denegara als veïns la possibilitat de canviar l'assentament de la Serena a la vall del Limarí despuix de la destrucció del pirata Sharp en 1680.

La Real Audiència a esta petició va replicar en 1686 lo següent :

Que el cabildo i regiment de la ciutat de la Serena represente les incomoditat que es patixen en el lloc en que hui està fundada la ciutat i les utilitats que es tindrà de transplantar-se al nou lloc, discorrent entre un i un atre, mines, facilitat de totes estes labranzas, aigües i atres coses necessàries que per la mudança es perga d'elles el benefici, no podent-se fer en el nou lloc o fent-se en mes dificultat, com puga ser succeïxca en el benefici del coure i atres metals, perque en este cas no permetrà El seu Majestad es perguen o es facen en major dificultat podent-se esperar que en consideració d'elles mane a fortificar eixa plaça de suerte que tinga seguritat i no es perguen els beneficis, sent tan importants per a este regne els de el coure...

Coquimbo(La Serena) i el cerro Brillador al nort de la ciutat, William Hack (1685)

En eixa mateixa época (1685), William Hack va elaborar un bosqueig de la baïa de Coquimbo a través dels plans duts a Anglaterra per Bartolomé Sharp a raïl de la captura del galeón espanyol "Sant Rosario", senyalant la "ciutat de Coquimbo"(La Serena)i ubicant al nort un cerro en la següent descripció :

Out of this High Mount is taken aboundance of Copper which is transported to Lima...

En les afores d'este gran cerro (Brillador) és extret coure en abundància el qual és transportat a Lima.

Gràcies a l'abundància de coure que entregava la zona i específicament este mineral, a fins de el XVII en La Serena es va pensar crear una fundició de canons per a ser fabricats en coure, no obstant el proyecte mai es va portar a terme a pesar de les facilitats i aforros que s'haguera favorit el virreinato del Perú (pág 51 cròniques), el coure va seguir sent enviat a Llima per a fabricar les peces d'artilleria en eixe lloc. Com a eixemple d'esta incongruència, el fort d'Amarcs va ser fortificado per cinc canons en el coure extret en Coquimbo, pero en peces fabricades en el Perú (hist, Valparaíso pág 240).

En 1713, l'explorador francés Amédée-François Frézier va descriure el "cerro Brillador" de la següent manera:

Les mines de coure són també molt freqüents en les afores de Coquimbo (La Serena), a tres llegües a el N.E es treballa fa moltíssim temps una mina que suministra utensilis de cuina a casi tota la costa de Chile i del Perú. Encara que és veritat que s'usen menys de coure que d'argent o de fanc, El coure en lingots es paga a huit pesos quintal...

Ya en époques republicanes Carlos Lambert en 1831 construïx en els faldeos d'este cerro els seus primers forns de reverbero, provablement en lo que posteriorment constituiria el seu fundició de "La Companyia".

En 1839, la família Carmona ven les mines Bronze, Panteón i Farellón a Carlos Lambert. En 1850 la mina Brillador amprava uns 189 treballadors, que junt a 300 més en la fundició la transformava en un dels majors centres industrials miners, despuix de Tamaya.

En 1920 va continuar la seua explotació l'industrial Adolfo Sure. Cap a 1970 la mina passa a mans de l'Universitat de la Serena qui l'arrenda a tercers fins a mediats dels 90, des d'esta data el sector subterràneu és utilisat en fins acadèmics i el restant de la mina és explotada per la minera Sant Geronimo.