Mineral de Tamaya

El mineral de Tamaya és un districte miner en la Regió de Coquimbo, en el nort de Chile. Consistix en una decena de piques miners en el cerro Tamaya i els seus estribaciones, des d'a on s'han extret minerals de coure, or i uns atres des de temps prehispánicos. Va ser un dels principals jaciments cupríferos en el país durant el sigle XIX.

Geografia

El massiç del cerro Tamaya s'ubica uns 14 km al norponiente de la ciutat d'Ovalle, al nort del riu Limarí i separat de la cordillera del Talinay per la quebrada Seca. Forma part d'una cordonera montanyosa que servix de llímit entre les províncies d'Elqui pel nort i Limarí pel sur, entre els cims del qual es troben, a banda del Tamaya, cerros com el Pachingo (361 m), El Boldo (662 m), Les Trancas (939 m) i el cerro del Buitre (785 m). En l'ala surponiente del cerro es troba la localitat de Cerrillos de Tamaya, mentres que en l'ala oriente es troba Talhuén.

Geologia

González Pacheco (1954) va descriure el jaciment Tamaya com a compost per tres sistemes de vetes en rumbo nort–sur. El sistema occidental, ubicat en la base oest del cerro, va produir poques cantitats de coure. Un segon sistema es troba en l'ala oriental, sent el primer explotat per José Tomás Urmeneta. El tercer sistema correspon a la zona central, conformada per dos vetes paraleles inclinades 50° cap a l'oest, separades per fins a 9 metros i que en alguns trams s'unixen formant massiços mineralizados. Esta veta central aflora prop del cim del cerro Tamaya, i s'estén com una veta doble per vàries milles, obrint-se ocasionalment cap a les ales nort i sur, sense continuïtat productiva més allà d'elles. En este sector es varen desenrollar les principals mines de Tamaya. Baixe l'aflorament s'observen minerals oxidados, seguits per bronzes morats i grocs, predominant estos últims a partir del nivell de 146 metros. Els bronzes apareixen associats a especularita i calcita, mentres que la hematita aumenta en profunditat, empobrint progressivament el mineral.

En els nivells inferiors del jaciment s'observa una estructura en faixes, descrita a partir dels perfils de la mina Pique. La llei del mineral en estes vetes varia entre 8 i 10%, mentres que la seua potència oscila entre 1 i 2 metros, en eixamplades puntuals. Els sectors de major riquea s'ubicaven prop del nivell 110 metros, a on la veta alcançava fins a 6 metros de potència i produïa bornita en lleis promig de 30 a 35%.De mur a sostre, la seqüència és la següent:

1. Salbanda arcillosa
2. Faixa de especularita casi pura
3. Faixa de bronze groc pur
4. Veta composta per bronzes grocs en cuarzo, calcita i especularita