Una cetena és un compost orgànic de la forma R2C=C=O. Hermann Staudinger va ser el pioner de l'estudi de les cetenas. La paraula cetena també pot referir-se a l'etenona, la cetena més simple, en la qual les dos R són àtoms d'hidrogen.
l'etenona és incolora i té una forta olor. L'exposició a nivells concentrats de etenona produïx irritament en determinades parts del cos tals com els ulls, la nas, la gola i els pulmons. També s'ha detectat edema pulmonar si esta exposició es produïx durant llarcs periodos de temps. Té un punt de fusió de -150.5 °C i un punt d'ebullició de -56.1 °C.
Una base, generalment la trietilamina, elimina el protón àcit alfa del grup carbonilo, induint la formació de l'enllaç doble carbono-carbono i la pèrdua del ion clor.
També es generen cetenas per mig de la reacció de Wolff a partir de α-diazocetonas.
l'àcit fenilacético en presència d'una base perdrà aigua per a produir fenilcetena per l'alta acidea del protón alfa.
La etenona (CH2=C=O) pot produir-se en el laboratori per pirólisis de vapor d'acetona:[1]
