Anar al contingut

Chíllar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:RioChillar3.JPG
Chíllar

El riu Chíllar és un curt riu coster del sur d'Espanya, localisat en la part oriental de la província de Màlaga, entre els térmens municipals de Cómpeta, Frigiliana i Nerja. És un lloc molt popular entre senderistes i amants de la naturalea.

Descripció

[editar | editar còdic]

Naix a més d'1.200 m d'altitut, en la serra de Almijara, en el núcleu del parc natural de les Serres de Tejeda, Almijara i Alhama i al peu del monte Pedra Sagellada, si ben les seues fonts principals es troben en el lloc conegut com La Vegeta de la Grama, a uns 500 m. El seu recorregut transcorre casi íntegrament per un profunt desfiladero de marbreés dolomíticos.

Té una llongitut de només 17 km, i per la rodalia de les montanyes al mar Mediterrànea el seu desnivell mig és molt elevat, del 7,3%. A diferència de la majoria dels rius de l'alvertent mediterràneu andalusa, per les característiques de les seues fonts i els materials càrstics del lloc, riu Chíllar goja d'un cabal relativament constant a lo llarc de l'any, inclús durant periodos de sequia.[1] El seu principal afluent, al que s'unix prop de la seua desembocadura en el mar Mediterrànea, el riu Higuerón.

Perfil llongitudinal del riu

[editar | editar còdic]

El riu Chíllar es pot dividir en sèt segments, segons les característiques de pendent i terreny que recorre. En tots els trams s'aprecia l'aument d'altura per efecte de l'eustasia:

  1. En el seu curs més alt, per damunt dels 800 m, la pendent mija és del 26,5%. El seu naiximent se situa entre les crestes dels picos Navachica, peñón del Cuervo i Pedra Sagellada.
  2. Posteriorment, des dels 640 als 800 m, apareix una gola de poca profunditat encaixada en una vall àmplia, segons alguns autors (vore bibliografia) format per fenomens d'orige glaciar. La pendent mija és del 10,5 %.
  3. El següent tram, entre els 640 i els 500 m s. n. m., té una pendent del 26% i solament 750 m de llongitut, es caracterisa pels seus ràpits i cascades (alguna, de més de 20 m d'altura) encaixats dins d'una gola estreta.
  4. Entre els 400 i els 500 m d'altura la pendent disminuïx al 6,5%. El riu fluïx per una vall oberta reblida per sediment, a 10 km de la desembocadura.
  5. Des dels 400 fins als 260 m d'altura el riu fluïx directament sobre la roca mare, en una pendent del 9,3%. Existixen múltiples ràpits, cascades i fonts.
  6. El tram entre els 260 i els 140 m d'altura, de pendent constituïx l'estreta gola anomenada en el lloc Els Cahorros, un tram molt conegut per excursionistes i curiosos per no superar en molts trams els dos metros d'ample.
  7. Els últims quilómetros, des dels 130 m s. n. m., abans d'unir-se en el mar Mediterrànea a les afores de Nerja, el riu fluïx en mitat d'una gola de conglomerats en una pendent del 2,5%


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Junta d'Andalusia. «Pla Hidrològic Sur - Memòria». Consultat el 16 d'abril de 2020.