Chachabamba
Chachabamba (del quechua: chacha, "picadures", "ronchas" - de mosquit - i bamba, "vall", "lloc", és dir, el "vall de les picadures dels mosquits")[1] és un jaciment arqueològic (denominat també "Monument Arqueològic" o MA) inca ubicat en el Santuari històric de Machu Picchu, Perú.
Història
[editar | editar còdic]Les primeres llabors d'investigació, alçament topogràfics i documentació científica es varen produir entre 1940 i 1941, baixe la direcció de Paul Fejos.[2] Este es va interessar sobretot per banys i canals d'aigua, suponent que formaven part d'un centre ceremonial.[3]
Chachabamba està ubicada en un lloc de geografia sagrada, des d'a on poder potenciar la seua relació en les montanyes sagrades o ___protected_title_3___ de les afores, en una especial implicació en el nevat Salcantay.[4] Situada en l'Antisuyo incaico, a 2170 m s. n. m., en un emplaçaments estratègic en la part alta d'un tossal, en el Camí Inca, va anar un emplaçament clau de vigilància i control en l'accés a la llacta i santuari sagrat de pelegrinage de Machu Picchu.
Chachabamba es considerava l'unió de la trilogia andina, de l'Uku Pacha o món dels morts, subterràneu, la Kai Pacha o món real, de la terra i la Hanan Pacha o món celestial, representats respectivament per la serp, el puma i el còndor. Era un centre ceremonial incaico a on es rendia cult a l'aigua i els banys s'utilisaven ritualment per a que els peregrins pogueren purificar-se abans d'alcançar Machu Picchu. La seua arquitectura, fonamentalment com a espai ceremonial, en murs de pedra i provables sostres d'un material flexible com l'ichu presenten un estil inca imperial. Pero lo realment excepcional és el seu sofisticat sistema hidràulic, que utilisaven ceremonialment per a justificar el seu domini. S'han localisat en 2021, utilisant simulacions per ordenador, basats en senyes de drones en sistemes LIDAR, 14 banys situat al voltant de dos patis, assignant-los un us exclusivament religiós, centrats en un altar ritual o huaca rodejat de jardins i fonts (phaqchas).[5]
Camí inca
[editar | editar còdic]Per a aplegar a Chachabamba, que està en la denominada Ruta 05 de la ret de Camins Inka a Machu Picchu, és necessari baixar-se del tren que conduïx de Cuzco a Aigües Calentes en el quilómetro 104. Des d'ací és possible realisar el històrica ruta a peu, que era l'utilisada en época del Imperi inca.[6] Creuant el riu Vilcanota per un pont s'inicia un ascens d'al voltant de huit quilómetros passant per una zona de rica vegetació d'orquídeas, buganvillas, aus i esplèndits paisages, fins a alcançar el jaciment inca de Wiñay Wayna, un atre centre ceremonial i de vigilància i control del camí, ademés de la dedicació a activitats agrícoles. Passant pels voltants de Intipata, s'alcançarà el Intipunku o Porta del Sol, des des contemplarà la llacta de Machu Picchu i les montanyes sagrades, com les de Wainapichu i Putucusi, fins a alcançar finalment la ciutadella.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ MachuPicchu Travel (ed.): «teua-ruta-per-el-camí-inca Coneix Chachabamba un singular punt de visita en la teua ruta pel Camí Inca» (en és). Consultat el 29 de decembre de 2021.
- ↑ José M. Prou, Fernando Astete, Alicia Fernández i Alex I. Usca (setembre de 2020). Estat de la qüestió: història i arqueologia de la llaqta de Machupicchu, Direcció Desconcentrada de Cultura de Cusco i Àrea Funcional del Parc Arqueològic Nacional de Machupicchu, pp. 167-168. ISBN 978-612-4375-13-2.
- ↑ Dominika Sieczkowska i José M. ProuArqueologia Iberoamericana.47
- 92.ISSN 1989-4104.Consultat el 29 de decembre de 2021.
- ↑ José M. Prou i Alicia Fernández Flórez (setembre de 2020). Alvances de les investigacions interdisciplinàries en Machupicchu, Direcció Desconcentrada de Cultura de Cusco i Àrea Funcional del Parc Arqueològic Nacional de Machupicchu, pp. 273. ISBN 978-612-4375-13-2.
- ↑ Artnet News (ed.): «The Incas Believed They Controlled the Water. New Evidence Uncovered by Archaeologists Shows How They Wielded It in Ceremonies» (en en). Consultat el 30 de decembre de 2021.
- ↑ Sara F. Cucala. El Món (ed.): «En tren, de Cuzco a Machu Pichu» (en és). Consultat el 29 de decembre de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chachabamba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.