Anar al contingut

Chachabamba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bulletin (1946) (20240864369).jpg
Chachabamba

Chachabamba (del quechua: chacha, "picadures", "ronchas" - de mosquit - i bamba, "vall", "lloc", és dir, el "vall de les picadures dels mosquits")[1] és un jaciment arqueològic (denominat també "Monument Arqueològic" o MA) inca ubicat en el Santuari històric de Machu Picchu, Perú.

Història

[editar | editar còdic]

Les primeres llabors d'investigació, alçament topogràfics i documentació científica es varen produir entre 1940 i 1941, baixe la direcció de Paul Fejos.[2] Este es va interessar sobretot per banys i canals d'aigua, suponent que formaven part d'un centre ceremonial.[3]

Chachabamba està ubicada en un lloc de geografia sagrada, des d'a on poder potenciar la seua relació en les montanyes sagrades o ___protected_title_3___ de les afores, en una especial implicació en el nevat Salcantay.[4] Situada en l'Antisuyo incaico, a 2170 m s. n. m., en un emplaçaments estratègic en la part alta d'un tossal, en el Camí Inca, va anar un emplaçament clau de vigilància i control en l'accés a la llacta i santuari sagrat de pelegrinage de Machu Picchu.

Chachabamba es considerava l'unió de la trilogia andina, de l'Uku Pacha o món dels morts, subterràneu, la Kai Pacha o món real, de la terra i la Hanan Pacha o món celestial, representats respectivament per la serp, el puma i el còndor. Era un centre ceremonial incaico a on es rendia cult a l'aigua i els banys s'utilisaven ritualment per a que els peregrins pogueren purificar-se abans d'alcançar Machu Picchu. La seua arquitectura, fonamentalment com a espai ceremonial, en murs de pedra i provables sostres d'un material flexible com l'ichu presenten un estil inca imperial. Pero lo realment excepcional és el seu sofisticat sistema hidràulic, que utilisaven ceremonialment per a justificar el seu domini. S'han localisat en 2021, utilisant simulacions per ordenador, basats en senyes de drones en sistemes LIDAR, 14 banys situat al voltant de dos patis, assignant-los un us exclusivament religiós, centrats en un altar ritual o huaca rodejat de jardins i fonts (phaqchas).[5]

Camí inca

[editar | editar còdic]

Per a aplegar a Chachabamba, que està en la denominada Ruta 05 de la ret de Camins Inka a Machu Picchu, és necessari baixar-se del tren que conduïx de Cuzco a Aigües Calentes en el quilómetro 104. Des d'ací és possible realisar el històrica ruta a peu, que era l'utilisada en época del Imperi inca.[6] Creuant el riu Vilcanota per un pont s'inicia un ascens d'al voltant de huit quilómetros passant per una zona de rica vegetació d'orquídeas, buganvillas, aus i esplèndits paisages, fins a alcançar el jaciment inca de Wiñay Wayna, un atre centre ceremonial i de vigilància i control del camí, ademés de la dedicació a activitats agrícoles. Passant pels voltants de Intipata, s'alcançarà el Intipunku o Porta del Sol, des des contemplarà la llacta de Machu Picchu i les montanyes sagrades, com les de Wainapichu i Putucusi, fins a alcançar finalment la ciutadella.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. MachuPicchu Travel (ed.): «teua-ruta-per-el-camí-inca Coneix Chachabamba un singular punt de visita en la teua ruta pel Camí Inca» (en és). Consultat el 29 de decembre de 2021.
  2. José M. Prou, Fernando Astete, Alicia Fernández i Alex I. Usca (setembre de 2020). Estat de la qüestió: història i arqueologia de la llaqta de Machupicchu, Direcció Desconcentrada de Cultura de Cusco i Àrea Funcional del Parc Arqueològic Nacional de Machupicchu, pp. 167-168. ISBN 978-612-4375-13-2.
  3. Dominika Sieczkowska i José M. ProuArqueologia Iberoamericana.47
    92.ISSN 1989-4104.Consultat el 29 de decembre de 2021.
  4. José M. Prou i Alicia Fernández Flórez (setembre de 2020). Alvances de les investigacions interdisciplinàries en Machupicchu, Direcció Desconcentrada de Cultura de Cusco i Àrea Funcional del Parc Arqueològic Nacional de Machupicchu, pp. 273. ISBN 978-612-4375-13-2.
  5. Artnet News (ed.): «The Incas Believed They Controlled the Water. New Evidence Uncovered by Archaeologists Shows How They Wielded It in Ceremonies» (en en). Consultat el 30 de decembre de 2021.
  6. Sara F. Cucala. El Món (ed.): «En tren, de Cuzco a Machu Pichu» (en és). Consultat el 29 de decembre de 2021.


Referències

[editar | editar còdic]