Huaca
La veu '___protected_title_0___'___protected_title_1___'___protected_title_2___'___protected_title_3___wakʼa___protected_title_4___aillus]] o clans creïen descendir, els propis antepassats i les deidades principals, com el Sol i la Lluna, venerats a través de diferents cerimònies.[1][2]El concepte conserva vigència en les comunitats andinas contemporànees, a on el terme designa ademés els llocs arqueològics prehispánicos considerats sagrats.[3][4][5]
Descripció
[editar | editar còdic]Segons la tradició prehispánica, les huacas posseïxen personalitat pròpia i formen part dels panteones locals de les cultures incaica i preincaicas junt en les demés deidades «andinas majors» —com Huiracocha, Pachacámac o Pariacaca.[6]
La relació pròxima entre el home andino i les huacas pot comprovar-se per la gran cantitat que hi ha disperses en el Tahuantinsuyo, les mateixes que, en alguns casos, encara en l'actualitat són objecte de veneració.cita requerida
Com a centre religiós, les huacas són també famoses per ser el lloc a on es depositaven ofrenes. Per esta causa varen sofrir vàries depredacions durant els primers anys de la conquista espanyola d'Amèrica (sigle XVI), tant per la seua fama de contindre tesors, com per ser el centre de la religiositat local en les províncies que varen conformar el Tahuantinsuyo.cita requerida
Les huacas i la cosmologia andina
[editar | editar còdic]
En els Vages centrals del territori de l'actual Perú, va anar el lloc d'a on segons la mitologia inca va eixir la primera parella formadora de cada comunitat andina (aillu) despuix del diluvi universal, d'acort al mandat de Apu Kon Ticci Viracocha (en quechua: *Apu Qun Tiqzi Wiraqucha), El Hacedor, que els va determinar un temps i lloc a on deurien resorgir a fin de que es tornara a repoblar la terra i foren els pares de les diferents nacions o comunitats andinas (Manco Cápac i Mama Ocllo varen ser una d'estes parelles). És este lloc d'orige (que podia ser una cova, un arbre, el lloc a on va caure un raig, un cerro, una mina, un llac, etc.) a on els aillus més pròspers solien construir els respectius adoratorios d'atobó (costa), pedra (serra) o sobre una illa (llac), llocs que per extensió també varen ser coneguts com huacas pels espanyols.cita requerida
També per mandat de Huiracocha, estes primeres parelles fundadores del aillu retornaven a l'estat en que varen eixir a la seua mort i es tornaven les deidades protectores (apus) de la comunitat als que es veneraven.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Taki Unquy: La rebelió de les huacas.
- Huaqueo
- Huaco
- Inkarri
- Pachamama
- Religió incaica
- Huacas de Lima
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Guamán Poma d'Ayala (1616). El primer nova corónica i bon govern, p. 263.
- ↑ Tauro, 1988, p. 961
- ↑ (2024) Abiayalan Pluriverses: Bridging Indigenous Studies and Hispanic Studies, Amherst College Press. doi:10.1353/book.119955. ISBN 978-1-943208-73-9.
- ↑ Chungará (Arica).(ahead)
- 0–0.ISSN 0717-7356.doi:10.4067/S0717-73562021005001902.Consultat el 2026-07-17.
- ↑ Bolletí d'Arqueologia PUCP.(20)
- 83–102.ISSN 1029-2004.Consultat el 2026-07-17.
- ↑ «Deidades incas: el deu Organisador o Hacedor». Deidades incas: el deu Organisador o Hacedor. Dialnet. Consultat el 15 de giner de 2021.
- ↑ «[1]». Consultat el 14 de novembre de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Tauro, Alberto (1988). Enciclopèdia Ilustrada del Perú Prenc III, Promoció Editorial Inca, S.A. (PEISA). ISBN 84-599-6882-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.