Anar al contingut

Chaetophractus villosus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Chaetophractus villosus 257643784.jpg
armadillo pelut (Chaetophractus villosus)


El armadillo pelut, pelut, tatú pelut o quirquincho gran (Chaetophractus villosus) és una espècie de mamífer cingulado de la família Chlamyphoridae, endèmic d'Argentina, Bolívia, Brasil, Chile, Paraguay i Uruguay.

Els seus hàbitats són selvas subantárticas, boscs templats, sabanas seques i humides, monts subtropical i tropical, pasturageés subtropical i tropical, deserts càlits, templats i #fredor, terra arable, pastures, plantacions i jardins.

És un animal que sol medir al voltant d'uns 48 cm de llarc en total, i a la seua volta, poden aplegar a medir 13 cm d'alt si és que es troba parat en els seus 4 pates. Les seues orelles són usades com a característica morfològica. La seua estructura corporal està acorazar per un armadura constituïda per un mosaic de menudes plaques òssees, des de la capa inferior de la dermis, i estan recobertes de epidermis còrnea. És un sistema de protecció contra els seus depredadors; protegint inclús la seua coa. Les plaques formen un escut d'una sola peça sobre els muscles i un atre sobre els quartos atrassers. La part mija del cos té unes plaques que formen bandes travesseres articulades entre sí, és dir, que s'unixen per una pell blana; aixina es poden enrollar formant una bola ben acorazar i cobrir la part del cos desprotegida, l'abdomen. Este animal està recobert de pèls obscurs en la part dorsal, que es proyecten des de les escamas que formen la closca cap a arrere. El pes total d'estos animals ronda als 2kgs. Presenten una visió pobra pero un excelent sentit de l'olfat i tacte, favorint la seua forma d'alimentació. De cos robust, pates curtes i musculosas, podent desplaçar-se ràpidament. Extremitats en garres semblants a ungles i les usa per a conseguir el seu aliment o per a excavar caus.

Viu en zones ombroses denses, des del nivell de la mar fins a 3000 m s. n. m. Cava caus fins a de 3,5 m de profunditat i entre 7 i 8 m de llarc; sense compartir-la en congèneres del sexe opost. Les femelles paren quatre crío del mateix sexe i perfectament idèntiques, perque procedixen d'un únic zigot que s'ha segmentat.[1]

Este tipo de armadillo es troba instalat en la cultura autòctona, tant com per al consum culinari, com per a refrans, tals com "És fàcil mirar de dalt quan avall no es va estar. El lechuzón per hojudo observa des de l'aram pero va a matar-se l'home a la cova del pelut".[2] Ademés, una volta fallits la seua closca és usada per a crear #artesania i instruments tals com el charango o guitarra.

És considerat amolador en els sistemes agropecuarios perque escarban túnels considerades “les seues coves” la qual cosa és un risc per al ganado.



Referències

[editar | editar còdic]
  1. . Archivat des d'el original, el 19 de març de 2008. Consultat el 17 de decembre de 2007.
  2. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».