Chambergo

Chambergo

El chambergo és un capell bla de copa relativament baixa en una o les dos ales doblades i subjectes a la copa en presillas o fermalls. El seu disseny és àmpliament utilisat en l'àmbit militar.

Orige

Cavaller del chambergo, de Nicolás de Villacis (XVII).

El seu disseny deriva del capell d'ala ampla format per una casaca, el qual ya usaven les unitats militars baix el mando del mariscal de França Charres de Schomberg, duc de Halluin, que varen intervindre en la Guerra o Sublevació de Catalunya del any 1640, conflicte bèlic que va enfrontar a França i Espanya entre 1640 i 1652, i del que va resultar la pèrdua per a Espanya del comtat del Rosselló i la mitat del de la Cerdanya.

Posteriorment aixina es va cridar a la guàrdia chamberga creada en Espanya per la regente Mariana d'Àustria, durant la minoria d'edat de Carlos II, com a cos especial que duya estes penyores. Finalment es va aplicar este adjectiu casi exclusivament al capell.

Es té constància gràfica de la seua utilisació com a part de l'uniforme de campanya del eixèrcit espanyol en zones d'elevada insolación, com en la guerra de Cuba i en la de Filipines. Va ser usat com a penyora de cap pels afrikáner, en la Guerra dels Bóeres, formant part també del trage tradicional dels gauchos argentins i dels blandengues de Montevideo.

Posteriorment en la fundació de la Legió Espanyola per Millán Astray en 1920, torna a aparéixer com a part de l'uniforme d'infanteria, utilisant-se en l'actualitat de forma àmplia per diverses unitats militars de diferents països que operen en zones àrides o tropicals.

Chambergo en l'eixèrcit

Pel seu orige, en l'actualitat els eixèrcits membres de l'OTAN utilisen el chambergo com a penyora de cap del seu uniforme de campanya, tenint les seues corresponents variants en camuflages àrits i boscós.

En Espanya

En Espanya existixen variants per als 3 eixèrcits, representant els seus respectius escuts en la part frontal, totes elles en camuflage àrit.

En l'Eixèrcit Espanyol el chambergo no té identificació ni galó del portador.

En EE. UU.

Dos militars nortamericans duent el chambergo en 2001.

En 1937 utilisava una espècie de chambergo per a l'uniforme, malnomenat «capell de Daisy Mae» L'uniforme de campanya M1941 tenia la mateixa penyora de cap. Aquelles inspirades en «Johnny Jeep» (malnomenades «Johnny Jeepers») que varen aparéixer en la portada del 24 d'agost de 1942 en la revista LIFE. En la portada eixien dos chiques i ho comercialisaven per 25 dólars baix la marca John-Frederic (del famós fabricant de capells cridat Mr. John), mentres segons la revista la penyora militar costava 45 centaus. En fotografies es mostraven les diverses formes de portar la penyora en este artícul en clau d'humor. Lord & Taylor va produir còpies a baix cost; ademés de falsificacions que varen aplegar més tart.

La penyora de cap es va introduir en les Forces Armades dels Estats Units durant la Guerra de Vietnam, quan els boines verdes del eixèrcit americà, pertanyents a la 5.ª Unitat Aerotransportada, varen escomençar a dur-los en el camp de batalla, junt a unitats australianes i del Eixèrcit de la República de Vietnam. Estes penyores de cap motejades o atigradas les produïen fàbriques locals i els uniformes de camuflage es fabricaven a partir d'uns atres o inclús de paracaigudes.

En 1967, l'Eixèrcit dels Estats Units va utilisar el chambergo fabricat de cotó i popelina ultrarresistente, en tons vert oliva, camuflage atigrado i patró ERDL. L'objectiu era reemplaçar l'us de gorres de campanya o estil béisbol que s'havien usat en servici durant la Segona Guerra Mundial. El chambergo ha anat variant llaugerament en el pas dels anys des de la guerra de Vietnam i el seu us en la Guerra d'Iraq, ademés de que encara s'usa en la d'Afganistan com gorra de campanya alternativa. El chambergo nortamericà té gran varietat de patrons de camuflage; boscós, tricolor, universal, MultiCam i MARPAT en àrit i boscós, aixina com l'ABU de les Forces Aérees dels Estats Units. En els Estats Units el chambergo du un pin del galó de qui ho porta.

En Austràlia

Dos soldats australians en chambergos al sur de Vietnam.

És similar al capell d'ala ampla del eixèrcit australià. Es va introduir per a vestir-ho en l'uniforme estàndar en el front del suroest del Pacífic, durant la Segona Guerra Mundial. El disseny sembla partir d'un antic uniforme britànic pensat per a condicions de calor i humitat. Es varen malnomenar «giggle» (a modo de burla, indicant que tenia un aspecte «ridícul») per les pròpies tropes australianes, per la seua apariència.

Este tipo de capell va guanyar popularitat durant l'emergència malaya. S'utilisava com a protecció contra el sol i la calor, pero també contra la forta pluja si fora necessari. Junt als britànics, els australians varen escomençar a dur eixe gorro en un ala més curta. Es va fabricar en els mateixos materials que l'uniforme de combat.

Este segon tipo de gorro va guanyar popularitat durant la Guerra de Vietnam, a on ho varen cridar «gorro útil, verda jungla», pero els australians els varen seguir cridant «giggle» esta volta sense connotació pijorativa. En Nova Zelanda, no obstant, es varen cridar «capells J». Durant este conflicte, la majoria de soldats australià varen dur este gorro. L'Eixèrcit va implantar vàries regulacions: no es podia modificar el capell, ni tallar ni perforar, sent obligació dur-ho sempre que s'estiguera a l'exterior. Un atre objectiu del capell era trencar la llínea de visibilitat del cap del soldat, camuflant-la. Es fabricava de cotó en un to vert oliva, el color de l'uniforme de combat estàndar australià llavors.

Soldat australià en chambergo giggle (Afganistan, 2013).

Els chambergos giggle actualment duen el patró MultiCam. Seguix sent utilisat per la Força de Defensa Australiana i s'entreguen a tots els membres de l'Eixèrcit Australià i la Real Força Aérea Australiana (RAAF).