Cheli

El cheli és una gerga, originària de la ciutat de Madrit (Espanya), que hereta elements del casticisme madrileny i en ocasions marginals i sobretot disfemismes, que són expressions despectives o insultantes. Va adquirir popularitat despuix de la mort de Francisco Franco en 1975 i l'obertura social de la transició democràtica. El terme sembla vindre falcat pel noveliste Francisco Llindar o per lo manco és ell qui ho dona a conéixer en el diari madrileny El País.

Segons Margarita de Clots González,

el “cheli” naix en el moment del canvi polític experimentat en Espanya de la transició i baix l'influència del moviment mundial, com és el punk. Pero no podem dir que és a partir d'este moment quan sorgix, puix ya en sectors com a barris baixos i certs círculs estudiantils es parla esta gerga, encara que és en este moment quan s'escomença a generalisar en tota la nació, en tots els nivells socials del parla dels jóvens.

Esta gerga es caracterisa per tindre dos funcions principals: la primera és que permeten que els membres del grup s'identifiquen entre sí com a tals i la segona és la de diferenciar al grup i protegir-ho impedint l'accés als no iniciats.

Si tinguérem que identificar per alguna cosa el cheli sense dubte tindríem que parlar de la semblança sobre l'edat dels seus parlants, comportant una concepció molt jovenil (fins a una edat propenca als vinticinc anys), “el cheli més d'edat que de classe, és un instrument al servici de l'identitat del sector, no de l'individu” menciona Lázaro Carreter en la seua obra “Una gerga jovenil: el cheli” i d'hostilitat als que varen nàixer abans.

El mateix autor en el seu llibre El dart en la paraula comenta la impersonalidad del seu llenguage, que permet als seus parlants recórrer sense preocupació i sense cap sentiment de vergonya o de culpabilitat a térmens brutals, carents de finura i adoptar comportaments concordes en eixos térmens.

Podem arreplegar com a influències per a esta gerga l'argot achulado o agitanado.

Sent una gerga fonamentalment oral, existixen, a lo manco, dos adaptacions en cheli de lliteratura. En 1994, el capellà de l'extinta presó de Carabanchel, Antonio Alonso, va publicar "El Chuchi, els colegues i la basca" (Editorial CCS, Madrit), una adaptació del Nou Evangelio. En 2022, es va editar "El chaval principeras" (Llibres des de Tuma, Madrit), la traducció íntegra realisada pel periodiste Álvaro de Benito del Principito, d'Antoine de Saint-Exupéry. Ademés, existixen numerosos registres escrits en publicacions alternatives, panflets, o grafitis, sobretot durant la prolífera época d'edició en La Moguda. També el cheli conta, des de que l'utilisació dels chats i fòrums en internet és comuna entre la comunicació dels jóvens, en certa revitalisació a través de l'us de lèxic més o menys original. És característic d'esta escritura l'utilisació d'apòcops i abreviatures lliures.

Vocabulari

El cheli posseïx un gran número de vocables, estos varen començar sent usats simplement per un menut grup de jóvens de la capital espanyola pero pronte es varen expandir aplegant a tots els nivells socials i per tota la geografia peninsular, hui en dia molts dels seus térmens han calat tan fondo en la societat que són usats indistintament, aplegant a difuminarse i comportant part del nostre vocabulari diari. Entre les expressions més comunes i característiques d'esta gerga tenim:

• Moguda: acció intensa
• Tronc: amic
• Basca: penya
• Tanes: pelma
• Calandrias: pessetes
• Teixixc o guil: dur
• Marchoso: divertit, fiestero
• Jula o julandrón: marica
• Lligar: conseguir
• Amuermarse: avorrir-se
• Carrossa: passat d'edat
• Cheira: navaixa
• Madero: policia
• Macarra, gamberro, quinqui: delinqüent
• Aduana: taibola
• Cachas: fort
• Queli: casa
• Chingar: furtar/fer l'amor
• Parné: lo furtat
• Vells: pares
• Chorbo/a: nóvio/a *Fardar:

presumir

• Pagafantas: persona que invita
• Zurrar: pegar
• Chachi: guay
• Flipao/cagalindes: fanfarrón
• Sustantius en el sufix -nuga/nugue tals com bocata, vinate, fumata, camarata.

Pero si cal destacar una série de térmens per la seua importància i adaptabilitat en infinitat de contexts eixos són: “mogollón”, “jo, macho” i “mall”.

Frases fetes

Ademés d'este glossari de térmens, el cheli destaca per un dens conjunt de frases fetes, la qual cosa és cridaner pel fet de que es tracta d'una gerga. Entre les aplicacions més comunes estan:

• Em enrolla cantidá: m'agrada molt.
• Montar-li-ho guapo: fer be una cosa.
• Sentir vibracions d'algú: que genera en tu una bona impressió.
• Anar la priva cantidá: agradar l'alcohol.
• Tirar-se uns pelotazos: prendre's unes copes.
• Ser alguna cosa un mosqueo: suscitar alguna cosa sospites.
• Jalarse un roll: besar-se.
• Un alguna cosa massa: que és excessiu.
• Marcar-li-ho guapo: fer-ho molt be.
• Lligar bronze: posar-se moreno.
• Ser de lo més cru: ser desmesurat en accions i conseqüències.
• Chuplar-se el dit: creure que enganyes
• Menjar el coco/tarro: intentar convéncer
• Tallar el roll: interrompre alguna cosa
• Fer el paripé: fingimiento/simulació
• Donar un chungo: tindre un colapse/ataque (propi)
• Anar-se de parranda/conya: anar-se de festa
• Dona'm un españa i un cuacuá: Un got de coñac en coca coa i un atre de licor 43 en cuantreau.

Tots estos térmens es traduïxen i resum en un àmbit conceptual referent a processos anímics com avorrir-se, divertir-se, enfadar-se, expressar descontent, etc., tracte en atres persones en marcs sexuals, amistosos o festius i donant lloc a valoracions simples, en referències a la beguda i a l'ambient lúdic.

També podem trobar tota un àrea de térmens referents a la consumició de droga com per eixemple:

• Flipa, esnifa, cavall atribuïts a l'heroïna.
• Cost, chocolate, tate, mandanga, fume vinculat a l'hachís.

I encara és este camp toda una serie de térmens associats en la seua aplicació tals com puja, pega, tirar un talego, camello, colgao.

Us i llegat

Dins de l'àmbit estètic podem trobar varis artistes destacables que introduïxen en les seues obres vocables del glossari del cheli com els prosistas Francisco Llindar, Rafael Sánchez Ferlosio en la seua narració “El Jarama” i Cela en “La Colmena” i vocalistes i cantautors que els introduïxen en les seues cançons tals com Joaquín Sabina i Ramoncín.

L'estudiós Lázaro Carreter caracterisa esta gerga en una série de traces com poden ser la fricación meridional de la “ch”, arrastramiento de la “s”, vocabulari innovador, distorsió sintàctiques i la preferència a una generació jovenil i no distintiva de les classes socials.

Les expressions jergals fluctuen en gran facilitat i tenen un inclinament a lo efímer, per això cal destacar el fet de que en el cas del cheli no ha segut sino tot lo contrari expandint-se a tots els círculs socials i adaptant-se a les noves necessitats i temps.

Diverses paraules d'esta gerga han aplegat a ser acceptades pel DRAE, per la seua expansió per tota la península i la peculiar arraïlada que ha conseguit, puix estem parlant de que en els seus inicis era molt excloent, lo que semblaria haver tingut que derivar en una progressiva extinció.

Bibliografia

• Caixer: Revista Internacional de Filologia, Comunicació i els seus Didàctiques.(4)

31–42.ISSN 0212-0410.

Bibliografia adicional

• Luis Carandell: Madrit al pié de la lletra; Editorial El Avapiés. 1993. Madrit ISBN 84-86280-72-9; i Madrit. Madrit; Aliança Editorial, 1995; p. 84, ISBN 84-206-4676-8.
• Francisco Llindar (1983): Diccionari cheli.
• Ramoncín (1996): El nou tocho cheli. Diccionari de gergues.