Anar al contingut

Chelin anglés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Chelin anglés

El chelin (en anglés: shilling o, informalmente, bob) era una moneda anglesa usada per primera volta en 1548 durant el regnat d'Enrique VIII. Equivalia a la vigèsima part d'una lliura esterlina. El símbol del chelin era la lletra S. Estes monedes angleses havien segut precedides pel groat, una moneda escocesa, utilisada durant el regnat de Jacobo III. Va ser utilisada en el Regne Unit fins a 1971. La guinea equivalia a una lliura en un chelin.

Abans de l'adopció del sistema decimal en 1971, hi havia 240 penics en una lliura esterlina. Dotze penics equivalien a un chelin, i vint chelins eren una lliura esterlina. Els valors menors que una lliura per lo general s'escrivien en funció de chelins i penics, per eixemple: cuarenta y dos penics s'indicaven com tres chelins i sis penics (3/6), pronunciat "tres i sis".

Dissenye

[editar | editar còdic]

Les monedes en caps falcats durant el regnat d'Enrique VII presenten un retrat del rei orientat cap a la dreta en l'anvers. Rodejant el retrat està l'inscripció HENRICUS VAIG DONAR GRA REX ANGL Z FRA, o similar, que significa "Enrique, per la Gràcia de Deu, Rei d'Anglaterra i França".[1] Tots els chelins falcats baix reis i reines posteriors duen una inscripció similar en l'anvers que identifica al monarca (o Lord Protector durant la Commonwealth), en el retrat generalment volteando d'esquerra a dreta o viceversa entre els monarques. El revers presenta l'escut d'Armes Real d'Anglaterra, rodejat per l'inscripció POSVI DEVM ADIVTORE MEVM, o una variant que significa "He fet de Deu el meu ajudant".[2]

Els caps d'Enrique VIII tenen un disseny anvers diferent, en una rosa Tudor coronada, pero els d'Eduardo VI tornen al disseny d'Armes Real utilisat anteriorment.[3] Començant en Eduardo VI, les monedes presenten la denominació XII impresa junt al retrat del rei. Els chelins d'Isabel I i María I són excepcions a açò; el primer té la denominació impresa en el revers, sobre l'escut d'armes, i el segon no té cap denominació impresa en absolut. Alguns chelins emesos durant el regnat de María duen la data d'acunyament, impresa sobre els retrats duals de María i Felipe II.[3]

Els primers chelins de Jacobo I presenten l'inscripció inversa alternativa EXURGAT DEUS DISSIPENTUR INIMICI, que significa "Que Deu s'alce i els seus enemics es dispersen", convertint-se en QVAE DEVS CONIVNXIT NEMO SEPARET, que significa "Lo que Deu ha reunit no permeta que ningú ho separe" despuix de 1604.[4][5]

[editar | editar còdic]

En la película Harry Potter hi havia un sistema monetari que consistix en tres monedes: El Galeón, el Sickle i el Knut. Un Galeón estava compost per 493 knuts, 17 Sickles en un galeón i 29 knuts en un Sickle. Açò clarament fa referència al sistema monetari que tenia el Regne Unit abans de l'any 1971 (abans del dia decimal). Les monedes fictícies d'Harry Potter fan també referència al penic, a la guinea, al chelin anglés i a la lliura.[6]

En la película animada Alicia en el país de les maravelles, el capell que du el personage El Sombrerero, té una etiqueta que diu 10/6. Vol dir que el capell costava 10 chelins i 6 penics.[6]

Al principi de la película animada Shrek es venen criatures de contes de fades per chelins. Pinocho costava 5 chelins, mentres que Ruc costava 10.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Shilling Royal Mint Museum». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 28 de juny de 2020.
  2. Henry Noel Humphreys (1853). The Coin Collector's Manual, Or Guide to the Numismatic Student in the Formation of a Cabinet of Coins: Comprising an Historical and Critical Account of the Origin and Progress of Coinage, from the Earliest Period to the Fall of the Roman Empire, Bohn, p. 682.
  3. 3,0 3,1 «Shilling». Coins of the UK. Consultat el 30 de decembre de 2014.
  4. The Silver Coins of James I” . British Numismatic Journal 4: 165–180.
  5. «Hammered coin inscriptions and their meanings». Paul Shields. Consultat el 29 de setembre de 2016.
  6. 6,0 6,1 «El dia en que la Lliura va passar a ser decimal» (en és). Consultat el 30 de juny de 2020.