Chelonoidis vicina
La tortuga jaganta de Isabela (Chelonoidis vicina) és una espècie de tortuga de la família Testudinidae, endèmica d'una de les illes que componen l'archipèlec de les illes Galápagos, pertanyent a Equador. Integra el complex d'espècies denominat: complex Chelonoidis nigra. Té una carapacho gros, pesat, abovedado, i no molt reduït anteriorment. Els machos són més grans; les femelles posseïxen més forma de cúpula. S'alimenta de fruts selvats, gramíneas, i de cactáceas.
Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica del centre i sur de la illa Isabela, en l'archipèlec de les illes Galápagos. És una de les cinc poblacions de tortugues de l'illa Isabela.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie integra, junt als atres tàxons, el complex Chelonoidis nigra el que inclou a totes les espècies de tortugues natives de les illes Galápagos. Anteriorment, este tàxon i els demés del complex, eren considerats subespecies de Chelonoidis nigra, pero nous estudis varen permetre separar-los com a espècies plenes.[1][2][3]
Chelonoidis microphyes, Chelonoidis guentheri, Chelonoidis macrophyes, i Chelonoidis vandenburghi, tractats anteriorment com a tàxons separats, varen ser tots inclosos en la sinonímia d'esta espècie.
Chelonoidis vicina «sensu stricto» habita en el volcà cerro Blau, en el sur de l'illa. La població del veí volcà Serra Negra, que va ser denominada Chelonoidis guntheri, s'inclou en esta espècie, encara que la seua closca té més forma de cadira de montar.
El nom de l'espècie significa «veïna», «propenca».
Conservació
[editar | editar còdic]Les estimacions poblacions són de 2574 individus. Per a la TFTSG és una espècie «Vulnerable». La seua població va disminuir en forma notable pel gran sacrifici perpetrat per mariners en els dos últims sigles, ademés de les captures en les décades de 1950 i 1960 per empleats de les empreses de ganado. Les illes Galápagos varen ser declarades parc nacional en 1959, protegint aixina el 97,5 % de la superfície terrestre de l'archipèlec. L'àrea restant és ocupada per assentaments humans que ya existien al temps de la declaratoria, els que posseïxen 25 000 habitants.
Els eixemplars que viuen en les ales del volcà cerro Blau no varen ser afectats per l'erupció de l'any 2008, encara que l'erupció de 1998 va obligar a les autoritats del parc nacional a evacuar per terra i helicòpters a gran cantitat d'eixemplars. A pesar d'això, moltes d'elles varen morir a causa de l'erupció, ya siga per la mateixa lava o pels incendis associats a la mateixa.[4]
Fins als programes d'erradicació de la fauna introduïda, pràcticament tots els nius i les críes varen ser destruïts pels gats, porcs, gossos i rates negres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ TFTSG, 2010. Turtles of the World, Update:Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status (Checklist 000v3) pág. 117
- ↑ Pritchard, P. C. H. 1979. Encyclopedia of turtles. T. F. H. Publ., Inc., Neptune, New Jersey. 895 pp.
- ↑ Caccone, A., J. P. Gibbs, V. Ketmaier, I. Suatoni, and J. R. Powell. 1999. Origin and evolutionary relationships of giant Galapagos tortoises. Proc. Nat. Acad. Sci. 96(23): 13223-13228.
- ↑ Cerro Blau - Monthly Reports. Global Volcanism Program, Smithsonian Institution.
Publicació original
[editar | editar còdic]- Günther, 1875 : Descriptions of the living and extinct races of gigantic land–tortoises. Parts I and II. Introduction, and the tortoises of the Galapagos Islands. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, vol. 165, p. 251–284.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Chelonoidis vicina.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chelonoidis vicina.- Este artícul conté una traducció derivada de «Chelonoidis vicina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.