Chenque
La paraula chenque és utilisada en la Patagonia argentina, i en menor mida en la regió pampeana, per a fer referències a les tombas indígenas precolombinas. Una de les primeres referències a l'us d'este terme es troba en el treball de l'investigador francés Henri de la Vaulx, qui ampra el terme tchenque per a referir-se a estructures d'enterre humà. En el seu llibre L'edat de la pedra en Patagonia (1905), Félix Outes sugerix que este podria haver segut el tipo d'enterrament més freqüent entre els antics pobladors de la regió.[1] Milcíades Allunte Vignati, en el seu treball Resultats d'una excursió per la marge sur del riu Santa Creu (1934), va propondre una relació causal entre el tipo de materials presents en la zona i la modalitat de inhumaació, i va establir un àrea de distribució sobre la base de les investigacions realisades fins a eixa data.
Les característiques del chenque són: que el cadàver o els cadàvers eren colocats sobre el sol, poques voltes prèvia excavació d'una fossa; damunt s'amontonaven grans cantitats de pedres, en major o menor simetria. Generalment se situava el chenque en la part alta dels cerros, mirant cap a l'Est. Alguns d'estos corresponien a sepelis múltiples, aixina com a sepelis secundaris.[3]
Segons José Imbelloni, en 1923, l'etimologia de la paraula aludia a una llegenda araucana, la qual feya referència a un cerro que va albergar als antepassats araucanos durant el diluvi; per lo tant en certs casos, el vocablo s'utilisa per a referir-se al mont en general i després al mont o cerro a on es troben els sepelis.
En posterioritat, atres autors com Milcíades Allunte Vignati, Leoncio Deodat i Marcelo Bórmida es referixen a diferents casos de sepelis indígenes als que s'han denominat com chenques. Estos autors es referixen en térmens generals a estructures sepulcrales que compartixen certes característiques o patrons similars en la seua conformació, tals com a ubicació en sectors destacats de la topografia i estructura demarcatoria d'acumulació de roques.[4]
Les investigacions realisades en el lloc arqueològic Chenque I donen conte de la presència d'un cementeri utilisat en gran freqüència i a lo llarc d'un temps prolongat, lo que sugerix una certa concepció de la sacralitat dels ritos funeraris en els pobles que ho varen utilisar, caracterisats per un modo de vida caçador-recolector, en alts nivells de movilitat.[5] El lloc es troba en el parc nacional Lihué Calel, en el homònim, en la província de la Pampa, emplaçat en una loma de baixa altura. Les investigacions varen trobar dos nivells de enterrament, en un total identificat mínim de 31 individus.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Leandro Zilio. «Chenques en Patagonia centre-meridional. Anàlisis dels patrons de distribució espai-temporals».
- ↑ (2001).Anals Institut Patagonia - Série Cs. Hs..Chile:29
- ↑ «Chenques en el centre oest de Patagonia (Holoceno Tardà Final, vall de Ñirehuao, 45° S, Chile)».
- ↑ 4,0 4,1 (2000).Relaciones de la Societat Argentina d'Antropologia XXV.
- 147-148.ISSN 0325-2221.
- ↑ Mónica Berón (compiladora). «El lloc Chenque I. Un cementeri prehispánico en la Pampa Occidental. Estil de vida i interaccions culturals de caçadors-recolectors del Con Sur Americà».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chenque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.