Chicago Pile-1
El Chicago Pile-1 (CP-1) va ser el primer reactor nuclear artificial[1] del món. Va ser construït sobre un camp de racquets, un antic joc de raqueta, baix de les grades de l'estadi abandonat Alonzo Stagg Field, en l'Universitat de Chicago. La primera reacció nuclear en cadena auto-mantinguda es va iniciar en el CP-1 el 2 de decembre de 1942. El lloc a on es va produir la primera reacció nuclear va ser declarat Fita històrica Nacional en 1965. El lloc va ser nomenat fita de Chicago en 1971 ya que va ser el lloc en a on es va produir la primera reacció nuclear. És un dels quatre llocs originals del registre de llocs històrics de Chicago, que es va crear el 15 d'octubre de 1966.[2]
Reactor
[editar | editar còdic]El reactor estava format per una pila d'urani i blocs de grafit, que varen ser ensamblados baix la supervisió del físic italià Enrico Fermi, en colaboració en Leó Szilárd, el descobridor de la reacció en cadena. Contenia una massa crítica de material fisible, junt en les vares de control, i va ser construït com a part del Proyecte Manhattan. La forma de la pila es va intentar que fora més o menys esfèrica, pero segons els treballs varen ser alvançant, Fermi va calcular que la massa crítica es podria alcançar sense terminar la pila sancera tal i com havia segut planejada en un principi.[3]
Una folga de treballadors va impedir la construcció de la pila en el laboratori en la reserva del bosc de Argonne, per lo que Fermi i els seus associats Martin Whittaker i Walter Zinn varen ubicar l'edifici en el camp de racquets abandonat, baix la grada oest del camp. Tal pila estava composta de boles d'urani que formaven un "núcleu" productor de neutrons separades unes d'atres per blocs de grafit que feyen les voltes de moderador nuclear. El control consistia en vares recobertes de cadmi que absorbien els neutrons. La retirada de les vares incrementaria l'activitat dels neutrons de la pila per a aplegar a la reacció en cadena auto-mantinguda. Tornar a introduir les vares en les piles pararia la reacció.
Primera reacció nuclear
[editar | editar còdic]El 2 de decembre de 1942, el CP-1 estava llest per a la demostració. Davant un grup de dignatarios, el jove científic George Weil va retirar l'última vara de control mentres Fermi monitoreaba cuidadosadament l'activitat dels neutrons. La pila va alcançar la massa crítica a les 3:25 h i Fermi la va apagar vintihuit minuts despuix.
Les operacions en el CP-1 es varen terminar en febrer de 1943. El reactor va ser desmantellat i traslladat a Ret Gate Woods, l'antic emplaçament de Laboratori Nacional de Argonne, a on va ser reconstruït usant materials originals, als que es va afegir una protecció radiològica, i va ser renombrado com Chicago Pile-2 (CP-2). Est va començar les seues operacions en març de 1943 i va ser més vesprada enterrat en el mateix lloc, conegut com Site A/Plot M Disposal Site (Lloc A/Parcela M d'Eliminació)[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ S'han donat casos de reaccions naturals de fissió nuclear autosostenidas, com en Oklo, Àfrica, fa 2000 millons d'anys. Vore: Scientific American.
- ↑ «National Register Information System». National Register of Historic Plaus database download. National Park Service. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2008. Consultat el 18 de juliol de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 Fermi I(1946).Proceedings of the American Philosophy Society.90
- 20–24..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chicago Pile-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.