Chingueti[1] (en àrap: شنقيط) és una medina medieval en el centre de Mauritània, situada a l'est de la replanell de Adrar, a 150 km a l'est de Nugar. És coneguda com "la Sorbona del desert" "per l'antiguetat i riquea dels seus preciosos llibres àraps, adquirits des de fa sigles, guardats celosament per algunes de les seues nobles famílies".[2]
La ciutat està dividida en dos per un uadi. A un costat, està el barri antic, i a l'atre costat es troba el barri nou.
Fundada en el XII com el centre de vàries rutes del comerç transahariano, esta chicoteta ciutat seguix atraent a molts visitants que admiren la seua arquitectura, els exòtics paisages i les antigues bibliotecas. La ciutat està sériament amenaçada per l'invasió del desert; les immenses dunes marquen la seua frontera occidental i vàries cases han segut abandonades per l'invasió d'arena.
L'arquitectura autòctona dels majors sectors de la ciutat són característiques per la mampostería en sec rojosa i les cases d'atobó, en sostres plans de fusta de palmes. Moltes de les cases més antigues tenen portes tallades a mà d'arbres d'acacia de les afores que han desaparegut per la tala desmesurada. Moltes vivendes disponen de patis que, a lo llarc d'estrets carrers, conduïxen a la mesquita central.
Els edificis més notables de la ciutat inclouen la Mesquita de Chingueti (una antiga estructura de pedra en sec en una plaça en minaret), una antiga fortalea de la Legió Estrangera Francesa i una gran torre d'aigua. El caixco antic de Chingueti conta en cinc importants bibliotecas, que alberguen manuscrits sobre alvanços científics i texts del Corán, molts dels quals daten de finals de l'Edat Mija.
En els últims anys, el govern de Mauritània, forces de pau nortamericanes, i vàries ONG han tractat d'impulsar en la ciutat una espècie de centre per a turistes aventurers, lo que permet als visitants esquiar en les dunes d'arena, visitar les seues biblioteques i apreciar la bellea natural del Sahara Occidental.
La regió de Chingueti ha segut habitada durant mils d'anys. Antigament tenia un paisage vert de sabana en girafes i bóvidos, com apareix en les pintures del propenc Pas de Amoghar, en lloc de l'actual desértico de dunes d'arena.
La ciutat va ser fundada originalment en el 777, i en el XI s'havia transformat en un centre de comerç per als bereberessanhaya. Poc despuix va formar part de l'imperi almorávide estés des del Senegal fins a Espanya que va estendre l'escola malikí del islamsuní, lo que es reflectix en l'arquitectura sense adorns de la ciutat.
Despuix de dos sigles de decliu, la ciutat va ser refundada en el XIII com un centre fortificado del comerç caravanero que a través del Sahara conectava el Mediterràneu en els països del sur del Sahara. Encara que els murs de la fortificació original varen desaparéixer fa sigles, permaneixen varis edificis d'aquell periodo en la part antiga de la ciutat.
Durant sigles la ciutat va ser un dels centres principals a on els peregrins de la regió es reunien per a mamprendre el camí a La Meca. També es va transformar en un centre d'estudis islàmics de l'Àfrica occidental, als que s'afegien retòrica, dret, astronomia, matemàtiques i medicina. Tot això va fer que durant sigles l'actual Mauritània fora popularment coneguda en el món àrap com "Bilad Shinqit", és dir el "País de Chingueti", i que la ciutat siga considerada en l'oest d'Àfrica com la sèptima més santa ciutat del Islam
Encara que àmpliament abandonada al desert, la ciutat mostra una série de biblioteques en manuscrits medievals sense parangón l'oest d'Àfrica. Els seus hui deserts carrers reflectixen l'ambient urbà i religiós de l'Edat Mija.
En 1996, junt en les ciutats d'Uadane, Tichtt i Ualata, Chingueti va ser designada com un Lloc del Patrimoni de la Humanitat. La Mesquita de Chingueti, és considerada pels mauritanos com un símbol nacional del país. Mauritània recentment ha desenrollat un camp d'extracció de petròleu el qual va ser denominat Chingueti en el seu honor.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chingueti.