Anar al contingut

Chiripá (penyora)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Monvoisin, Raymond - Soldado de la guardia de Rosas -1842.jpg
Chiripá (penyora)
Archiu:La pisadora de maíz - Juan León Pallière.jpg
La pisadora de dacsa, de Juan León Pallière. El gaucho de l'esquerra du chiripá i poncho. Pintura de mitan del sigle XIX.
Archiu:Le Tour du monde-03-p328.jpg
Chasqui de Santiago del Estero usant chiripá. - Dibuix de Castelli 1840.
Archiu:Gaucho a caballo con Lazo, según Isola.jpg
Gaucho a cavall en llaç usant chiripá. Alberico Isola, 1844.
Archiu:Gaucho de campo, Adolph D`hastrel.jpg
Lancero de la division de cavalleria en els campaments de guerra usant chiripa, litografia de Adolphe Dastrel.

Es denomina chiripá a la manta colocada en forma de culer i capcionada en alfiler o cenyit en la faixa i a voltes el tirador o rastra, que varen utilisar varis pobles originaris (ranqueles, mapuches, tehuelches, guaraníes en les Missions jesuíticas, etc.) i el gaucho fins a aproximadament 1860 i substituït després per la bombacha.[1] La penyora sense costures va proporcionar una gran comoditat per a cavalcar. Baix del chiripá, els gauchos usaven un tipo de pantalons blancs en flocs cridats "calzones" o calçons (pantalons gauchos de botamanga erejada), i en ocasions s'usava el chiripá sense el calzoncillo erejat.


l'etimologia de la paraula chiripá té dos versions. Una diu que prové del mapudungun chiripa, que a la seua volta és un préstam del quechua chiripak (de "chiri" fret i "pak" para, per a la fredor) i designava inicialment al chamal masculí mapuche. La segona prové de les missions guaraníes i afirma que, en llengua misionero-guaraní, chiripá significa cosa de poca monta o valor, casual, de la menor importància. Alguns diuen que els gauchos en estar gran part del temps a cavall pronte trobaven desgastats els seus "lleons" (pantalons), i per a remedar açò es posaven un poncho que passaven pels seus entrepiernas i se sostenia per mig del cinturó o una faixa a la cintura. El chiripá servia també per a protegir-se de la fredor, les espines, etc. Inclús era una sòrt de llaugera encara que prou efectiva "armadura" davant els possibles atacs als genitals en armes blanques o per part de feres com els hui casi extints, pero abundants fins a fins de el XIX en plena Pampa humida, jaguars i pumes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Història de la bombacha de camp». La Gazeta de Concòrdia. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2017. Consultat el 29 de març de 2018.