Chrysobalanus icaco

Chrysobalanus icaco o icaco també cridat hicaco en Costa Rica, icaco en Nicaragua i atres zones de Centroamérica, és un arbust que es troba prop de plages marines i en l'interior continental de la Amèrica tropical i la Conca del Carib, incloent a Cuba, sur de la Florida, les Bahames i les costes de Mèxic. La subespecie de l'interior és Chrysobalanus icaco pellocarpus.

Descripció

Chrysobalanus icaco és un arbust d'1 a 3 m d'altura, o arbre tupido de 2 a 6 m, que rarament alcança 10 m. Té fulls verts ovalats, casi redones, de textura una miqueta de cuiro (de 3 a 10 cm de llarc i de 2,5 a 7 cm d'ample). Els colors dels fulls varien de vert a roig suau. La corfa és grisácea o marró rojós, en pintes blanques.

Les flors són menudes, blanques, en arracades, apareixen a finals de la primavera. A fins de l'estiu es produïx el frut en arracades, el de l'individu coster és redó, de fins a 5 cm de diàmetro, groc pàlit en rubor rosat o púrpura obscur, mentres que el de l'individu de l'interior és oval, de 2,5 cm de llarc, i púrpura obscur.

El frut és una drupa molt similar al durazno encara que més menut, en epicarpi el color del qual pot variar en matisos entre marfil pàlit i magenta purpúreo i mesocarpi blanc de consistència algodonosa. El seu sabor és molt suau, per la qual cosa és amprat principalment per a ser consumit preparat en almibre en el estat Zulia, Veneçola a on se li coneix com a dolç de icaco, aixina com en diferents parts de Colòmbia.

Usos

L'individu de la costa és altament tolerant a la sal, per la qual cosa a sovint es planta per a estabilisar les vores de la plaja i evitar la erosió.

Chrysobalanus icaco també es planta com a planta ornamental. L'arbre no sobreviu gelades forts. La fruta és comestible i s'usa per a gelea. El nom comú de la fruta en Trinitat & Tobago i Guyana és "porc gros".

Taxonomia

Chrysobalanus icaco va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en A Sketch of the Botany of South-Carolina and Geòrgia 1(4): 370. 1817.^[1]

Sinonímia

Chrysobalanus icaco var. genuinus Stehlé, M. Stehlé & Quentin
Prunus icaco Labat^[2]

Us en frases idiomàtiques

CR

Referències

↑ ^{[enllaç trencat]}
↑ ^{[enllaç trencat]}

Bibliografia

Bush, Charres S. and Morton, Julia F. (1969) Native Trees and Plants for Florida Landscaping (pp. 64–65). Bulletin No. 193. Department of Agriculture - State of Florida.