Chrysophyceae
Chrysophyceae, Chrysophyta o algues dorades és un extens grup d'algues del tall Ochrophyta que viuen principalment en aigua dolça.[1][2][3] Presenten una gran varietat en morfologia i modos de nutrició, sent la majoria fotoautótrofos, encara que també hi ha heterótrofos (osmótrofos i fagótrofos). Viuen en la seua majoria en #llac i estanys d'aigües dolces netes i fredes, mentres que algunes espècies són marines. Generalment es presenten com a formes unicelulars flagellades, encara que moltes espècies formen colónies en formes, inclús, molt elaborades. Moltes espècies presenten parets celulars o intrincados esquelets silíceos o orgànics. S'han descrit unes 1000 espècies d'algues dorades.[4]
Característiques
[editar | editar còdic]Les algues dorades viuen principalment en aigua dolça, pero també li les pot trobar en el sol humit i en la mar, a on constituïxen un component important del nanoplancton. Preferixen les aigües netes i fredes, encara que també creixen be a temperatures més elevades.són molt utilisades en l'alimentació de peixos i crustacis. La majoria són fotosintéticas, encara que també s'inclouen formes mixótrofas i heterótrofas. En condicions desfavorables poden formar quiste (denominats estomatoquistes), que estan constituïts per cèlules individuals. Si hi ha escassea d'aliment poden canviar la fotosíntesis per un modo de vida heterótrofo. Aixina, poden desenrollar seudópodos per a atrapar l'aliment, usualment menuts protistas.[5]
Les algues dorades també presenten una gran varietat en morfologia. La majoria són unicelulars, pero poden agrupar-se en colónies, sent l'estructura més comuna un talle ramificado. Les cèlules presenten dos flagelos d'un tamany i forma diferent (són heterocontos) que s'originen en un dels costats de la cèlula. El flagelle més llarc té dos files de mastigonemas rígides, mentres que el més curt té només unes poques fibrillas.
Les cèlules poden ser nuetes, i algunes espècies són capaces de moviment ameboide. Unes atres poden estar rodejades per mucílac o per una paret celular, incloent formes en armadures o closques. Algunes espècies produïxen escamas orgàniques o silíceas, mentres que unes atres produïxen armadures de celulosa, de quitina, silíceas o calcáreas.
La reproducció pot ser asexual o sexual, sent la primera la més comuna. La reproducció asexual té lloc per bipartición, formant-se un quiste. La reproducció sexual pot tindre lloc per isogàmia, oogàmia o anisogamia, donant lloc a un zigot que forma un quiste silíceo abans de desenrollar-se.
Els pigments dels cloroplastos inclouen les #clorofila a, c1 i c2, ademés de fucoxantina, violaxantina, antaxantina i neoxantina. Estos pigments emmaixqueren el color vert de la clorofila i li donen a l'alga un color groguenc, rojós o pardo. La membrana externa del retícul cloroplástico està conectada en la membrana externa del núcleu celular. Algunes espècies poden presentar taques oculars.
Membres
[editar | editar còdic]La majoria dels membres són unicelulars flagellats en dos flagelos visibles, com en Ochromonas, o a voltes un, com en Chromulina. La major part no té cap coberta celular. No obstant, alguns tenen armadures o closques, tals com Dinobryon, que és sésil i creix en colónies ramificadas. La majoria de les formes en plaques silíceas es consideren ara un grup separat, Synurophyceae, pero algunes encara s'inclouen ací, per eixemple Paraphysomonas. Tots els gèneros citats s'inclouen en l'orde Chromulinales.
Alguns membres són generalment ameboides, en llargues extensions celulars ramificadas, encara que el cicle biològic inclou també etapes flagellades. Chrysamoeba i Rhizochrysis són eixemples típics. Es classifiquen en l'orde Chrysamoebales. Hi ha també una espècie, Myxochrysis paradoxa, que té un complex cicle biològic que inclou una etapa plasmodial multinucleada, similar a les trobades en els mixomicetos.
Atres membres són immòvils i les seues cèlules poden ser nuetes i rodejades per mucílac, tals com Chrysosaccus, o recobertes per una paret celular, com en Chrysosphaera (orde Chrysosphaerales). Uns pocs són filamentosos o encara en organisació parenquimal com en Phaeoplaca (orde Chromulinales). Uns atres formen filaments gelatinosos ramificados com en Hydrurus (orde Hydrurales) i atres gèneros relacionats d'aigua dolça.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Adl et al. 2012. The revised classification of eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59(5), 429-514
- ↑ «Introduction to the Chrysophyta». Consultat el 13 de juny de 2009.
- ↑ Guiry, M.D. & Guiry, G.M. 2014. AlgaeBase. World-wide electronic publication, National University of Ireland, Galway. http://www.algaebase.org/browse/taxonomy/?aneu=87256; searched on 08 March 2014.
- ↑ Ald, S.M. et al. (2007) Diversity, Nomenclature, and Taxonomy of Protists, Syst. Biol. 56(4), 684–689, DOI: 10.1080/10635150701494127.
- ↑ Andersen, R. A. 2004. Biology and systematics of heterokont and haptophyte algae. American Journal of Botany 91(10): 1508–1522. 2004.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Chrysophyceae.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chrysophyceae.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chrysophyceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
