Anar al contingut

Ochrophyta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ocrofitas (Ochrophyta)


Les ocrofitas (Ochrophyta o Stramenochromes) són un grup d'algas estramenopilas (Stramenopiles). La denominació Ochrophyta deriva d'ocre en alusió al color promig groc pardo. El grup va ser identificat filogenéticamente en 1986 en el nom Ochrista[1] i consta a la seua volta de varis grups d'algues unicelulars (com diatomeas i crisofíceas), i un sol grup d'algues multicelulares (algues pardas o feofíceas), que en les classificacions tradicionals apareixien com a grups separats.

D'acort en el genoma nuclear, este grup està filogenéticamente relacionat en Pseudofungi (pseudohongos) i a Bigyra dins de Stramenopiles, i com ells posseïx generalment dos flagelos diferents, insertos lateralment, un de pla i l'atre cobert de pèls tubulars o pleuronemático cridat mastigonema.

Per un atre costat, d'acort el genoma plastidial, els plasts tenen la seua relació més propenca en Haptophyta, en qui compartix la presència de les clorofilas a, c1, c2, c3, β-caroteno i xantofilas com diatoxantina i fucoxantina, ademés de tindre afinitats en l'estructura dels tilacoides.[2]

Reproducció

[editar | editar còdic]

En les algues unicelulars lo més freqüent és la bipartición. En les més complexes hi ha fragmentació o formació de propágulos. La reproducció sexual té lloc per mig de cèlules flagellades en cicles haploides, diploides i haplo-diploides.[3]

Classificació i filogenia

[editar | editar còdic]

Anàlisis filogenético del ADNr (subunidades major i menor),[4] ARNr 18S, multiproteico[5] i genoma plastidial,[6] han donat gran sustente a la divisió en dos llínees principals de Ochrophyta:

  • Diatomista. Agrupa a l'important grup de les diatomeas, silicoflagelados i atres grups. Són algues unicelulars o colonials que viuen en aigües dolces, marines i en el sol, constituint una part important del plàncton. Esta agrupació es caracterisa per la reducció de l'aparat flagellar i per la presència de clorofila c3.
  • Chrysista. És un grup gran que habiten en la mar, aigua dolça o sol que tenen la característica de poser un aparat flagellar més complex. Alguns són heterótrofos, pero la major part comprén algues unicelulars o colonials i el grup multicelular Phaeophyceae.

Es considera que la filogenia encara no està consensuada, puix en els diferents anàlisis filogéneticos han resultat dos possibles #dicotomia:

Diatomista i Chrysista[5] Khakista i Phaeista[7]


  • Diatomista i Chrysista. En este esquema Khakista + Hypogyrista (agrupats en Diatomista) se separa del restant dels grups (agrupats en Chrysista). Diatomista es caracterisa per realisar únicament el cicle diatoxantina-diadinoxantina (cicle D-D), mentres que Chrysista realisa també el cicle violaxantina-anteraxantina (cicle V-A).[8][9] A la seua volta, Chrysista pot subdividirse en Limnista, que comprén organismes principalment d'aigua dolça i Marista, principalment marins[10][11][12]
  • Khakista i Phaeista. En este esquema, Khakista se separa del restant dels grups, que s'agrupen en Phaeista, a sovint en un esquema jeràrquic. Khakista es caracterisa per la reducció de l'aparat flagellar, mentres que en Phaeista l'aparat flagellar és complex.

L'anàlisis genètic plastidial ha determinat que la primera alga ocrofita es va originar per simbiogénesis entre una cèlula heterótrofa estramenopila de vida lliure (un biflagelado provablement del tipo Bikosea) en un alga criptofita endosimbionte del com hereta pigments tals com les #clorofila c1 i c2.[13] La similitut entre els plasts ocrófitos en els haptófitos es deuria a que a la seua volta Haptophyta s'origina per simbiogénesis en un alga ocrofita (endosimbiosis seriada). La simbiogénesis relacionada en l'orige de la fototrofía en Ochrophyta podria estar relacionada en Pseudofungi, ya que la presència de celulosa podria deure's a gens plastidiales adquirits per transferència genètica horisontal des de plasts que s'haurien perdut secundariamente.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cavalier-Smith, T. (1986). The kingdom Chromista, origin and systematics. In: Round, F.I. and Chapman, D.J. (eds.). Progress in Phycological Research. 4: 309–347
  2. Robert A. Andersen 2003-2004 Biology and systematics of heterokont and haptophyte algae. [1] archivat en Wayback Machine. Am. J. Bot. October 2004 vol. 91 no. 10 1508-1522
  3. Ochrophyta [2] archivat en Wayback Machine. Biodiversitat i Taxonomia de les Plantes Criptógamas. Universitat Complutense Madrit
  4. Riisberg I et al. 2009, Seven gene phylogeny of heterokonts. Protist. 2009 May;160(2):191-204. doi: 10.1016/j.protis.2008.11.004. Epub 2009 Feb 12.
  5. 5,0 5,1 Yang, Eun Chan et al. 2011, Supermatrix Data Highlight the Phylogenetic Relationships of Photosynthetic Stramenopiles. [3] archivat en Wayback Machine.: Protist (2011), doi:10.1016/j.protis.2011.08.001
  6. Tereza Ševčíková et al 2015. Updating algal evolutionary relationships through plastid genome sequencing. Scientific Reports 5, Article number: 10134 (2015) doi:10.1038/srep10134
  7. Philippe Silar 2016, Protistes Eucaryotes.: Origine, Evolution et Biologie dones Microbes Eucaryotes. 2016, 978-2-9555841-0-1. <hal-01263138>
  8. Yang, I. C., Boo, G. H., Kim, H. J., Cho, S. M., Boo, S. M., Andersen, R. A., & Yoon, H. S. (2012). Supermatrix data highlight the phylogenetic relationships of photosynthetic stramenopiles [4] archivat en Wayback Machine.. Protist, 163(2), 217-231.
  9. Derelle, R., López-García, P., Timpano, H., & Moreira, D. (2016). A phylogenomic framework to study the diversity and evolution of stramenopiles (= heterokonts). Molecular Biology and Evolution, msw168.
  10. Riisberg, I., Orr, R. J., Kluge, R., Shalchian-Tabrizi, K., Bowers, H. A., Patil, V., ... & Jakobsen, K. S. (2009). Seven gene phylogeny of heterokonts. Protist, 160(2), 191-204.
  11. Sym, S. D., & Maneveldt, G. W. (2011). Chromista. eLS.
  12. Cavalier-Smith, Thomas, and Josephine Margaret Scoble. Phylogeny of Heterokonta: Incisomonas marina, a uniciliate gliding opalozoan related to Solenicola (Nanomonadea), and evidence that Actinophryida evolved from raphidophytes. European journal of protistology 49.3 (2013): 328-353.
  13. John W. Stiller et al. 2014, The evolution of photosynthesis in chromist algae through serial endosymbioses. Nature Communications 5, Article number: 5764 (2014) doi:10.1038/ncomms6764
  14. Moselio Schaechter 2002, Eukaryotic Microbes. Elsevier.