Xanthophyceae
Xanthophyceae, Xanthophyta o algues verda-grogues és un menut grup d'algues pertanyents al tall Ochrophyta, fonamentalment d'aigües continentals i sol, encara que algunes espècies són marines. Els pigments dels cloroplastos els donen el seu característic color vert-groguenc. El grup comprén unes 600 espècies, algunes de les quals són unicelulars, pero unes atres s'agrupen en colónies.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Algunes algues verda-grogues es presenten en formes unicelulars, a voltes flagellades, encara que tendixen a agrupar-se en colónies de filaments simples o ramificados, també poden aparéixer estats palmeloide. No formen colónies mòvils, pero poden aparéixer gamets o zoosporas flagellats. Les cèlules són uninucleadas, si be existixen formes cenocíticas.
Les cèlules presenten flagelos heterocontos, el més llarc és mastigonemado o pleuronemático, en mastigonemas en dos files. La paret celular és de celulosa o de pectina, en alguns gèneros està formada per peces en forma d'H que encaixen unes en unes atres.
Els cloroplastos solen ser discoidales i presentar-se en posició parietal. Presenten DNA dispost en forma d'anells, El número present de membranes en el cloroplasto és de 4 originada per una segona endosimbiosis entre dos microorganismes Eucarionte un heterótrofo i l'atre autótrofo. Almagasenen lípits i crisolaminarina (leucosina) com nutrint de reserva, també poden almagasenar manitol i atres polisacàrits, mai presenten almidó. Presenten clorofilas a i c, β-caroteno, xantofilas, diadinoxantina (verda groguenca), vaucherioxantina, mai presenten fucoxantina. Els tilacoides s'agrupen de tres en tres, en Tribonema hi ha una lamela perifèrica ceñidora, pero pot estar absent en atres gèneros. El cloroplasto pot incloure un pirenoide.
La reproducció és per divisió celular i per fragmentació. Les espores són mòvils o immòvils i algunes zoosporas són pluriflageladas. Poden aparéixer planosporas (zoosporas) o aplanosporas. La reproducció sexual solament es coneix en algunes espècies.
Caràcters taxonómicos
[editar | editar còdic]- La majoria de les sp. són unicelulars, colonials o cocoides. Hi ha un número considerable de sp. a on el tale està compost per sifones multinucleados, unes poques consistixen en filaments multinucleados i una menuda minoria és flagellada o amiboidea.
- En les cèlules flagellades el flagelle està insertat prop de l'apèndix en la cèlula i no lateralment.
- En cèlules unicelulars flagellades està present un típic aparat fotoreceptor heterokontofito
- Cloroplasto
- Paret celular[2]
Reproducció
[editar | editar còdic]sexual
[editar | editar còdic]- S'ha observat reproducció sexual en els xanthophyta, Botrydium, Tribonema i Vaucheria.
- En els dos primers gèneros, abdós gamets són flagellats mentres que en Vaucheria la reproducció és oogàmia.
asexual
[editar | editar còdic]- Alguns organismes es multipliquen per fragmentació, zoosporas, aplanosporas. Ademés alguns tenen la capacitat de formar estructures de resistència.
- En alguns casos, les condicions migambientals determinen si l'alga reproduïx per zoosporas o aplanosporas.
Classificació
[editar | editar còdic]Les xantofitas es dividixen en dos órdens, depenent principalment de les estructures reproductives:
- Tribonematales. Inclou formes filamentosas, cocoides i capsoides, a voltes en paret celular (sancera o formada per peces en forma d'H), que carixen d'estructures reproductives complexes.
- Vaucheriales. Presenten una forma filamentosa sifonal en estructures reproductives complexes com anteridios i oogonios.
Galeria
[editar | editar còdic]A continuació es mostren distintes estructures de Vaucheria.
-
Ramificació
-
Extrem d'un tale
-
Orgue reproductiu
-
Zoospora
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ald, S.M. et al. (2007) Diversity, Nomenclature, and Taxonomy of Protists, Syst. Biol. 56(4), 684–689, DOI: 10.1080/10635150701494127.
- ↑ Lee, I. . (2008). Heterokontophyta, Xanthophyceae. En Phycology. (413 - 422). USA New York: Cambridge University Press.
- ↑ Van donen Hoeck, C., Mann, D. & Jahns, H. (1995). Heterokontophyta: Class Xantophyceae. En Algae, an introduction to phycology. (123 - 129). USA, New York: Cambridge University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xanthophyceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.