Manitol
El manitol és un edulcorante obtingut de la hidrogenació del sucre manosa. Pertany al grup de edulcorantes denominats polioles o polialcoholes.
El manitol és estereoisómero del sorbitol. És comú trobar-ho naturalment en aliments d'orige vegetal, tals com a remolacha, api, olives i algues marines. El manitol té al voltant del 0,4 al 0,5 poder edulcorante en comparació a la sacarosa i les seues propietats són prou similars a les del sorbitol, a diferència de la seua solubilidad, que és poca en comparació. El manitol pot ser produït a partir de la sacarosa o dextrosa i també com a subproducte d'algunes fermentació.
Usos
[editar | editar còdic]El manitol pot tindre varis usos, per eixemple:
- En l'indústria alimentícia: com endulzante (edulcorante) comú i en aliments dietètics; en chicles; per a fabricar resinas; per a substituir a la glucosa en especialitats farmacèutiques per a que estes puguen ser receptades per als diabètics.
- En medicina pot usar-se com a substitut del plasma sanguíneu en casos d'hemorràgia, com a solució al 20 % en estos casos i la seua duració en el torrent sanguíneu és major que les solucions cristaloides a pur de electrolitos (sèrums). Este us és poc freqüent en la pràctica clínica.
- En medicina transfusional, forma part de la solució SAG-Manitol (salino, adenina, glucosa - manitol)empleada per a la conservació de concentrats de hematíes. Actua com estabilizante de la membrana dels glòbuls rojos. Els hematíes conservats en esta solució tenen una vida útil de 42 dies si es conserven en les condicions adequades (2-8 °C).
- En medicina també s'usa el manitol al 20 % s'usa com diurético osmótico en situacions agudes, com el síndrome nefrótico, o per a aliviar l'hipertensió intracraneal. Facilita també la manipulació quirúrgica craneal. Actua sobre el túbul contorneado proximal de la nefrona, facilitant la filtració d'aigua i aumentant aixina la seua excreció. Està contraindicado en l'insuficiència cardíaca (IC) pel possible edema agut de pulmó (EAP) que pot produir-se per l'excés de volum. Depenent de la dosis pot produir hiponatremia, o deshidratació i hipernatremia i acidosis.[1][2][3] La seua ocupació més de 2 o 3 dies és de dubtosa utilitat,[4] i d'alt risc. Pot produir efecte rebote i produir edema cerebral.[5]
Toxicologia
[editar | editar còdic]El manitol s'absorbix llentament en l'intestí i pot causar diarrea i flatulència. En animals d'experimentació pot observar-se una adaptació al manitol. En humans, un efecte laxante pot presentar-se despuix d'ingerir de 20 a 30 grams de manitol. Els estudis toxicológicos no han indicat cap efecte advers. En conseqüència, el manitol és considerat d'us segur en els aliments, presentant-se aixina en la llista d'aditius GRAS de la FDA.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cruz J, Minoja G, Okuchi K. Improving clinical outcomes from acute subdural hematoma with the emergency preoperative administration of high doses of mannitol: a randomized trial. Neurosurgery. oct 2001;49(4):864-71. PMID 11564247
- ↑ Cruz J, Minoja G, Okuchi K. Major clinical and physiological benefits of early high doses of mannitol for intraparenchymal temporal lobe hemorrhages with abnormal pupillary widening: a randomized trial. Neurosurgery. sept 2002;51(3):628-37; discussion 637-8. PMID 12188940
- ↑ Cruz J, Minoja G, Okuchi K, Facco E. Successful use of the new high-dose mannitol treatment in patients with Glasgow Menge Scale scores of 3 and bilateral abnormal pupillary widening: a randomized trial. J Neurosurg. març de 2004;100(3):376-83. PMID 15035271
- ↑ Roberts I, Smith R, Evans S. Doubts over head injury studies. BMJ. 24 feb 2007;334(7590):392-4. PMID 17322250
- ↑ J.M. Mosquera i P. Glados, Farmacologia clínica per a enfermeria, 4ª edició, pag 332
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manitol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.